Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Un futurible estat català seria laic o aconfessional? Rebrien finançament públic les religions? Se signarien nous Acords amb el Vaticà? Com quedaria la presència de la religió a l’escola? Són algunes preguntes que poden sonar a política ficció. Però, independentment de les opcions polítiques de cadascú, gairebé els partits plantegen les seves opcions davant del fet religiós en un marc de reforma constitucional o de procés constituent. I això ha motivat que aquest sigui el tema del proper simposi anual de la Fundació Claret: “Regulació jurídica del fet religiós i les diverses confessions en la Catalunya del futur”.

A nivell estatal més d’un partit proposa derogar o reformar els acords Església-Estat. Alhora, l’actual majoria parlamentaria a Catalunya ha creat una Comissió sobre el procés constituent que durant els propers mesos convidarà les diverses entitats i institucions i els ciutadans en general a fer aportacions a una futura constitució catalana. Per la seva banda, algunes iniciatives civils han promogut propostes constituents que volen canviar radicalment l’actual relació de cooperació entre l’estat i les confessions religioses.

Per això, el simposi oferirà dues ponències sobre la relació entre les confessions religioses i l’Estat i una taula rodona amb representants de tots els partits polítics. L’objectiu és oferir un debat que ajudi a situar-se en les diverses lectures de la laïcitat i els models jurídics que se’n deriven respecte al fet religiós i a la relació d’un estat respecte a les diverses confessions religioses i les seves iniciatives educatives, socials  o espirituals.

El Simposi es farà el proper dissabte 30 d’abril i està organitzat amb la col·laboració de Justícia i Pau i del Grup Sant Jordi.  A més de la taula rodona amb els representants dels partits, les ponències principals estan a càrrec d’Eduard Ibáñez, doctor en dret i director de Justícia i Pau de Barcelona, i Antoni Matabosch, teòleg, director de l’Institut de Ciències Religioses de Barcelona i impulsor del Grup de Treball Estable de​ Religions (GTER).