Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Xavier Memba –CR) Una cita que se li atribueix a sant Jeroni diu que “Les Escriptures són prou superficials perquè un nen s’hi apropi a beure sense por a ofegar-se i alhora prou profundes perquè els teòlegs puguin nedar sense arribar a tocar mai fons”. Davant la paradoxa que ens presenta l’accessibilitat i la profunditat de les Escriptures, ens trobem amb un projecte que combina les noves tecnologies de les xarxes socials i l’art i la creativitat per presentar el contingut de la Bíblia en trenta minuts. La seva autora, Xènia Monells, és una jove professora d’art a una escola de primària de Sant Cugat del Vallès. A causa de la seva fe, però, ella prefereix presentar-se simplement com “una cristiana artista que ensenya”, perquè allò en el que creu, el que fa i el que és com a persona és un tot que no es pot separar. En aquest sentit, es considera molt afortunada de poder fer de la seva vocació també la seva professió. “Sempre m’han agradat els nens i l’art, així que poder fer les dues coses és un regal!”, comenta alhora que també reconeix que el treball perfecte no existeix “i cada dia acabo esgotada i amb la veu malament, però per altra banda arribo a casa satisfeta i amb el cor ben ple d’amor”. 

Segons la Xènia, en el dia a dia de l’escola es donen moltes situacions que li recorden la fe. Per exemple, explica, “quan li dic a un nen que el seu treball és fantàstic, normalment es queda content i els hi va a dir als seus companys el que li he dit”. Aquesta situació sovint la fa pensar: “Xènia! Això és el que has de fer amb el que et parla Déu a través de la Bíblia! Comparteix amb els altres el que diu de tu! Tant que ets pecadora com que Ell t’ha salvat!”.

Un missatge rellevant

La idea d’explicar la Bíblia en 30 minuts neix d’un curs que la Xènia va fer als Estats Units l’any 2016 a un centre de formació teològica anomenat Kanakuk Institute. Un dels projectes consistia a llegir un llibre que en la seva versió en castellà es diu 30 días para entender la Biblia, de Max Anders, i després pensar com es podria compartir la història de la Bíblia en 30 minuts. La Xènia és de l’opinió que la història general de la Bíblia es pot explicar en més o menys temps, depenent dels detalls que es vulguin donar. Però, per a ella fer-ho en 30 minuts ja està bé “perquè no es fa pesat i encara que sigui impossible fer un resum exhaustiu, es donen a conèixer les històries bàsiques que permeten veure com Jesús és el fil conductor des de Gènesi fins a Apocalipsi”.

Per a Monells, el que la Bíblia ens explica és, en essència, la història de com Déu, des del moment que el pecat entra al món, té un pla per a salvar-nos a través de Jesús. “M’agrada molt com m’ho van resumir un cop: els llibres de l’Antic Testament (de Gènesi a Malaquies), anticipen que algú vindrà. Els quatre Evangelis (de Mateu a Joan) manifesten a aquesta persona. Al llibre dels Fets dels Apòstols, es proclamen les seves bones notícies. Les cartes que van de Romans a Judes, expliquen el que va fer. I les paraules de l’Apocalipsi, revelen de quina forma Déu durà a terme el que ell mateix va començar a Gènesi. Jesús tornarà, els malvats seran jutjats, i els que creiem en Ell viurem per sempre. Visca!”

Tot i que se li fa molt difícil d’escollir-ne una, de totes les històries, llibres o passatges de la Bíblia, últimament a la Xènia li ha cridat molt l’atenció el text de Jaume 5,13 on diu: “Si algú de vosaltres sofreix, que pregui. Si està content, que canti lloances a Déu.” Aquest verset —comenta Monells— li recorda que quan les coses vagin malament, pot demanar ajuda Déu. I quan vagin bé, considera important lloar-lo i donar-li gràcies. Per tant, en tot moment, creu que hauria d’estar en constant comunicació amb Déu.

D’altra banda, a partir d’una lectura que està fent dels Salms, també veu que el missatge a l’Antic Testament és molt semblant: “En moments d’alegria, el salmista dona gràcies al Senyor. En moments de tristesa i aflicció, acudeix a Ell en oració. I s’hi afegeix una cosa molt important: recordar el que ha fet en el passat. Quan perdem l’esperança, recordem com ha actuat Déu al llarg de la història de la humanitat i de la nostra vida, i creiem que seguirà obrant-hi.”

Entre la fe i la creativitat

L’escola on treballa la Xènia és laica. Per aquest fet, ella no inicia mai a l’aula cap conversa amb els seus alumnes sobre la fe. “Això sí!” afirma amb entusiasme, “si algun nen em pregunta sobre el tema, li contesto encantada i amb tota sinceritat”. I conclou, “sempre dic que si no ensenyés art a l’escola, ensenyaria Bíblia”. 

