Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri – CR) Aquest dimecres, dia de la Candelera, se celebra la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. A Catalunya el dia dedicat als religiosos i les religioses s’emmarca en els 30 anys de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC).

Aquest aniversari també vol posar al dia el compromís dels religiosos catalans, una de les finalitats del Simposi que va organitzar la URC el 22 de gener La Salle Bonanova de Barcelona. “Profetisme de la vida religiosa en un cristianisme de diàspora”, un títol que indica la necessitat de continuar “renovant i revitalitzant” la vida dels religiosos. Així presentava en el Simposi les inquietuds actuals dels religiosos Cristina Martínez, la presidenta de la URC. En iniciar la trobada, és va llegir el missatge de suport dels bisbes catalans.

El Concili Vaticà II ha marcat definitivament la vida dels religiosos i ha obert un procés amb tensions però sobretot amb encerts. Aquesta és la reflexió que va fer jesuïta Jesús Renau, repassant els canvis que han viscut els religiosos i els principals esdeveniments dels darrers anys com el Congrés de la Vida Religiosa de 1993 o el Concili Tarraconense de 1995. Anys de canvis que han portat a que el treball conjunt amb els laics faci que “les coses vaguin més bé” o que “allà on hi ha uns problemes socials greus, sempre hi trobem una religiosa o una comunitat, de forma discreta, treballant, pregant i servint”.

Margarida Bofarull, religiosa del Sagrat Cor i vicepresidenta de la CONFER, va presentar una actualització de les conclusions del Congrés de la Vida Religiosa a Catalunya de 1993. Va remarcar alguns dels trets centrals de la identitat i de la missió dels religiosos en els que “la qüestió central és estimar el germà”. Alhora, en una societat individualista la vida comunitària s’ha convertit en un factor contracultural: “compartir-ho tot té un valor profètic”, una realitat és massa desconeguda i que s’ha de visualitzar més.

La vida religiosa és una vida alternativa que ens permet estar allà on no poden estar altres”, va assegurar Bofarull. “La nostra missió és ser portadors d’esperança” i mostrar que “el mal no té la darrera paraula.

En el Simposi també va fer una aportació de caire més formatiu la benedictina Teresa Forcades. Va descriure com analitzen els experts els diversos discursos que s’estableixen en les relacions humanes i quin serien els més propers a la proposta de Jesús, que vol “posar les persones davant de la seva responsabilitat”. Forcades va relatar un model de relació en el que “sempre és possible fer el salt a l’estimació”.

Aquí podeu veure un resum de les intervencions. Properament estan disponibles les intervencions integres.