“El pare Botam sempre encomanava pau i justícia als quatre vents”

CR 97 anys de vida i trajectòria del caputxí Joan Botam donen per molts articles. L’ecumenisme, la caputxinada, el treball per la no-violència i la seva vida comunitària podrien ser-ne exemple. Amb motiu de la seva mort aquest dijous al matí, hem demanat a tres persones diferents que ens parlin de la seva figura.

David Fernàndez

En David Fernàndez és periodista i polític. La seva trajectòria activista l’ha dut a militar en partits com la CUP. Amb en Joan Botam, malgrat tenir postures de fe diferents, havien coincidit en diàlegs molt recordats en els moviments eclesials. Ell ens parla des de la intimitat de l’amistat que s’havia forjat entre ells.

“Avui marxa un bocí de tots nosaltres i un racó resistent de la història sencera del país. El Pare Botam sempre encomanava pau i justícia als quatre vents. Recordo –és inesborrable– la integritat i la serenor, la solidesa i la lucidesa, en el comiat de l’Arcadi Oliveres. I una conversa insondable allà mateix, al deambulatori dels Caputxins de Sarrià. Queda i quedarà un agraïment infinit a qui ens ha fet una mica millors. I una certesa: saber que ens retrobarem en totes les caputxinades pendents. Gràcies de per vida, Joan”.

Jordi Puig i Martín

En Jordi Puig i Martin és sociòleg i educador. Ell és també l’autor del llibre de les memòries del caputxí Joan Botam, Mirada de Pau: Joan Botam, memòries, publicat l’any 2012. Ell ens parla del Joan Botam desconegut per la gran majoria, un Botam familiar amb unes arrels profundes i fondes.

“Una de les característiques més singulars del pare Botam és que tot i que va ser l'intel·lectual que es va especialitzar en l'humanisme català medieval (Raimon Llull, Arnau de Vilanova...) de la mà de Miquel Batllori, i que per tant seguí l'estela d'insignes intel·lectuals caputxins com Miquel d'Esplugues, Pacífic de Vilanova, Evangelista de Montagut o Basili de Rubí, mai no va deixar de ser el fill del Joan de la Rossa i la Cisca de Cal Tonyet. I, malgrat que els caputxins tenen uns horts i uns jardins preciosos, quan al pare Botam se li il·luminaven els ulls era quan parlava de l'ombra dels plàtans del passeig del Terrall de les Borges Blanques. O quan explicava que estudiar alemany a Baviera li va servir per traduir les instruccions del primer tractor que es van comprar la seva germana i el seu marit, la Margarida i en Josep, i que se'l van fer portar d'Hongria.

Va envoltar-se de gent important, de persones de referència, i ell mateix en va ser una, d'una alçada humana i moral indiscutible, però (o potser precisament per això) sempre des de l'arrelament al dia a dia, a la feina ben feta, al deure. A la cultura pagesa, a l'estalvi, al treball dur, a l'estima de les persones. Com recordava el pare Botam, quan era petit el seu pare va explicar-li el secret per a llaurar bé un camp: “Mira endavant, sempre endavant, solcaràs la terra dret com un fil.” Ell va tenir clar i va seguir sempre aquest consell.

Antoni Matabosch

L’Antoni Matabosch és capellà de Barcelona. Com en Botam, va néixer i créixer en un context en què el nacionalcatolicisme imperava la societat catalana. També van viure plegats l’època d’obertura i nous aires del Concili Vaticà II, i els dos han treballat gran part de la seva vida al servei de l’ecumenisme i el diàleg interreligiós.

“El pare Botam el recordo sobretot en el moviment Pax Christi dels anys 60 i del seu incansable ecumènic des que va tornar dels seus estudis a Roma i en els seus seixanta anys dirigint el Centre Ecumènic, primer de Barcelona i després de Catalunya. Fou un home bo, agosarat i incansable lluitador per la Pau i pel diàleg”.