Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) Les últimes dades de l'Organització Internacional per les Migracions apunten que aquest 2018 han arribat a Europa per via marítima 45.000 migrants i refugiats. D'aquests, gairebé un miler han perdut la vida al Mediterrani. La comunitat de Sant Egidio i el govern d'Andorra han signat un Protocol d'Entesa per crear un corredor humanitari que permetrà l'arribada en uns mesos de vint refugiats sirians. Andorra esdevé així el quart país amb corredor humanitari sumant-se a Itàlia, Bèlgica i França.

Andorra compta actualment amb una població de més de 74.700 habitants, un país petit comparat amb alguns estats membres de la Unió Europea. "Encara que sigui un país petit que hagi creat un corredor humanitari significa una voluntat d'acollida i una resposta important al drama dels refugiats", explica Jaume Castro, responsable de la comunitat de Sant Egidio a Barcelona. Un corredor humanitari que acollirà uns vint refugiats a l'any màxim i que integrarà aquestes persones des del minut u de la seva arribada a Andorra.

El model dels corredors humanitaris

El Protocol d'Entesa ara signat compromet la comunitat de Sant Egidio a localitzar i portar aquests refugiats i alhora encarregar-se de la formació de tècnics i societat civil que farà l'acollida i la integració. Alhora, el govern d'Andorra es compromet a concedir el visat humanitari temporal i a responsabilitzar-se de les qüestions bàsiques com són l'allotjament, la sanitat o l'educació d'aquestes persones.

La comunitat de Sant Egidio va fer el 2015 un primer Protocol entre el govern italià, la comunitat de Sant Egidio i les esglésies evangèliques italianes perquè arribessin a Itàlia durant dos anys unes mil persones. Aquest Protocol, explica Castro, ja s'ha tancat i se n'ha signat un altre, que està vigent actualment, i el qual ha facilitat l'arribada d'uns 300 refugiats més. Alhora, la comunitat de Sant Egidio ha signat un altre Protocol amb la Conferència Episcopal Italiana per obrir un nou corredor que ja està en funcionament amb Etiòpia i després dos altres corredors amb Bèlgica i França.

Aquest nou corredor humanitari a Andorra fa que sigui el quart país al continent europeu. "El Parlament ha hagut de signar una llei per poder concedir en aquest país visats humanitaris temporals".

I és que la comunitat de Sant Egidio ha proposat a Europa aquest model de corredors humanitaris que és un model d'acollida i una resposta a la crisi humanitària. "El papa Francesc va visitar Lampedusa i va parlar de la vergonya de les morts al Mediterrani, es va buscar una manera perquè sense canviar la legislació europea es permetés una entrada segura i legal de refugiats".

Resposta a una demanda social

Castro remarca que l'altre punt important és que el model dels corredors humanitaris "és un model que prioritza sobretot la intervenció de la societat civil i la integració dels refugiats". Les persones migrades quan arriben ja saben on van i immediatament entren en el circuit de l'escola pels infants, aprendre l'idioma, o la recerca de treball, "això facilita molt la integració". Una altra de les avantatges que té el model dels corredors humanitaris és que també facilita molt els tràmits d'asil, "la majoria es fan al país d'origen i fa que les demandes d'asil es redueixin moltíssim en el temps". A part, lògicament, els corredors humanitaris "eviten les màfies".

Des de la signatura del Protocol d'Entesa amb Andorra el passat mes de maig la comunitat de Sant Egidio ja ha tingut diverses reunions i iniciatives amb el país. La comunitat no té presència fixa a Andorra actualment, però es desplacen per fer reunions amb la societat civil o amb Càritas. Castro confessa que el fet que Andorra tingui com a copríncep un bisbe, l'arquebisbe Joan-Enric Vives, ha jugat a favor de la implantació del corredor a Andorra. "És claríssima la intervenció i la postura del papa Francesc i la sensibilitat dels episcopats europeus perquè es puguin dur a terme els corredors humanitaris". 

"Es veu una gran sensibilitat de la societat andorrana pel tema dels refugiats", afirma Castro. De fet ha estat la societat andorrana qui ha insistit a les autoritats polítiques perquè fessin un gest d'acollida. "El que ens ha arribat en els darrers mesos era una gran insistència i preocupació dels andorrans pel retard en la signatura però calia ajustar legalment la legislació del país".

L'arribada dels primers refugiats a Andorra, que es farà de forma esglaonada, "serà a partir de setembre", anuncia Castro. I la pregunta és obligada pel responsable de la comunitat a Barcelona, quan hi haurà un corredor humanitari a l'Estat Espanyol? "La nostra esperança és que també a Espanya es pugui obrir un corredor humanitari per això estem treballant, a Espanya i a qualsevol país europeu perquè ens sembla que és una resposta no només a curt termini sinó a llarg termini per donar resposta a un drama que no s'acaba i continua. Cal posar els fonaments d'una resposta més humana, segura i serena per a tots els refugiats".