Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Vídeo/s

(CR) El tema del diaconat de les dones ha entrat en el Sínode. En la seva intervenció pública a l’Aula sinodal, el cardenal quebequès Paul-André Durocher va plantejar que “aquest Sínode recomani l'establiment d'un procés que pugui eventualment obrir l'accés a les dones sobre el diaconat permanent”.  És a dir, que es puguin ordenar dones diaques.

La demanda l’ha publicada el mateix arquebisbe de Gatineau i ha penjat el text de la intervenció en el seu blog després que circulés per internet que havia fet aquesta petició. Un text en que denuncia la desigualtat, discriminació i violència que pateixen les dones en molts llocs del món. Per això, demana gestos concrets de l’Església com a resposta i aclarir el sentit de textos polèmics com el de Sant Pau sobre la sumissió de les dones als marits. Per exemple, proposa que les dones puguin predicar homilies i que assumeixin més responsabilitat dins de la cúria romana. L’arquebisbe Paul-André Durocher argumenta la incorporació al diaconat de la dona atenenent a que no es tracta d’un ministeri sacerdotal, sinó d’un ministeri de servei, tot i que podrien presidir funerals, batejos i casaments.

Durocher no és un arquebisbe qualsevol. El 2013 va ser escollit president de la Conferència Episcopal del Canadà i ja va participar en el Sínode sobre la família de l’any passat. El març de l’any passat també va ser nomenat membre del Pontifici Consell per a la Cultura.

Aquest és el text de la intervenció integra.

Intervenció a la XIV Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes

Paul-André Durocher, arquebisbe de Gatineau (Quebec)

En aquesta tercera jornada del Sínode, hem escoltat les intervencions dels membres que volien parlar sobre un punt o altre de la primera part de l'Instrumentum Laboris. He escollit parlar del tema del número 29 que correspon al paper de les dones. Com el meu text està quasi sencer a Internet (no sé qui ha divulgat el contingut), crec que és bo que us el presenti en tota la seva integritat. Aquí està:

Les estadístiques recents de l'Organització Mundial de la Salut revelen un fet pertorbador: encara avui, prop d'un terç de les dones en el món són víctimes de la violència de gènere. No obstant, al Congrés Mundial de les Famílies, sant Papa Joan Pau II va llançar una important crida: "Us demano a tots participar en una acció pastoral específica més forta i més incisiva perquè s'acabin definitivament les ofenses a la dignitat de les dones".  Malauradament, més de trenta anys més tard, les dones continuen patint discriminació i violència a mans dels homes, i fins i tot a mans dels seus marits.

Davant aquesta trista i dramàtica realitat, proposo que aquest Sínode afirmi clarament que una interpretació correcta de les Santes Escriptures no permet mai justificar la dominació de l'home sobre la dona. En particular, aquest Sínode ha d'afirmar que els passatges on Sant Pau parla de la submissió de la dona al seu marit no poden justificar la dominació de l'home sobre la dona, encara menys la violència cap a ella.

Però cal anar més lluny. Per manifestar clarament al món la igual dignitat de les dones i dels homes dins l'Església, hem de reprendre la reflexió del papa Benet XVI en el seu discurs al clergat romà el març de 2006 quan va dir: "És just preguntar-se si, en el servei ministerial, no es poden oferir més llocs, més llocs de responsabilitat a les dones".

Proposo, doncs, tres accions a aquest Sínode.

1. Que aquest Sínode consideri la possibilitat de concedir a homes i dones casats, ben formats i acompanyats, el permís per parlar a les homilies de l'Eucaristia per tal de testimoniar el vincle entre la Paraula proclamada i la seva vida d'esposos i de pares.

2. Que amb la voluntat de reconèixer la mateixa capacitat de les dones per assumir llocs de decisió dins l'Església, aquest Sínode recomani nomenar dones en els llocs que elles puguin ocupar dins la Cúria romana i dins les nostres cúries diocesanes.

3. Per acabar, sobre el diaconat permanent, que aquest Sínode recomani l'establiment d'un procés  que pugui eventualment obrir l'accés a les dones a aquest ministeri que, com diu la tradició, està orientat no ad sacerdotium, sinó ad ministerium.