Llorenç Puig explica la seva vivència a la Congregació General dels jesuïtes

(Jesuïtes) La Congregació General 36 de la Companyia de Jesús va elegir fa uns dies el pare Arturo Sosa com a nou Superior General dels jesuïtes. Recuperem aquí com ha viscut aquest procés el jesuïta català Llorenç Puig, delegat de la Companyia de Jesús a Catalunya. Puig és un dels membres de la Congregació General i ha participat en l'elecció del nou pare General. Des de Roma ens explica com està vivint aquesta experiència.

La celebració d'una Congregació General, que és el màxim òrgan de govern de la Companyia, i el procés d'elecció del pare General, són esdeveniments excepcionals per als jesuïtes. Hi participen representants d'aquest orde religiós de tot el món, que durant dies, comparteixen inquietuds, preocupacions, reptes, il·lusions i experiències de treball. Un intercanvi que definirà les prioritats de la Companyia de Jesús durant els propers anys.

Confiança complerta

"La meva vivència del procés d'elecció del pare General la podria resumir en dues paraules: confiança complerta. Efectivament, he pogut experimentar en primera persona que sant Ignasi i la tradició de la Companyia tenen una gran saviesa sobre els processos humans i de l'Esperit. I més, en com els dos s'interrelacionen: "l'ànima ha de disposar" perquè pugui actuar l'Esperit. Així és com sabem que passa en els Exercicis Espirituals.

Doncs bé, a la Congregació General, els primers dies tot semblava molt complex: la diversitat cultural, d'experiències i itineraris, el fet que no hi hagués noms a priori donats ni destacats, un grup de persones que no es coneixien profundament i que havien de fer un discerniment molt profund comunitàriament... Tot això espantava, certament. Potser per això, uns dies abans de començar les 'murmuratio', el P. Orlando Torres deia sàviament als congregats: "confieu, confieu, que funciona, ja ho veureu!"

Tots, tan diversos, en una única cerca

I llavors va començar el miracle: quatre dies realment intensos de converses cara a cara, profundes, sinceres, per parlar d'aquest o d'aquell altre, de les seves capacitats, dels seus límits, de les seves qualitats... Quatre dies de gran profunditat i afecte a les persones i la Companyia, buscant conèixer més les persones que podrien liderar-la ... Quatre dies de veure que estàvem tots, tan diferents, tan diversos en tants aspectes, en una única cerca. Quatre dies també, de veure que aquest procés no el controlàvem nosaltres: és massa complex, sembla que no pugui dur a bon port... i per això necessitàvem bons temps de pregària en comú, i també estones personals de pregària en una capella, davant el Santíssim...

L'elecció

I arriba el dia de l'elecció, el moment de deixar de banda la frenètica activitat dels dies precedents, per posar-se en mans de Déu, per invocar l'Esperit que ens ha de conduir, i deixar-nos portar per Ell... Missa de l'Esperit Sant al matí, i en acabar, cap a l'aula, on després d'una breu i aclaridora xerrada sobre les actituds del discerniment, tenim una hora de pregària. En silenci, a estones amb els ulls tancats, altres mirant als companys en oració sincera, o alguna frase inspiradora dels punts d'oració del P. D'Souza... Jo anava mirant a estones, he de dir, a les persones que veia que podien ser els elegits: com pregaven, com estaven davant el Senyor, disposats...

Sant Ignasi proposa que un arribi a l'aula encara sense haver tancat del tot la decisió. Això també costa de creure que es pugui fer, ja que suposa una gran llibertat interior, no aferrar-se a una decisió predeterminada, sinó estar fins l'últim moment obert al murmuri de l'Esperit. Jo ja veia que arribaria així, amb certa indiferència, a aquest moment. Creia que podria ser així, confiava.

I el més impressionant del cas és que sí, que he començat l'oració amb indiferència entre alguns noms que havia explorat més profundament en les murmuratio. Però a poc a poc ha anat guanyant pes una convicció profunda, decidida, ferma, sense dubtar ni poder dubtar. Calia escoltar també, com deia el P. D'Souza, la saviesa de la resta d'electors, però naixia inesperadament una gran seguretat.

Un sentit aplaudiment

I les votacions han fluït molt més del que s'esperava... Davant les diverses possibilitats que hi havia, i la varietat de persones, sensibilitats, itineraris, com és possible que s'arribi tan fàcilment a un sentit aplaudiment, una alegria compartida, una consolació viscuda tan àmpliament?

Sí, calia confiança, i el Senyor l'ha complert.

Tenim un nou Pare General, ja no estem orfes d'aquest que ens ha d'acompanyar i indicar camins de futur... La Congregació General continua, i ha de proporcionar-li un equip i directrius per al futur, però un cop dissolta, li encomanarem la cura i impuls per als propers anys. Que el mateix Esperit que ens ha convidat a elegir-lo, l'acompanyi en aquesta difícil tasca que s'inicia avui."