Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR/Valldoreix) El pastor protestant Josep Monells és un home despert, amb caràcter, i que somriu amb facilitat. El seu esperit enèrgic amaga que aquest estiu farà 83 anys. De perfil diplomàtic, acumula quilòmetres d'experiència internacional. Disposat i disponible, ens acull a l'església protestant de Valldoreix: la darrera de les set esglésies que ha fundat com a pastor. Loquaç, analitza amb la mirada si allò que diu, s'entén. I sí, es fa entendre. Una qualitat imprescindible per a qui insisteix en la necessitat de fer arribar l'Evangeli de Jesús.

De Vilanova de Bellpuig a Gràcia. Aquest poble rural de la comarca del Pla d'Urgell va veure néixer Josep Monells el 25 de juliol de 1934. Amb 14 anys va anar a viure al barri de Gràcia de Barcelona. Allí va treballar de repartidor de llet i de farmacèutic i va poder estudiar. Un vespre va participar en una baralla al carrer. Va repartir, però també va rebre de valent. Aquell episodi el va fer “reflexionar seriosament i decidir intentar anar per un altre camí”. Es va interessar per la Bíblia i va incorporar-se a l'església baptista del passatge Nogués. Amb perspectiva creu que va fer patir la seva família, i especialment la seva mare, de tradició catòlica: “A casa els vaig donar disgustos”. En un poble d'interior, l'opció protestant costava d'entendre.

I de Gràcia, al món. L'any 1969 marxa a Mèxic i als Estats Units a estudiar. Als setanta iniciarà el moviment interconfessional Àgape. En va ser director regional del sud d’Europa (Portugal, França, Itàlia i Grècia) i la trajectòria de Monells no s'entén sense la seva vocació viatgera.. Israel, Guatemala, Colòmbia, Cuba, Àustria, Regne Unit, Finlàndia, Països Baixos, Alemanya, Suïssa, Itàlia, Grècia Portugal. També ha trepitjat l'Àsia i l'Àfrica des de la seva vocació profunda d'estendre l'evangeli. I sempre, ben arrelat a casa: “Catalunya ha estat la nostra Judea”, escriu a les seves memòries.

La família, el celibat i la dona a l'Església. Monells és pare de set fills i avi de 18 nets. Creu que hi ha persones que tenen “el do del celibat”. Però que no es pot imposar. “El matrimoni és un do de Déu i viure en família és una experiència enriquidora”. Parla de la Pepa, la seva dona, amb admiració. La descriu com a “dona forta, incansable i inigualable”. Defensa com “l'element femení està aportant coses importantíssimes a l'Església” i considera que “viure coherentment té un impacte”. Sobre l'oposició al sacerdoci femení per part d'altres confessions, creu que en el fons es tracta d'una “lluita pel poder”.

Conversió social. Monells explica com va ser al barri de Verdum de Barcelona on va tenir el primer contacte significatiu amb el món de la pobresa i la marginació. Va ser el seu primer bateig social. Diu que des de llavors “estava curat d'espant”, però que amb l'experiència de Remar va quedar “impressionat per la condició de la gent i pels mitjans amb els que treballaven”. Es tracta d'un projecte impulsat pels protestants a Portugal i destinat a l'acompanyament de drogoadicctes i alcohòlics. “Em va semblar l'entrada als Inferns que fa Dante a la Divina Comèdia”, escriu a les seves memòries.

Ecumenisme. A finals de maig va rebre la medalla al mèrit ecumènic de Cristians per Terrassa. Defineix Àgape com a “moviment paraeclesial”. I a ell mateix, com a personatge “paraecumènic”. Ho diu perquè no es considera part integrant dels circuits oficials. Però des d'Àgape sempre ha treballat “al costat i al servei de la tasca ecumènica”. Constata que hi ha poc relleu generacional en l'àmbit de les relacions entre confessions cristianes. Falta renovació. I arribar als joves. Ho diu qui va fundar els exploradors juvenils a l'església del carrer Verdi .“Al repte ecumènic cal dedicar-hi temps i gent amb vocació”.

Comunicar la fe. Entre els anys 70 i 80 va promoure un nou model d'evangelització a Corea i Dallas. Hi van assistir un milió de persones. A la ciutat de Manila, a les Filipines, va entendre com “la història del cristianisme estava canviant”. Macroesglésies, molta més imatge i teatralització. Tot plegat, diu, ha fet el missatge “més superficial” i ho vincula a l'impacte de les noves tecnologies. Com a conseqüència d'aquesta crisi, “el cristianisme té el repte de comunicar amb categories contemporànies”, diu Monells. Com a creient, comparteix un sentiment i parla de “la potència amorosa de Déu”. “Hem de ser sal i llum. Aquest és el major repte que tenim els cristians”.

Un repte intel·lectual. La influència tecnològica i la seva velocitat fan que “no hi hagi temps d'interpretar”. Som davant d'un canvi de paradigma: “Un repte intel·lectual que planteja problemes de relacions humanes”. Conseqüències sociològiques, culturals i familiars. Tot i que creu que en el fons les necessitats humanes són les mateixes de sempre, considera que “avui són més sofisticades”. Com a virtud cristiana assenyala la necessitat d'escoltar: “Cal descobrir els talents en la gent”.

Anticristianisme. N'està convençut: “Els cristians tenim coses a aportar a aquesta societat; el missatge de l'Evangeli és vàlid”. Diu que si s'escolten les necessitats de les persones, es pot percebre que “el cor de l'home té necessitat de Déu”. I en aquest sentit es lamenta d'una tendència sociopolítica a reprimir les manifestacions de fe. “Em preocupa una certa agressivitat anticristiana; molta Església no s'atreveix a donar testimoni”.

Democràcia i Església. Aquest any es commemoren els 500 anys de la reforma protestant. Com a tret diferencial dels evangèlics, Monells destaca la “lliure responsabilitat” de la seva confessió. Diu que “cadascú dona compte de Déu per si mateix” i parla d'una “obertura a les coses grans”. Es considera un demòcrata de soca-rel. Parla d'assemblees, debats i eleccions viscudes a la comunitat del passatge Nogués, en temps de dictadura: “Sóc demòcrata des dels 15 anys”, recorda orgullós.

Autofinançament. Monells sap on vol anar: apoderar les comunitats de creients passa per fer-les responsables del seu finançament. Critica que costi tant el despreniment econòmic: “Viure dels donatius no és una tasca senzilla en un país sense la mentalitat protestant de donar amb alegria”, escriu al seu llibre de memòries Jacob contra l'àngel. Com a emprenedor i fundador de tantes iniciatives per promoure l'evangelització i la fe, s'ha familizaritzat amb molts pressupostos i ha sabut trobar inversors. 

Papa Francesc. Explica amb naturalitat una trobada informal amb el papa Francesc, amb un grup de treball ecumènic. Quina impressió en va tenir? Cordialitat? Entesa? Somriu, murri. “És jesuïta i que cadascú interpreti el que vulgui”.

Satisfacció vital. El compromís amb la seva creença l'ha obligat a prendre decisions i a triar líders per a nous equips i projectes. Mira enrere i accepta el marge d'error. Només li sap greu com es va tancar el projecte de l'Escola Evangèlica de Barcelona, que va funcionar durant vint anys. Amb més informació, hauria pres una decisió diferent, i l'Escola “hauria pogut fer una contribució pel país que no va arribar a ser”. Però des del seu esperit emprenedor sap que “es poden fer coses interessants” i explica com està lligant fils per crear un centre de recerca evangèlic.