Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals –CR) La setmana d'oració per a la unitat dels cristians, que se celebra aquests dies, porta molts anys de bagatge. A poc a poc, i al cap del temps, s'han aconseguit crear llaços cada cop més intensos a escala local que van més enllà del coneixement mutu. L'amistat i la solidaritat han anat consolidant-se a escala local, en l'àmbit comunitari, tot i que encara hi ha molta feina a fer per assolir la unitat dels cristians, com explica en una entrevista amb CatalunyaReligió.cat Maria Rosa Ocaña, delegada d'ecumenisme de l'església ortodoxa de la Protecció de la Mare de Déu, situada al carrer Aragó de Barcelona i fundada fa 40 anys.

"Al llarg dels anys s'ha anat creant un pòsit. Mitjançant els contactes ecumènics han sorgit contactes i amistats, s'han anat creant vincles, un lligam" entre esglésies orientals, catòlics i protestants, explica, tot i que a escala global les diferències continuen.

Avui dia es fan gestos que "fa 70 anys haguesssin estat impossibles". Per exemple, hi ha comunitats ortodoxes que s'ubiquen en dependències de l'Església catòlica, i també iniciatives solidàries. En aquest sentit, recorda que entitats socials catòliques i protestants han dispensat ajuda a molts fidels ortodoxos que viuen a Catalunya.

L'ecumenisme en una societat plural

Segons Ocaña, l'ecumenisme és necessari, tot i que encara hi ha obstacles. "No tothom participa en el diàleg, encara queden actituds" de cert recel, vinculades especialment a la duresa de les "històries viscudes".

"M'agrada ressaltar el fet que hi ha hagut persones amb un cert component de profetisme, que s'han avançat als temps" i han fet bandera de l'ecumenisme. "Estem convivint en una societat cada cop més plural, on no pots obviar l'altre", hi afegeix.

Malgrat tot, segueixen les diferències, vinculades a "aspectes de la teologia profunda on hi ha interpretacions diferents", i d'aquí, les diferents eclesiologies. "Queden esquerdes profundes", però a poc a poc, catòlics, protestants i ortodoxos van estrenyent els seus llaços, fet que permet recordar "el cristianisme primitiu, on tots eren u".

Les icones com a punt de partida

Les icones són un dels elements emblemàtics de les esglésies orientals. Segons Ocaña, també poden ser una eina per a l'ecumenisme, ja que sovint els creients catòlics que se senten "molt atrets" per la iconografia ortodoxa, una tradició que al llarg de la història "s'ha preservat de forma molt cautelosa".

Ocaña ha destacat la importància del "silenci, la contemplació i la pregària" que porten les icones, i que permeten als receptors acostar-se "a una espiritualitat, la oriental, que a Occident pot fer molta falta".