Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Laura Mor –CR) “Que no torni a passar”. És el missatge unívoc dels 25 testimonis que han participat en la Comissió d’acollida de víctimes d’abusos sexuals de casos prescrits, impulsada conjuntament pels Germans Maristes i l’Associació Mans Petites. Aquest dijous a la tarda la comissió han presentat les conclusions del seu treball en roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Barcelona.

De caràcter extern i independent a la institució marista, la comissió es va constituir el 30 de gener. N’han format part dues psicòlogues i un jurista. De març a setembre ha tingut lloc el procés d’escolta de les víctimes. Les trobades es van haver d’aturar amb l’esclat de la pandèmia i es van reiniciar el mes de juliol.

La tasca de la comissió ha estat “acollir, escoltar i avaluar les circumstàncies i els efectes causats en la personalitat” dels qui s’han acollit a aquest espai de reparació. En cap cas, s’ha buscat de “repetir un judici”, ha explicat l’advocat Xavier Puigdollers, en la roda de premsa. “Hi ha hagut una escolta, no hi ha hagut un contrast, no hi havia prova, es valorava si era plausible i s’ha treballat en base a l’experiència de la persona”.

Una iniciativa sense precedents

Puigdollers ha assenyalat el caràcter extraordinari d’un treball conjunt entre la institució on s’han produït els abusos sexuals i l’entitat de defensa de les víctimes. La comissió n’és la concreció. “No havia passat mai”, ha dit Puigdollers.

La psicòloga M. Dolors Petitbò ha assenyalat “la feina de trencar el silenci” per part de les víctimes. Un pas previ que ha permès la creació de la comissió. Si bé ha reconegut avui una major sensibilitat social, també ha alertat que “no ens podem confiar només en els protocols”. Tot i que estiguin “molt ben fets”, Petitbò creu que “han de ser aplicats per persones sensibilitzades i per persones valentes”.

I la psicòlogia Montserrat Bravo ha aplaudit “la generositat i valentia” dels testimonis que han compartit el seu cas amb la comissió. “Passar per la comissió és un dels episodis més dolorosos de la seva vida”, ha assegurat. També s’hi ha referit la institució marista en el seu comunicat, en què “agraeixen el coratge de les víctimes per haver parlat amb els membres de la Comissió i per haver expressat amb paraules allò que han viscut”.

La disposició dels maristes

En una nota els germans maristes han explicat que es tracta d’un “procés enfocat a la reparació” i que la finalitat de la comissió era “atendre les persones que no havien pogut recórrer a la justícia perquè el cas que denunciaven estava prescrit”. Recorden que “en el context espanyol, ni el sistema judicial ni les estructures socials o de la mateixa Església tenen prou mecanismes globals per atendre les víctimes d'aquests casos”, i reconeixen que “donar resposta a les víctimes d'abusos sexuals prescrits és un deure moral”.

Petitbò ha assenyalat com “un gran canvi” l’actitud de la institució: “els germans maristes han tingut una clara disposició a escoltar i a reconèixer els danys que s’havien produït per part de la institució”. Cadascuna de les 25 persones que han acudit a la Comissió ha rebut una carta signada pel germà provincial i pel delegat provincial per a la Protecció de la Infància dels Maristes on se'ls demana perdó de manera individualitzada. En la carta s’expressa el reconeixement a les víctimes per part de la institució, es reconeix també el dolor i el sofriment que els han causat algunes persones i es reconeix que, com a institució, s’ha fallat.

Un context autoritari

El relat dels testimonis aplegats va des de principis dels anys seixanta fins a principis dels noranta. “Trenta anys en què hi ha hagut molts canvis nivell social”, ha dit Petitbò. La psicòloga ha relatat que en l’entorn “hi ha molts detalls que són facilitadors i mantenidors” de la situació abusiva.

