Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Laura Mor –CR) L'acceptació acrítica de la mentida, les emocions que apuntalen falsos relats, el criteri tribal i les veritats que s'allunyen dels fets defineixen la postveritat. Com fomentar el pensament crític i fugir dels fonamentalismes violents? Des dels Caputxins de Pompeia reivindiquen l'humanisme i la necessitat de tornar a valorar els altres.

“Veure els altres no com a tant diferents, veure els altres com a nosaltres, és un dels possibles antídots contra la postveritat”. El filòsof Joan García del Muro (Lleida, 1961) ha parlat en aquests termes dijous al vespre en una conferència organitzada pels Frares Caputxins de Catalunya. En el seu discurs adverteix que “desvaloritzar l'alteritat ens pot portar a disbarats, ens pot portar a la catàstrofe”. I sense receptes preconcebudes, intueix que part de la solució passa per detectar la pràctica de la postveritat i reconsiderar com percebem als que no formen part de la nostra tribu.

Comprar la veritat

El filòsof ha analitzat les conseqüències d'esborrar la línia entre la veritat i la mentida. I ha recordat que la democràcia es basa també amb tenir informació veraç per decidir en conseqüència: “Si la informació que ens arriba ja no és la correcta, després tots els processos ja estan pervertits”.

“Els poderosos sempre ens han mentit i enganyat; la diferència de la postveritat és com acceptem la mentida”, ha dit García del Muro. Aquest professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull considera que “la credulitat és la característica del ciutadà del segle XX” i ha alertat del perill d'acceptar acríticament el pensament d'un altre. “En comptes de ser jo qui penso la veritat i la treballo, agafo aquesta i la compro”, ha dit el professor.

La tribu i les emocions

Sobre emocions i raons lògiques, el filòsof ha explicat que el pare de la lògica ja defensava la força del pathos davant del logos: “Aristòtil diu que si vols convèncer algú, més que amb arguments lògics, has d'apel·lar a les seves passions”.

A dia d'avui trobem molts exemples per il·lustrar que l'efecte de les mentides s'incrementa si van acompanyades de les emocions. Dos de clàssics, de la Guerra del Golf. Just abans que els Estats Units ataqués l'exèrcit iraquià l'any 1991, es va retransmetre el fals relat d'una jove actriu que es feia passar per infermera de Kuwait. El bàndol contrari també va difondre la imatge d'un cormorà tacat de petroli.

“Si la veritat ja no respon a la realitat, definim la veritat en funció d'altres criteris”, ha dit el filòsof. En concret ha parlat del “criteri tribal” implícit en la postveritat i n'ha posat diversos exemples a partir d'intervencions del president dels Estats Units, Donald Trump, i el rus Vladimir Putin. Els ha descrit com a “líders de la tribu que estableixen la veritat”. En d'altres paraules: “El que diuen els nostres, m'ho crec”.

La dificultat d'arribar als altres

La dicotomia entre “nosaltres” i “els altres” també s'alimenta gràcies a les xarxes socials que actuen com una “càmera de ressonància”. Un fenomen molt estudiat que defensa “la projecció de la pròpia imatge” en aquests canals de comunicació. En la mateixa línia, el filòsof ha reflexionat sobre els algoritmes que determinen els resultats a mostrar en les cerques a Google: “Segur que és bo trobar només allò que m'agrada?”, s'ha preguntat i hi ha afegit: “Cada vegada la meva percepció és més pobre”.

Per a García del Muro aquesta dinàmica perjudica “l'essència de la democràcia” que es basa en escoltar l'altre i enriquir-se de la diferència. I ha situat el “determinisme telemàtic” i els “compartiments estancs” com a entrebans que fan “cada vegada més difícil arribar als altres”. Caldrà veure com superar-los.