Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) El papa s’ha tornat a referir a la situació política de Catalunya, dos anys després del primer pronunciament directe sobre aquest tema que va fer a La Vanguardia. En aquest cas, no ha estat per contestar una pregunta sobre la situació catalana, sinó per respondre la demanda d’un periodista britànic sobre el Brexit en la roda de premsa de tornada del viatge d’aquest cap de setmana a Armènia. El papa repeteix els arguments de fa dos anys.

Davant del perill de desintegració europea o fins i tot d'una guerra que planteja el periodista, el papa conclou que el que necessita la Unió Europea és “creativitat i fecunditat”, com va afirmar en rebre el Premi Carlemany. Però la primera referència sobre Europa la fa al cas de “Catalunya i l'any passat Escòcia” que ja dibuixen “un aire de divisió dins dels mateixos països d’Europa”. Francesc afirma que això ja és una "guerra" però que no creu que “aquestes divisions siguin perilloses”. La reflexió del papa és que cal “estudiar-les bé i, abans de fer un pas endavant d’una divisió, parlar bé entre nosaltres i buscar solucions viables”. És el que va afirmar el 2014 quan va dir que calia agafar aquests casos “amb moltes pinces” quan no hi ha “un antecedent d’unitat forçosa”, però no va entrar en els arguments que es plantegen en cada cas.

Fidel a l’imaginari argentí, Francesc també torna a fer una distinció entre emancipació i secessió en els processos d'independència. Emancipació dels països llatinoamericans o africans de la metròpoli que “és més comprensible, perquè hi ha darrera una cultura, una manera de pensar”. Idea que ha remarcat en diverses intervencions en països llatinoamericans encoratjant el seu desig d’independència i plena sobirania. El 2014 també es preguntava què calia fer amb “cultures tan diverses que no enganxen ni amb cola”.

En les declaracions d’aquest diumenge, hi afegeix que la secessió d’un país “és una cosa a la que s’ha donat el nom de la balcanització”, tot i que remarca que ho fa “sense parlar dels Balcans” i “sense ofendre”. Situacions en les quals assegura “hi ha històries, cultures, malentesos; i també tanta bona voluntat en d'altres”.

Feta la distinció entre emancipació i secessió, enllaça amb una reflexió general sobre la unitat aplicada a Europa: “Per a mi, la unitat és sempre superior al conflicte: sempre! Però hi ha diverses formes d'unitat, i també la fraternitat”. Per Francesc, "els ponts són millors que els murs". Però això també demana “donar més independència i més llibertat als països de la Unió” i “pensar una altra forma d'unió”.

En la mateixa roda de premsa també ha confirmat que ja tenia una llista de noms a punt per constituir una comissió que estudiï el diaconat femení. Tot i això, es mostra sorprès pel ressò que ha tingut el tema del diaconat i insisteix que, dins de l'Església, "la funció de la dona no és tant important com el pensament" que poden aportar en els processos de presa de decisió. 

Resposta íntegra del papa Francesc a la pregunta sobre el Brexit en el vol de tornada d’Armènia

Com Joan Pau II, vostè sembla donar suport a la Unió Europea. Li preocupa que el Brexit pugui provocar la desintegració d'Europa i fins i tot la guerra? Mitjà anglés

Ja hi ha una guerra a Europa. Hi ha un aire de divisió i no només a Europa, sinó en els mateixos països. Si recorda vostè Catalunya, l'any passat Escòcia... Aquestes divisions no dic que siguin perilloses, però dic que hem de estudiar-les bé i, abans de fer un pas endavant d’una divisió, parlar bé entre nosaltres i buscar solucions viables. Sincerament no he estudiat quins són els motius pels quals el Regne Unit va voler prendre aquesta decisió. Però hi ha decisions - crec que això ja ho he dit alguna altra vegada- d’independència que es fan per emancipació: per exemple, tots els nostres països llatinoamericans, i també els països de l’Àfrica, s'han emancipat de les corones de Madrid, de Lisboa... també a Àfrica de París, de Londres, d’Amsterdam, Indonèsia sobretot... Aquesta emancipació és més comprensible, perquè hi ha darrera una cultura, una manera de pensar. En canvi la secessió d'un país –i encara no estic parlant del Brexit-, i pensem en Escòcia, és una cosa que ha donat nom –i això ho dic sense ofendre, utilitzant aquesta paraula que els polítics fan servir- de la balcanització, sense parlar dels Balcans, eh! És una mica una secessió, no és emancipació. I darrere hi ha històries, cultures, malentesos; i també tanta bona voluntat en d'altres. Això s’ha de tenir clar. Per a mi, la unitat és sempre superior al conflicte: sempre! Però hi ha diverses formes d'unitat, i també la fraternitat -i aquí sí que vinc a la Unió Europea-, que és millor que l'enemistat o les distàncies. I els ponts són millors que els murs. Tot això ens ha de fer reflexionar. És veritat un país [diu]: “Estic a la Unió Europea, però vull tenir certes coses que són meves, de la meva cultura”. El pas -i aquí vaig al premi Carlemany- que ha de donar la Unió Europea per retrobar la força que va tenir en les seves arrels és un pas de creativitat i també de “sana desunió”. Això vol dir donar més independència, donar més llibertat als països de la Unió. Pensar una altra forma d'unió, ser creatius. Ser creatiu sobre els llocs de treball, hi ha una economia líquida avui a Europa que fa que, per exemple a Itàlia, els joves de menys de 25 anys no tinguin feina: un 40%! Hi ha alguna cosa que no funciona en aquesta Unió "a la babalà", però no llencem “l’aigua bruta amb el nen a dins”. Busquem com rescatar les coses... I recrear, perquè la recreació de les coses humanes, també de la nostra personalitat, és un recorregut que s’ha de fer sempre. Un adolescent no és el mateix que una persona adulta. o que una persona gran. És el mateix i no és el mateix. Es recrea constantment, i això dóna vida i ganes de viure i dóna fecunditat. Això és el que vull remarcar: avui les dues paraules claus per a la Unió Europea són creativitat i fecunditat. Aquest és el desafiament.

[En vídeo, aquí]