CR Reproduïm la intervenció de Sebastià Janeras que va cloure el funeral del caputxí Joan Botam que es va celebrar aquest dissabte al convent de Sarrià. La celebració va estar presidida per provincial dels caputxins, fra Jesús Romero, i va predicar fra Enric Castells. En representació del Govern hi va assistir la consellera Laura Vilagrà i també van acomiadar-lo representats de la societat civil com el l’exconseller Jaume Giró, l’activista David Fernàndez o el filòleg Enric Gomà. La celebració va ser compartida amb representants de diverses esglésies cristianes, ortodoxos i protestants, com la pastora Nathalie Reverdin, amb els qui va ser pioner en la promoció del diàleg ecumènic a Catalunya.
Del pare Joan Botam –o del pare Salvador de les Borges, com el vam conèixer els que ja tenim uns quants anys– se'n pot parlar sota molts aspectes, i tots d'una rellevància molt gran. Tots els qui ens hem reunit avui per a acomiadar-lo –o millor, per a mostrar la nostra comunió amb ell– em conservarem un record, un aspecte concret, aquell que hem conviscut amb ell. Per al Centre Ecumènic de Catalunya, el pare Joan Botam en representa el cor i l'ànima.
És en el fogar de Pax Christi, entitat a la qual el pare Joan estava vinculat, i amb la visita a Catalunya del pastor luterà Gunnar Rosendal –el pare Joan s'agradava molt sovint de recordar-ho– que ell, amb companys de pensament també ecumènic, com Joan Misser o Josep Desumbila, s'endinsà ja per sempre en el món de les relacions intercristianes, plenament ecumèniques.
Fruit d'aquest esperit encomanadís, fruit alhora del Concili II del Vaticà, sorgí el Centre Ecumènic de Barcelona, que aplegà noms ben coneguts i entranyables, molts dels quals ja l'han precedit en el camí de la vida perdurable. L'ànima d'aquest grup ecumènic en fou sempre el Pare Joan. I va ser ell qui propugnava –i ens ho inculcava– que el Centre havia d'eixamplar el radi d'acció i de projecció, i, conseqüentment, el Centre havia de tenir present tot Catalunya.
Alhora, per sentit precisament ecumènic, el pare Joan propugnava que el Centre no havia de pertànyer o estar vinculat a cap institució eclesiàstica o a cap confessió cristiana concreta (tot i que la majoria de membres eren de confessió catòlica): els bisbats ja començaven a tenir aleshores, després del Concili, els respectius secretariats diocesans d'ecumenisme. El Centre Ecumènic de Catalunya, tot i col·laborar-hi, no en podia dependre. Havia de ser una entitat ecumènica en tots els sentits. Així naixia el Centre Ecumènic de Catalunya (fruit d'aquell antic Centre Ecumènic de Barcelona), amb uns estatuts propis i registrats a la Generalitat de Catalunya, l'any 1984. El pare Joan Botam n'era el president i el pastor Felip Carmona, protestant, el vicepresident.
Personalment, com a orientalista, em plau de recordar un fet. L'any 1990, el Centre Ecumènic de Catalunya feia un pelegrinatge a Constantinoble i al Mont Athos. Aquí, al monestir de Simonos Petra, vam signar un text de desgreuge per les malvestats que els almogàvers havien fet a la península monàstica de l'Athos. El text va ser una inspiració del pare Joan. Justament un autor molt estudiat per ell, Arnau de Vilanova, contemporani d'aquells fets, n'havia protestat i havia intercedit prop del rei Joan II en defensa dels monjos de l'Athos. Ara, aquest text era el primer document de desgreuge per aquests fets.
En la litúrgia romana de difunts es diu: "que et rebin els àngels..." Al pare Joan l'han sortit a rebre tots aquells (els noms dels quals són inscrits en el llibre de la Vida) que el van acompanyar en el camí del retrobament ecumènic.
Pare Joan: Αιωνία η μνήμη! / Vítxnaia pàmiat! "Memòria eterna!"
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.