història

(Monestir Avellanes) És una de les activitats emblemàtiques del monestir i aquest estiu arriba a la 11a edició, després de 2 anys d’aturada a causa de la pandèmia.

(Laura Mor –CR) Amb aire documental, la pel·lícula Llegaron de noche d’Imanol Uribe s’ha estrenat aquesta setmana al Festival de Màlaga i aquest divendres ho farà en diverses sales del nostre país. El thriller narra la reconstrucció dels assassinats de sis jesuïtes i dues treballadores a la Universitat Centreamericana José Simeón Cañas, la UCA, a San Salvador la matinada del 16 de novembre de 1989. I ho fa a partir de l’única persona que en va ser testimoni: Lucía Barrera.

(Bisbat de Girona) “Durant cinquanta anys aquí s’hi ha celebrat la vida”, assenyalava el bisbe de Girona Francesc Pardo, en l’homilia de la missa commemorativa del primer mig segle de la parròquia de Sant Salvador d’Horta de Girona.

(Abat Oliba CEU) Si la Bíblia és el llibre més llegit de la història, el relat del naixement de Jesucrist és, probablement, una de les històries més conegudes del món. Per tant, és interessant pensar en el Nadal com a relat, i analitzar els valors que, en la seva condició de narració, és capaç de transmetre als que ho llegeixen o escolten.  

(Claretians) Unes famílies de la Vila de Gràcia de Barcelona, davant el canvi cultural i tecnològic que estava vivint la societat d’aquell temps, van somniar una escola que transmetés als seus fills cultura i valors dins un clima de responsabilitat i diàleg. La comunitat claretiana, arrelada al barri, i conscient de la nova realitat, va acceptar el repte de portar a terme aquest projecte il·lusionant i innovador, que aquest 2021 suma 150 anys.

(Laura Mor –CR) Als anys quaranta el règim franquista va clausurar els temples evangèlics. I les comunitats protestants van optar per fer cultes clandestins a les cases. Una petita mostra de la resistència permanent que ha exercit el protestantisme històric a Catalunya i que recull el documental Protestants.

(Jordi Llisterri –CR) L’elecció d’un nou abat de Montserrat té una projecció que no té gairebé cap altre nomenament eclesial a Catalunya. Mediàticament, socialment i fins i tot espiritualment per a molts l’abat de Montserrat és el bisbe de Catalunya, tot i que no ho és, ni ell mateix se’n considera. Entre altres coses, perquè eclesialment no existeix la figura d’un bisbe de Catalunya.

(Josep Gordi –CR) Per fer aquesta passejada ens hem trobat a Collbató amb en Ricard Fernández, geòleg de formació i guia de muntanya per vocació. Segurament és una de les persones que millor coneix Montserrat ja que tant ens pot parlar dels materials geològics que la formen, dels il·lustres viatgers que van passar-hi al llarg dels segles XVIII i XIX o de com era la vida dels ermitans.