Estat

notícies relacionades

El Papa nomena per primera vegada una dona com a sotssecretària d'Estat del Vaticà

(Vatican News) El Papa Francesc ha nomenat Francesca Di Giovanni, funcionària de la Secretaria d'Estat, nova sotssecretària de la Secció per a les Relacions amb els Estats, i li ha assignat el seguiment del sector multilateral. Di Giovanni, que treballa des de fa gairebé 27 anys en la Secretaria d'Estat, va néixer a Palerm en 1953 i és llicenciada en Dret.

“Les grans religions formen part de la història de la raó”

(Cristianisme al Segle XXI) El passat dissabte dia 14 va tenir lloc la quarta sessió del cicle “Espai Obert” de l’Associació Cristianisme al segle XXI entorn del fonamentalismes, que anava a càrrec de la professora Margarita Mauri i duia per títol: “Laïcitat i laïcisme en les societats postseculars”. La filòsofa va fer una xerrada profunda i ordenada a l’abast dels assistents.

La secularització incompleta i, en part, incomplerta

(CR) La secularització s'ha demostrat una teoria incompleta perquè no ha donat resposta a tots els fenòmens religiosos presents en la societat. I incomplerta perquè el fet religiós no ha desaparegut, tot i que ha canviat molt. Aquestes premisses han marcat el debat d'aquest cap de setmana en el simposi internacional de la Fundació Joan Maragall sobre "Estat i Religions".

“No volem privilegis però tampoc quedar tancats a la sagristia”

(Jordi Llisterri –CR) “El titular podria ser: no volem privilegis però tampoc quedar tancats a la sagristia, obviant la importància positiva del cristianisme en la nostra cultura ni la projecció pública de les nostres creences en multitud d’iniciatives que considerem positives per a la societat”. Així resumia el sentit del XVIII Simposi de la Fundació Claret el claretià Màxim Muñoz.

Un nou estat laic o aconfessional?

(CR) Un futurible estat català seria laic o aconfessional? Rebrien finançament públic les religions? Se signarien nous Acords amb el Vaticà? Com quedaria la presència de la religió a l’escola? Són algunes preguntes que poden sonar a política ficció. Però, independentment de les opcions polítiques de cadascú, gairebé els partits plantegen les seves opcions davant del fet religiós en un marc de reforma constitucional o de procés constituent.

Jordi Turull: "Volem tenir bones relacions amb el Vaticà"

(CR) "És important per qualsevol Estat tenir unes bones relacions amb el Vaticà". Des d'aquest punt de partida Jordi Turull, president durant la legislatura que ara acaba del grup parlamentari de Convergència i d'Unió, afirma que Catalunya haurà de mantenir acords amb la Santa Seu. "Volem tenir bones relacions amb el Vaticà", assegura, i diu que la voluntat "és poder executar els Acords, parlar-ne, i negociar, directament des de Catalunya".

Oriol Junqueras: "La república catalana ha de ser respectuosa amb l'experiència religiosa"

(CR) "Una cosa és que l'estat sigui laic i l'altra és que sigui laïcista". Aquest és el punt de partida del president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, sobre la relació entre política i religió i l'ordenament que hauria de tenir en un futurible estat català. Per Junqueras, "l'estat, la futura república, ha de ser respectuosa amb l'experiència religiosa".

Un possible Estat català aconfessional però sense finançament públic de les religions

(Jordi Llisterri -CR) "L’Estat es declara aconfessional i en conseqüència, cap religió podrà ser subvencionada amb fons públics". Així resol la relació de les confessions religioses amb un suposat nou estat català independent la proposta de constitució que s'ha presentat aquest dissabte.