(URC) "Esperem que el 2025 Montserrat sigui la plaça Major de Catalunya". Amb aquest entusiasme explica el prior i portaveu responsable de la comunicació del Monestir de l'Abadia de Montserrat, Bernat Juliol, la preparació del mil·lenari del santuari. Sobre aquest tema ha parlat al programa Temps d’Església del bisbat de Girona, conduït pel periodista Xavier Roca. "Volem que la gent vegi en Montserrat coherència de vida", ha expressat en la mateixa entrevista.
En l'entrevista, Juliol parla de Montserrat com un pont amb la culta. Detalla com, des de l'abadia, es vol “bastir ponts de la vida religiosa a través de la cultura”. Defensa el paper de Montserrat, com a símbol del país, al llarg dels anys, un aspecte que la comunitat viu amb “orgull i responsabilitat”. A més de la coherència de vida, "volem que la gent vegi en Montserrat un símbol del seu país que porta al cor", afegeix.
Sobre el mil·lenari, Juliol expressa que viuen la seva preparació "amb molta il·lusió". Un dels propòsits que es contemplen és que la gent "se'l senti seu" i que "ens poguem trobar tots".
"Amb moltes ganes de treballar al servei de l'abat"
Nomenat com a prior el passat mes d’octubre, el monjo benedictí assegura que viu amb “molta il·lusió aquest nou càrrec i amb moltes ganes de treballar al servei de l’abat i de la comunitat”.
Entre les responsabilitats, i com a principal responsable de la comunicació, destaca com a reptes: portar la Paraula i evangelitzar, sobretot des dels mitjans de comunicació. “El repte és intentar portar la Paraula de Crist aprofitant l’altaveu dels mitjans”.
Abans d’entrar al monestir va haver de passar un temps de discerniment. El prior de Montserrat explica com va demanar per entrar al monestir i el mestre de novicis li va dir: “Molt bé, esperat d’aquí dos anys decidirem”. Tal com relata, segons la Regla de Sant Benet el requisit per judicar si algú és apte o no és “buscar Déu sincerament”.
Història de la vocació i crida cap a Montserrat
Respecte a la seva història de vocació, després d’estudiar Dret a la Universitat de Girona i d’exercir-hi durant un temps, Juliol explica que no va viure especialment “un moment espectacular de conversió”. Afirma que es va adonar que “necessitava alguna cosa més”. Tot i que es va plantejar en algun moment el sacerdoci, assegura que va ser la vida en comunitat el que ell volia, i així va arribar al monestir de Montserrat.
Entre els factors que el van portar a Montserrat destaca “primer per la vida de pregària, una vida intensa de recerca de Déu; i, en segon lloc, la vida en comunitat”. Subratlla especialment el factor de grup, des de la “dimensió de persones espirituals de persones cerquen a Déu” i després per la “vessant humana de comunitat que caminen junts”.
A la comunitat són en total 57 monjos, alguns dels quals es troben a vivint a fora. Aquells que estan a Montserrat, “el batec del dia a dia”, per a la comunitat, es mou entre “dos pulmons: el de la pregària i el del treball que cadascú té assignat.” Assegura que tot i que podria semblar una vida molt monòtona, però “és al revés”. “El treball pautat la riquesa pastoral, les visites i les tasques que hi ha i missions ho fan molt enriquidor i amb sorpreses diàries que no ho esperaries”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.