(Arquebisbat de Tarragona) La intervenció arqueològica per part de l’arquebisbat de Tarragona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i l’Ajuntament de Tarragona, al recinte de la Fàbrica de Tabacs de la ciutat, ha permès documentar les restes de la fonamentació de l’absis de la basílica martirial i la tomba. Mossèn Joan Serra i Vilaró, arqueòleg, la va identificar entre els anys 1926 i 1933 com el sepulcre on van ser enterrades les despulles martirials del bisbe Fructuós i dels seus diaques Auguri i Eulogi el 253.
L’actual intervenció ha estat per verificar la conservació de les restes de l’espai absidial i la tomba sacra després de la construcció de la Fàbrica de Tabacs per tal de facilitar, en un futur, la recuperació de la major part de la basílica. La intervenció d’aquest equip d’arqueòlegs també ha permès netejar la cripta dels Arcs, una de les dues estances amb funcions funeràries i de sagristia, per ampliar el coneixement d’aquest espai i aplicar noves tècniques per proposar una restitució virtual d’aquesta construcció.
Les restes martirials dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi van ser transportades des de l’Amfiteatre al cementiri, l’actual Necròpolis paleocristiana, on a finals del segle IV o inicis del segle V es va bastir una basílica, de 39 metres de longitud per 18,50 m d’amplada, la qual va perdurar fins entrada l'època visigòtica.
L'arqueòleg i director del Museu Bíblic, Andreu Muñoz, ha qualificat d’excepcional la troballa que permet constatar l’origen d’aquesta veneració als sants màrtirs de Tarragona. Muñoz ha explicat que "la tomba es troba buida perquè sabem que aquestes restes van ser traslladades, cap el segle VII, segurament a la Catedral visigòtica, a la part alta de la ciutat. Segles més tard, la tradició creu que les relíquies van ser portades cap a la Liguria italiana lloc on es veneren a l’actualitat, a l’Abadia de Sant Fructuós de Capodimonte".
Per la seva part, l'arquebisbe Jaume Pujol ha destacat la importància de la intervenció tant per a la ciutat com per al Cristianisme primitiu.
En una jornada única de portes obertes, el proper diumenge dia 2 de novembre es podrà visitar les restes entre les deu del matí i les dues del migdia. Posteriorment les restes seran protegides i tapades.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.