Com ha evolucionat el nombre de centres de culte en els últims 10 anys?

Roger Vilaclara –CR A Catalunya hi ha actualment 7.275 centres de culte de 15 confessions religioses diferents. El 80% d'aquests són catòlics segons l'última actualització del Mapa Religiós de Catalunya que publica la Direcció General d'Afers Religiosos. Però, i la resta de confessions, quin tant per cent representen? Com ha evolucionat el nombre de centres de culte en els últims 10 anys?

En termes generals, la resposta ràpida que podem formular és que en els darrers anys no ha evolucionat gaire. Però anem al detall per trobar el més rellevant.

Mentre el 2013, els centres de culte de l'Església catòlica representaven el 84% (6.701), el 2021, els bisbats en comptabilitzen 5.956. D'aquesta baixada de tant per cent, se'n beneficien la resta de confessions religioses. Les esglésies evangèliques passen de representar el 8,2% (657) a ser-ne el 10,9% (812), segurament el canvi més substancial. També hi ha canvis en els musulmans, la tercera religió amb més presència de centres de culte: del 2,9% (231) al 3,9% (290) el 2021. Només hi ha una confessió més que superi l'1% de representativitat en l'àmbit de centres de culte: Els testimonis de Jehovà. Curiosament el seu percentatge no varia. El 2013 comptaven amb un 1,5% del total de centres de culte (126) i el 2021 es mantenen, però amb la xifra de 115 centres. El 2013, els centres de culte de la resta de confessions representen el 3% (243). El 2021, les confessions com el budisme, l'església ortodoxa, l'hinduisme, el sikhisme, els bahá'í, el judaisme, entre d'altres, pugen al 3,5% (263).

La diferència entre centres de culte catòlics i la resta de confessions és evident. Això provoca que, en qualsevol gràfic sobre l'evolució dels darrers anys, sigui difícil veure la tendència de la resta de confessions si es compara amb l'Església catòlica. Si obviem les dades de les esglésies i comunitats catòliques, veurem l'evolució entre els centres de culte de l'Església evangèlica i l'Islam en els darrers 10 anys, les dues confessions amb més presència després de la catòlica.

Al gràfic s'hi veu una clara tendència ascendent d'ambdues confessions. Especialment, els evangèlics, del 2004 al 2016 doblen el nombre de centres de culte: De 341 a 724. El 2017 hi ha una petita baixada amb 684 centres de culte, després torna a augmentar i el 2020 torna a baixar. La darrera xifra publicada torna a marcar la tendència a l'alça amb 812 centres.

L'Islam no experimenta un creixement tan gran, però la seva tendència creixent és constant els darrers 13 anys passant de 139 centres de culte el 2004 a 290 el 2021. I pel que fa a la resta de confessions, quina és la seva evolució? Ho podem veure obviant les tres religions amb més centres de culte.

D'aquesta manera vèiem amb claredat una mateixa tendència per la majoria de confessions no catòliques. Un creixement molt important entre el 2004 i el 2013, que comença a frenar el 2014 i que s'estabilitza en els darrers 7 anys. Entre elles destaca l'església ortodoxa amb el creixement més gran passant de 8 centres de culte el 2004 a 52 el 2013. Amb aquest augment, els ortodoxos a Catalunya passen de ser la novena confessió pel que fa a nombre de centres de culte a ser-ne la cinquena.

També són rellevants les dades de l'hinduisme que és l'única religió que en els anys de creixement experimenta un descens: De 34 el 2010 a 28 el 2013. Decreixement que es repeteix, en menor mesura, en els últims anys de què es disposen dades.

Unes dades que han generat confusions

Les dades recollides són el resultat del treball fet per Afers Religiosos amb el Mapa religiós de Catalunya. La d'aquest 2021 es tracta de la setena actualització d'un treball que va començar l'any 2001.

La informació del Mapa religiós es concreta en un estudi que incorpora, per una banda, informació quantitativa amb el recull de dades específiques sobre cada centre religiós establert a Catalunya, i, per una altra, informació qualitativa recollida a partir de les entrevistes als representants de confessions, centres de culte, organitzacions i entitats religioses. Aquest treball es fa progressivament a partir d'actualitzacions, l'última dura a terme per la Fundació Pere Tarrés.

Pel que fa a les dades referents a l'Església catòlica, aquestes són proporcionades per les diòcesis amb seu a Catalunya a causa del nombre inabastable de centres de culte catòlics. Amb tot, cada bisbat té un criteri diferent per establir què és un centre de culte. Per aquests criteris, que també han canviat al llarg dels anys, s'han detectat algunes fluctuacions pel que fa al nombre de centres de culte catòlics del Mapa religiós de Catalunya.