Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) El liturgista Sebastià Janeras imparteix un curs a la Facultat Antoni Gaudí de l’Ateneu Sant Pacià sobre Egèria i el seu itinerari a Terra Santa. Egèria, autora del primer document que tenim sobre la litúrgia de Jerusalem i que, malgrat ser del segle cinquè, escriu amb un estil “molt viu i personal”.

Al segle quart hi ha un grup de dones, “senyores de bona posició”, que pelegrinen a Terra Santa. Cap d’elles, explica Janeras, escriu les seves vivències, però sí sabem de la seva existència perquè altres autors parlen d’aquestes dones. Egèria, en canvi, sí explica el seu itinerari, el seu viatge a Terra Santa. Explica el pelegrinatge a tots els llocs bíblics i finalitza just abans de tornar cap a casa, anant a Mesopotàmia per veure també els llocs monàstics. 

D’Egèria només es conserva un manuscrit mutilat descobert l’any 1884. Manca, perquè ella mateixa ho indica, el seu viatge a Egipte. “S’ha pogut datar d’ella per diversos elements que va arribar a Jerusalem abans de la Setmana Santa de l’any 381 i que en va marxar el dilluns de Pasqua de l’any 384”. El viatge s’ha pogut reconstruir quasi dia per dia, afirma Sebastià Janeras, i els fa entre l’any 383 i 384. Què passa, doncs, l’any 382? És quan Egèria va a Egipte, “ja que en fa al·lusió dues vegades en el seu text”. 

La segona part dels textos és la que correspon a la descripció de tota la litúrgia de Jerusalem. “Els oficis qüotidians, l’any litúrgic, la catequesi”. Janeras recorda que Egèria ho descriu amb detall. “Ella ho va viure però està clar que ja seguia una mena de llibre perquè és una descripció molt important que es converteix en el primer document que tenim de la litúrgia de Jerusalem”. Un document que és confirmat pel leccionari armènic de principis del segle Vè i que concorda i completa el d’Egèria. “Ens trobem davant de dues parts molt importants, històricament pel pelegrinatge, però també per l’estil tan viu d’Egèria”.

Un estil que Sebastià Janeras descriu com a “molt viu i molt personal”. Explica, per exemple, com la gent a la litúrgia de Jerusalem durant la lectura de la Passió es posa a cridar i a plorar, “a fer gemecs i rugits”. Egèria utilitza, doncs, “un llenguatge molt viu i on expressa sovint que ella desitja anar a un lloc per voluntat de Déu”. 

Pels llatinistes també és un document molt interessant perquè pertany al llatí tardà i, més concretament, al que se’n diu llatí cristià. “A les universitats al departament de llatí s’estudia Egèria”. Janeras, però, creu que Egèria és una autora per a tothom.  “Per a qui vulgui anar a Terra Santa, per exemple, és un manual, un vademècum molt important”.

Des de 1884 que es va trobar aquest text, Egèria s’ha traduït a vint-i-quatre llengües, i en algunes llengües hi ha també diverses traduccions. “L’última traducció publicada és en búlgar i encara està en perspectiva una altra en georgià”. És una figura, remarca Janeras, “molt estudiada a les universitats de llatí, però també com a dona ha estat estudiada en molts cercles eclesials”. El liturgista cada tres o quatre anys publica una bibliografia existent sobre Egèria. “És realment abundant el que s’escriu sobre Egèria”. 

Sebastià Janeras, autor de l’edició catalana sobre Egèria i el seu pelegrinatge editat per l’editorial Bernat Metge, va entrar en contacte amb el text d’Egèria durant els seus estudis de litúrgia. També és autor de l'edició catalana sobre Egèria publicada pel Centre de Pastoral Litúrgica de la qual aquest setembre sortirà la segona edició. “Vaig veure que no hi havia cap traducció catalana i em vaig decidir a publicar-la, una revisió del text llatí i una traducció catalana”. Era l’any 1986. A partir d’aleshores ha anat reseguint tot el que es publica sobre el tema i està en contacte amb gent també interessada.