Barcelona es reivindica com a escola de pessebres mundial

Roger Vilaclara –CR A hores d'ara, poca gent queda que no sàpiga que ara fa 800 anys sant Francesc d'Assís va fer el primer pessebre a Greccio, Itàlia. Però el que potser no s'ha explicat prou és que la ciutat de Barcelona ha tingut un paper clau en la difusió i consolidació dels diorames com a tradició nadalenca. I així ho reivindica el Museu d'Història de Barcelona amb l'exposició 'Greccio, Barcelona, patrimoni cultural internacional' que comissiona Josep Porta, president dels Pessebristes de Barcelona, i que ja es pot visitar fins aquest gener.

Un diorama no deixa de ser veure una escena dels evangelis que expliquen la història de Jesús com si fos un escenari. I, tot i que el primer pessebre fos a Greccio, "els primers diorames entesos com els coneixem avui dia es van fer aquí, a Barcelona". Van ser els franciscans i els dominics els qui van portar el pessebre d'Itàlia a Catalunya i van fer de Barcelona "capital del pessebrisme". I, per aquest motiu, Josep Porta explica que arreu del món es coneix la ciutat comtal com l'escola de pessebres.

Tant és així que són molts els talleristes i artesans que han vingut a Catalunya per fer escola i aprendre les tècniques de la perspectiva, la pintura i d'altres. "Aquests artesans després van tornar a casa seva i, en molts casos, van fer el seu propi estil com en el cas dels napolitans", assegura Porta. Els anys han fet evolucionar la tradició i el fer pessebres "s'ha escampat com una taca d'oli".

Ara fa més de 100 anys ja es feien pessebres de sobretaula com els que es fan a casa actualment. S'havia començat a treballar una mica en la tècnica del diorama, però no encara amb els mètodes que s'usen actualment. Es treballava molt amb elements naturals que dominaven els treballs artesanals i que també feien les obres més volàtils.

El 1912, el català Antoni Moliné es trobava al seu taller barallant-se amb un dels seus pessebres. Va veure un sac de guix que havia sobrat d'una obra que estaven fent prop i va demanar poder-ne agafar una mica. Aquest fet anecdòtic va canviar de dalt a baix la manera de fer pessebres i va introduir el diorama com el coneixem avui: una peça d'autor, artística i permanent. "Moliné va comprovar que ell podia crear exactament el que volia i no el que el suro, l'herba o les escorces volien", explica Porta.

I passats els anys, actualment el pessebrisme viu "la seva època d'or", confirma el president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona. "Mai abans hi havia hagut tants pessebristes, tanta qualitat, tanta tècnica", diu. Un fet que es complementa amb la difusió del fet artístic que es fa a través de pàgines web i xarxes socials.

Coincidint amb el 800 aniversari del primer pessebre, el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) ha volgut reivindicar el paper d'escola de diorames de la ciutat i ho ha fet amb l'exposició que comissiona Porta. D'una banda, el museu mostra l'evolució del diorama a través de diferents diorames que han arribat de tot el món: Hongria, Itàlia, Colòmbia, Múrcia, Pamplona o Barcelona.

En una segona part, l'exposició es dedica a la Universalis Foederatio Praesepristica (UNFOEPRAE), una associació que agrupa totes les entitats pessebristes d'arreu del món. Al MUHBA es pot veure una mostra física de figures de diferents països de l'entitat.

Finalment, en una tercera part, a l'exposició es projecten fotografies de diferents pessebres d'arreu de l'Estat.

L'exposició es complementa amb panells i cartells explicatius sobre la història del pessebre i es podrà visitar fins al gener.

Una part religiosa i una part mundana

Sobre el pessebre de Sant Jaume, Josep Porta ho té clar: "Qualsevol innovació del pessebre, mentre no sigui un nyap, és bona". Assegura que la instal·lació tindrà un gran impacte i que els mitjans ho han interpretat malament. "Es va dir que es faria un pessebre d'arrel tradicional, no que seria com el de casa", diu. El pessebre de l'Ajuntament de Barcelona tindrà "una part religiosa i una part mundana, amb gent normal", conclou.