(Jordi Llisterri –CR) “El titular podria ser: no volem privilegis però tampoc quedar tancats a la sagristia, obviant la importància positiva del cristianisme en la nostra cultura ni la projecció pública de les nostres creences en multitud d’iniciatives que considerem positives per a la societat”. Així resumia el sentit del XVIII Simposi de la Fundació Claret el claretià Màxim Muñoz.
(CR) Un futurible estat català seria laic o aconfessional? Rebrien finançament públic les religions? Se signarien nous Acords amb el Vaticà? Com quedaria la presència de la religió a l’escola? Són algunes preguntes que poden sonar a política ficció. Però, independentment de les opcions polítiques de cadascú, gairebé els partits plantegen les seves opcions davant del fet religiós en un marc de reforma constitucional o de procés constituent.
(Jordi Llisterri -CR) "L’Estat es declara aconfessional i en conseqüència, cap religió podrà ser subvencionada amb fons públics". Així resol la relació de les confessions religioses amb un suposat nou estat català independent la proposta de constitució que s'ha presentat aquest dissabte.
