Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri-CR) L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va visitar aquest dimecres Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó de Soto del Real. La visita s'ha fet per iniciativa de Montserrat i no ha estat anunciada des de l'Abadia. La primera informació d'aquesta visita a l'expresident de l'ANC i diputat i al president d'Omnium s'ha difós al llarg d'aquest dijous a través de missatges privats de Whatsapp. Des de l'Abadia es remarca que aquesta acció  s'emmarca en la defensa dels drets humans i no des d'una opció política.  

L'abat Soler ja havia expressat des del primer moment la "preocupació" pels empresonaments i que dificultaven "la construcció de ponts de diàleg". Posteriorment, també hi ha hagut diverses homilies a Montserrat que han denunciat l'empresonament dels líders socials i polítics catalans. Aquests dies, Montserrat, els caputxins de Sarrià, i el Monestir de Sant Pere de les Puel·les estan acollit un dejuni per demanar l'alliberament dels presos. Aquest divendres al vespre es farà un concert a Montserrat amb la mateixa reivindicació amb una obra de l'exdirector de l'escolania, Bernat Vivancos.

La setmana passada Soler va explicar en un acte a Blanquerna que des de Montserrat s'havia fet la petició per visitar els presos catalans però que fins llavors no havia tingut una resposta positiva. Altres eclesiàstics catalans també han demanat poder fer una visita a Sánchez, Cuixart, Junqueras i Forn, però les peticions sempre han estat denegades des de serveis penitènciaris. Fins i tot, en algun cas, es va fer el viatge a les presons de Madrid sense poder accedir al centre penitenciari.

Altres bisbes catalans com Jaume Pujol, Joan Enric Vives, Francesc Pardo, i Xavier Novell han fet algun pronunciament denunciant la situació de presó dels líders polítics i socials catalans. Fa un mes, els bisbes catalans van expressar conjuntament en una nota que els "preocupa" la situació de "la presó preventiva d’alguns antics membres del govern i d’alguns dirigents d’organitzacions socials" i que calia "una reflexió serena sobre aquest fet, en vistes a propiciar el clima de diàleg que tant necessitem i en la que no es deixin de considerar les circumstàncies personals dels afectats".