(Laura Mor –CR) L'acceptació acrítica de la mentida, les emocions que apuntalen falsos relats, el criteri tribal i les veritats que s'allunyen dels fets defineixen la postveritat. Com fomentar el pensament crític i fugir dels fonamentalismes violents? Des dels Caputxins de Pompeia reivindiquen l'humanisme i la necessitat de tornar a valorar els altres.
(Jordi Llisterri-CR) La comunitat educativa marista i una àmplia representació institucional es van afegir divendres a l’acte de clausura del bicentenari dels maristes a Catalunya. Aquest setembre la sala d’actes dels Caputxins de Pompeia de Barcelona acull la darrera etapa de l’exposició itinerant “Maristes 200 i +”. La inauguració de l’exposició va omplir la sala i els parlaments van coincidir a remarcar la importància de la xarxa marista i la seva aportació en el món educatiu i juvenil.
(Glòria Barrete –CR) Del 1912 al 1970 el convent santuari de la Mare de Déu del Roser de Barcelona, conegut com el convent dels caputxins de Pompeia, va comptar amb un col·legi escolania per aquells infants i joves sense recursos del barri i d'altres indrets de la ciutat oferint una proposta educativa lliure i gratuïta.
(Jordi Llisterri –CR) L'entrevistadora entrevistada. Aquesta era la proposta dels caputxins del passat dijous al vespre. Fra Joan Manuel Vallejo va conduir una hora i mitja de conversa amb la periodista Mònica Terribas, conductora del matí de Catalunya Ràdio.
(Glòria Barrete –CR) "Sant Francesc no podia resistir trobar algú més pobre que ell; no per caritat sinó per justícia", explicava Josep Manel Vallejo, caputxí, a l'inici de la xerrada Com eradicar la pobresa, organitzada aquest dijous al vespre als Caputxins de Pompeia de Barcelona.
(Glòria Barrete –CR) "Allà era ell. Jo no el veia, jo no l'escoltava, jo no el tocava. Però ell hi era. (...) I no dubtava que era Ell, ja que el notava, encara que sense sensacions. Com pot ser això possible? No ho sé; va durar una estona que no es podia mesurar, i va acabar, per no tornar-se a repetir; el necessari, i res més", escriu el filòsof Manuel García Morente, home allunyat de l'Església i un ateu decidit.