La Xènia és néta del pastor Josep Monells, un dels líders més importants del protestantisme català des de mitjans del segle passat. L’avi Pep, com l’anomena la Xènia, li ha inculcat l’amor per Jesús o sempre ha admirat d’ell la passió que sent per la Bíblia. Cada cop que el visita, observa la jove mestra, té una Bíblia oberta sobre la taula amb una llibreta al costat. Per a ella “és increïble veure que un home tan savi i coneixedor de la Bíblia com ell, segueix endinsant-se en les històries de l’Antic i el Nou Testament”. És allò de “com més saps d’alguna cosa, més te n'adones que no en saps prou!” 

D’altra banda, la Xènia és també néta del grafista, cartellista, il·lustrador i pintor Miquel Pellicer. Per a ella el seu estudi sempre ha estat el seu lloc preferit del món. A causa d’uns problemes a les cordes vocals, Monells explica que l’han hagut d’operar tres cops i, després de cada operació, ha necessitat una setmana en silenci absolut (repòs vocal). En cada una d’aquestes ocasions, l’avi Miquel anava unes hores cada matí i cada tarda a fer-li companyia. Fos amb l’iPad o el paper, avi i néta passaven hores i hores pintant en silenci. És per això que davant la proposta de fer un resum de la Bíblia en 30 minuts —tenint a una persona o públic concret en ment— ella ràpidament va pensar en el seu avi Miquel i en desenvolupar el projecte amb alguna mena d’ajuda visual en forma de petites obres d’art o dibuixos. De fet, afirma la Xènia, ell ha contribuït amb molts d’ells.

A pesar de les restriccions sobrevingudes per la pandèmia, la Xènia diu que el confinament ha estat un estímul per a la seva creativitat. Feia temps que li rondava la idea d’obrir un canal de YouTube d’art o reflexions al voltant de la fe o combinant les dues coses. A causa de la pandèmia, les classes van passar a ser en línia i va ser llavors quan va veure que era el moment de llençar-s’hi i fer uns vídeos “pels meus nens i nenes”.

El seu canal de YouTube artístic es diu “Miss Xènia Art”. Són vídeos de 3 a 8 minuts on es proposen diferents activitats per a fomentar la creativitat i divertir-se. L’audiència principal eren els seus estudiants, però resulta que també poden ser divertits i instructius per a una audiència més adulta. Pel que fa a la seva fe, ha obert un canal de YouTube que es diu Xènia Monells on, de moment, només ha penjat el resum de la Bíblia en 30 minuts i una cançó composta per ella. 

Un missatge d’esperança

Com els passa a molts millenials, la Xènia té una relació d’amor-odi amb les xarxes socials i ho expressa de la següent manera: YouTube és una plataforma que m’intimida una mica perquè el que penges, es queda allà de forma “permanent”, i això m’atabala perquè sento la pressió que el que pengi ha de ser “perfecte”.

D’altra banda, però, reconeix que li agraden més les històries d’Instagram perquè desapareixen al cap de 24 hores i són més informals. Per a Monells, les xarxes socials són plataformes que et permeten arribar a molta gent, però sovint el missatge que donem pot ser erroni. Ella creu que és molt fàcil caure en la trampa de buscar likes o followers que ens segueixin a nosaltres, en lloc de voler fer seguidors de Jesús.

Els creients, opina, han d’utilitzar els seus cercles d’influència per a apuntar als altres a Déu i no a si mateixos. El que passa, segons ella, és que cada like, comentari o “following” que es rep, o puja l’autoestima i l’orgull o la baixa, i això pot acabar sent molt perillós. És per això, assegura Monells, que és crucial recordar cada dia per què fa el que fa i no buscar la seva glòria sinó la de Déu. I afirma, “és una lluita i temptació diària”.

Enmig de tota la confusió, desànim i incerteses causades per la pandèmia, acabem l’entrevista demanant-li a Xènia Monells quin és el missatge que tracta de transmetre a través de les xarxes. La seva resposta és, bàsicament, que està cansada de veure fotos perfectes a Instagram com si les vides de tothom menys la d’un mateix fossin genials, i és per això que ha decidit utilitzar aquestes plataformes per a compartir la veritat que sovint no es mostra al públic: tots patim, tots tenim problemes i inquietuds, i el món està passant per un moment molt difícil.

Per tant, el que necessitem, defensa, és saber com lidiar amb aquestes angoixes, i la resposta per a ella és amb Déu. “A través de les meves xarxes el que vull és animar als altres, tinguin l’edat que tinguin, a buscar a Déu per ells mateixos i a examinar tot allò que senten i reben a través de l’Escriptura, perquè és l'única font fiable”.

La Xènia és de l’opinió que el missatge de “tot anirà bé” i de l’arc de Sant Martí és molt bonic, però creu que està basat en una esperança poc fonamentada. No tot té perquè anar bé i diu mai s’entendrà per què, en determinats moments, Déu permet certes coses. Però aquesta mestra que comparteix la seva fe mitjançant l’art, confia que passi pel que passi, no està sola  i que Déu tot ho utilitza per al bé dels qui l’estimen, com es pot llegir a Romans 8,28.

A part de visitar les seves xarxes socials, la Xènia té oberta una exposició conjunta de quadres i collages amb el seu avi Miquel, la seva mare Susanna i tieta Gemma a Valldoreix, sota el títol “Art a 4 Pellicers”, fins al 15 d’abril.