Ha descrit el context social, polític i educatiu del moment dels abusos descrits entre els anys seixanta i setanta, en plena dictadura franquista. Un marc de disciplina educativa i d’autoritarisme. Ha descrit que “l’autoritarisme és l’eina de l’abusador, que s’imposa, pel càrrec, pel rol o per què és més fort o més capaç de manipular”.

Baixa supervisió i dinàmica abusiva

Entre les conclusions presentades, Petitbò també ha dit que “en qualsevol situació en què s’imposa el poder baixa notablement la capacitat crítica de les víctimes”. De les entrevistes se’n desprèn que les famílies feien “una valoració positiva del model educatiu marista”, ha dit Petitbò. 

Aquí ha assenyalat una primera barrera que frenava la detecció: “Si barregem l’autoritarisme imperant i la confiança plena de les famílies amb la institució, feia difícil pensar que hi havia errors en la institució”. La mateixa “confiança” es produïa dins de la institució, i va portar a una “supervisió baixa” i a la possibilitat d’actuar “amb total impunitat”.

La psicòloga Montserrat Bravo ha denunciat que “no només es tractava de violència sexual durant la infància i la adolescència” sinó també de “violència institucional”. I ha parlat de la “contradicció impossible d’assumir” per part de les víctimes quan l’abusador representa l’Església com a institució.

La comissió ha descrit també les eines de la dinàmica abusiva. Entre d’altres, l’engany, la popularitat entre els alumnes, gratificacions i càstigs, la imposició del silenci i la manipulació de la confiança. Un seguit d’actituds que “porta a tenir uns alumnes sotmesos i desitjosos de ser triats per l’abusador”.

I l’aparent normalitat: “No hi ha detecció de situació anòmala perquè queda tot normalitzat en l’abusador”. I a més, la víctima, que té un “sentiment de culpa”, és incapaç de comunicar-ho a l’entorn proper, ha explicat Petitbò. Alhora ha apuntat que “la pròpia institució on es produeixen els abusos és víctima”, perquè malgrat haver-hi “molts professors i germans que ho feien bé, només que un actuï malament, taca tota la institució”.

Tolerància zero

La petició dels tres membres de la comissió ha estat unànime: “tolerància zero respecte els abusos sexuals” i implicació en la detecció. Davant d’una “experiència abusiva sempre deixa petjada”, han demanat estar alerta a qualsevol indici, comunicar-lo i donar el suport necessari a les víctimes.

Montserrat Bravo ha recordat que els casos d’abusos sexuals comporten “gravíssimes seqüeles”. Ha descrit la violència sexual com una “pandèmia històrica” i ha apuntat el “deute pendent” de la societat en la feina d’abordar aquests abusos: “Invisibilitzar-los implica sotmetre’ls a un confinament permanent”, ha dit. I ha demanat reformes legislatives perquè els casos no prescriguin.

Els membres de la Comissió

La Comissió ha estat formada per professionals independents, experts en l'atenció a víctimes de violència sexual a la infància i adolescència.

Xavier Puigdollers és advocat,  Doctor en Dret, Professor de Dret Civil, Ex Director de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, Generalitat (DGAIA) i Ex President de la Secció de Drets de la Infància i l'Adolescència del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB).

Dolors Petitbò és especialista en Psicologia Clínica. Ex Cap de Secció de Psicologia de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Membre fundadora de la Unitat Funcional d'atenció als Abusos sexuals a Menors (UFAM) de l'Hospital S. Joan de Déu.  Avaluació, diagnòstic i tractament dels abusos sexuals a infants i adolescents, i atenció al nucli familiar no abusador des de 1995 fins a 2016.

I Montserrat Bravo, doctora en Psicologia, especialitzada en violència sexual, violència masclista i infància i adolescència en risc. Treballa fa anys en l’atenció i acompanyament de nens, nenes i adolescents víctimes de delictes sexuals, així com a dones víctimes de violència de gènere. Imparteix formació especialitzada i xerrades de conscienciació.