Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Laura Mor –CR) “Que aixequi la mà qui estarà viu el 2100”. Amb aquesta pregunta el meteoròleg Tomàs Molina ha posat sobre la taula com costa que les conseqüències a llarg termini ens afectin. Per això, davant dels greuges del canvi climàtic, calen escenaris més propers. Com l’any 2025 fixat en els Acords de París per a la reducció d'emissions.

Nou anys per a prendre decisions, que neixin de pactes ètics globals i que siguin fermament executats. Són algunes de les idees de fons que aquest dijous s'han sentit a l'Aula Magna de la Facultat de Teologia en el marc de les Jornades sobre canvi climàtic i desenvolupament sostenible, organitzades pel Seminari de Doctrina i Acció Social de l’Església (SEDASE). Tomàs Molina ha participat en una sessió, junt amb Albert Florensa, professor de l'Institut Químic de Sarrià.

“El món està desbocat respecte les temperatures planetàries” ha exposat Molina, després de fer un repàs als “canvis accelerats” que ha viscut el planeta els darrers anys. En matèria tecnològica, paisatgística i de comunicacions, però també en augment poblacional i de consum. I ha dibuixat un futur molt desequilibrat pel que fa a la gestió dels recursos naturals.

D'ençà que va participar en una taula rodona sobre canvi climàtic a Cristianisme i Justícia amb el teòleg Joan Carrera, Molina ha viscut, assegura, una mena de conversió. I ha pres un compromís concret: “Vull fer –i l'arquebisbe Omella m'hi està ajudant– una trobada amb el Sant Pare i els homes del temps del món amb aquesta idea: incorporar l'economia del bé comú en les regles de la humanitat”.

Ho ha dit convençut que “el món està canviant a tota velocitat i els cristians hi haurem d'aportar alguna cosa”. I hi ha afegit: “Jo em quedo amb la Laudato si' i amb l’economia del bé comú”, que comptabilitza també “l’índex de felicitat” de les persones o les conseqüències de l'activitat humana sobre la natura.

Un déu que baixarà i ho solucionarà tot

“Tu no creus, Tomàs, que no ha d'arribar un moment que existeixi un moviment que digui ens estem estavellant contra un mur de formigó? La injustícia mou també les persones. El canvi climàtic afectarà molta gent, crearà nuclis de pobresa molt durs, això també remourà”. Amb aquesta pregunta ha obert el diàleg amb el públic el professor Florensa.

Hi ha hagut més interrogants: “De la mateixa manera que estem a punt de prohibir el cotxe dièsel, perquè no fem una moratòria als robots fins que la gent no surti de l’atur?”.

En la seva intervenció, des de la filosofia i la sociologia, ha descrit el paradigma tecnocràtic. Ha constatat que “hi ha una fe extraordinària amb un deus ex machina que baixarà i ho solucionarà tot”. El professor ha descrit les condicions que fan de la tècnica una realitat autònoma on “l'ésser humà és incapaç de trobar solucions que no siguin tecnocientífiques i oblida les arrels antropològiques del problema”.

Com superar aquest paradigma? Florensa ha apuntat algunes pistes: viure des de la teologia, l’espiritualitat i l’art; renunciar al poder; optar per la frugalitat i la vida contemplativa. Segons Florensa, aquest pot ser “l’oferiment del cristianisme”. En aquest marc ha parlat de la crida dels cristians a “la convivència i el diàleg” i dels valors de “la gratuïtat i la celebració per sobre de l’eficàcia”.

El rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Armand Puig, ha recollit les dues dates projectades durant la sessió –el 2025 i el 2045– i s'ha preguntat “què passarà mentrestant”. Com a resposta ha proposat “integrar la pregunta de les infinites solucions tecnològiques, no en la tecnocràcia, sinó en un discurs ètic”. Puig considera que “el problema és una governança ètica global” i ha tancat les jornades suggerint al seu coordinador, Antoni Babra, parlar del transhumanisme en la propera edició.

Seminari de Doctrina i Acció Social de l’Església (SEDASE)

Aquesta és la desena edició de les Jornades d’Ètica i Món Contemporani, organitzades per la Facultat de Teologia de Catalunya, per mitjà del Seminari de Doctrina i Acció Social de l’Església (SEDASE) del Departament de Teologia Moral. Les primeres, celebrades amb motiu dels 40 anys de la Populorum Progressio, es van dedicar al tema 'Vers el desenvolupament solidari de la Humanitat' (2007). En posteriors edicions s’ha parlat sobre 'La situació econòmica global. A la recerca d’uns criteris ètics' (2009); 'El valor de l’acció política i la seva dimensió ètica' (2010); 'La pau. Clam i exigència del nostre temps' (2011); 'La qüestió ètica en l’era de la tecnologia' (2012), el binomi 'Economia del desig, economia de la necessitat' (2013); 'La doctrina social de l’Església i el Papa Francesc. Ser cristians i ciutadans en temps de crisi' (2014) i la 'La dimensió social de la família' (2015).