Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Laura Mor –CR) “On és la nostra fe si pensem que el tema dels qui han mort mentre viatjaven cap a Europa és una qüestió irresoluble?” Nova crida al compromís cristià davant del repte migratori. Aquest dilluns al vespre s’han aplegat un centenar de persones per pregar a la basílica dels Sants Just i Pastor, a Barcelona.

Gent migrada del Marroc, de Síria, de Filipines i de diversos països d’Amèrica Llatina, així com representats de les entitats convocants s’han trobat en la pregària ‘Morir d’esperança’. Comparteixen la preocupació davant del que comporten avui els processos migratoris. I han dedicat aquesta estona a fer memòria. Una vegada més han dit en veu alta noms i situacions concretes de tants que han perdut la vida en aquest camí el darrer any.

Una Europa que s’ho mira a distància

“Ja no és notícia que morin centenars de persones dins la mar Mediterrània”, ha lamentat el rector de la parròquia, Armand Puig. En la seva intervenció ha denunciat que el Mediterrani s’hagi convertit en “Mare Mortum”. Ha parlat d’aquesta “nova fossa dins la mar on morien homes, dones, infants sense distinció” i ha criticat que Europa s’ho miri “a distància”.

Puig ha recordat el passatge de l’evangeli en què Jesús es troba a la barca amb els deixebles quan es desferma la tempesta. “Han de travessar el llac de Galilea, són uns pocs quilòmetres, però a voltes perillosos, perquè l’embarcació és petita i rudimentària”. I ha comparat l’escena amb els anomenats “viatges de l’esperança” com es coneixen “les travesses de persones que volien arribar i arribaven en condicions calamitoses a la costa de Roma”.

Memòria obligada

La comunitat de Sant Egidio, Càritas Diocesana de Barcelona, la delegació diocesana de Pastoral Social i Caritativa de Barcelona, Justícia i Pau, la Fundació Migra Studium, la Fundació Bayt-al-Thaqafa i la Federació Filipina KALIPI han pregat junts en ocasió de la Jornada Internacional del Refugiat. Aquesta pregària “és un moment de record de les persones que moren venint a Europa, arribant a les nostres costes i també a Amèrica o als deserts de l’Àfrica”, explica Meritxell Téllez, de la comunitat de Sant’Egidio, entitat coordinadora de l’acte.

Joves de realitats diverses han fet una processó d’entrada. Alguns, voluntaris que han ajudat en camps de refugiats; d’altres, migrants que van arribar a la península amb pasteres. Han mostrat diverses imatges, també la creu amb fustes d’una embarcació de Lesbos, i amb un salvavides d’un nen, aparegut a la platja d’aquesta illa grega on el papa Francesc va pronunciar el seu crit de “vergonya”.

El rector de Sants Just i Pastor s’ha aturat a descriure “l’esglai dels rostres amuntegats dins les fràgils barques o en les cues de caminants cap a una terra encara llunyana, o bé en els campaments de refugiats improvisats, amb temperatures extremes i la gana”. I ha fet una crida a promoure alternatives a partir d’una iniciativa molt concreta: “Els corredors humanitaris són la fe de Jesús que canvien el mal en bé”.

Puig considera que “la paraula de Jesús canvia la història dels seus deixebles, allà en aquell mar de Galilea”. I que “Quan l’evangeli entra en la vida de les persones, tot pot canviar”. També “allò que semblava una empresa impossible es converteix en un projecte prometedor i benvingut”. En sortir, els participants han rebut una flor de diferents colors i una targeta amb la icona de la barca, símbol del repte que encara tota la humanitat.