Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) El 23 d’agost el bisbe de Solsona, Xavier Novell, feia pública a través d’un comunicat la seva renúncia al govern pastoral de la diòcesi per motius “estrictament personals”. Aquest diumenge diversos mitjans digitals publicaven que Novell “ha penjat els hàbits” perquè s’ha enamorat d’una dona. Un element clau en aquest cas és la projecció pública que ha tingut Novell. Aquest dilluns el bisbat hi ha afegit que “la corroboració, o no, d’aquestes informacions pertany al seu estricte àmbit personal”.

En aquest escenari mirem d’aclarir què vol dir penjar els hàbits. Quin és el procés per fer-ho? El bisbe que hi renuncia deixa el territori o deixa de ser bisbe? Es pot deixar de ser bisbe? Hi renuncia perquè no pot ser bisbe o perquè ja no pot acompanyar una comunitat cristiana?

Penjar els hàbits, dit d’una altra manera, abandonar la vida religiosa. Per extensió i popularment, secularitzar-se. Un procés que no es dona tant com podria semblar, ni que es dona d’un dia per l’altre. Quan es produeix, caldria pressuposar que s’ha fet amb un cert acompanyament, amb un seguiment. En el cas de la vida religiosa, per exemple, hi ha un consell no escrit: que els anys que un triga a pensar en sortir haurien de ser els mateixos anys que un es va pensar en entrar a ser religiós o religiosa. També recomanen un any d’acompanyament espiritual per discernir una decisió com aquesta.

Una instància al Vaticà

Una vegada presa aquesta decisió, el procés ordinari per “penjar els hàbits” comença amb la redacció d’una carta a Roma demanant la secularització. El bisbe de torn encomana a un capellà que porti l'expedient del cas. Aquest capellà fa un conjunt d'entrevistes a la persona que demana la secularització. Hi ha de constar el currículum, com va decidir ser capellà, raons per deixar-ho, i la carta al Papa. El capellà que porta l'expedient s'anomena instructor, i també entrevista a la parella afectiva si n'hi ha i a d'altres persones. De tot plegat en fa un bon escrit que ha de signar el bisbe. S'envia l'expedient a Roma perquè ho mirin i decideixin. Un cop es rep de Roma la secularització  l'ha de signar l'interessat i el bisbe. Conté un conjunt de prohibicions com per exemple no donar classes de teologia, o no exercir el ministeri. El Papa pot concedir una suspensió del ministeri, però no es deixa mai de ser capellà o bisbe. 

En el cas dels capellans, també pot demanar la suspensió del ministeri un bisbe per a un prevere. Algú que hagi desaparegut i que de cop se sap que té parella, per exemple. En aquests casos aquest procés el fa nunciatura.

En el cas dels bisbes, la comunicació per demanar secularitzar-se es fa per carta, directament al Papa. La Santa Seu demana aleshores un contrast que allò que manifesta per escrit està fonamentat, per evitar que no hi hagi cap coacció i sigui una decisió lliure. Es tracta d’evitar allò de “miri, m’han obligat a escriure aquesta carta”. És en aquest moment quan la institució, el bisbat en aquest cas, pot suspendre el sou i la responsabilitat d’ofici, directament.

Ara, una cosa és demanar la suspensió del ministeri, i una altra cosa és demanar l’aixecament del celibat, dues coses diferents. Si la decisió ve motivada per una relació afectiva, i si un té la intenció de casar-se per l’Església, es fa aquesta petició. Normalment, si es dona la primera, es dona també la segona. Es considera, però, un acte de gràcia que fa el Papa, suspèn el ministeri perquè li ho demanen.

En el cas de Novell, no ha trascendit el contingut de la instància, ni consta que el papa l'hagi dispensat del celibat, però cal suposar que no trigarà a fer-ho.

El “caràcter inesborrable” de l’ordenació

Penjar els hàbits, però, no comporta deixar de ser capellà o deixar de ser bisbe. Un capellà no ho deixa de ser mai, igual que passa amb un bisbe. L’ordenació sacerdotal o episcopal és un sagrament, com el baptisme o el matrimoni: no és un càrrec ni es pot desfer. En dret canònic es parla del “caràcter inesborrable amb què són marcats” en el cas de rebre el sagrament de l’orde.

Què vol dir que el Papa hagi acceptat la renúncia de Novell? En aquest cas, significa que l’Església deixa de donar-li la potestat de l’exercici públic del ministeri i la persona deixa d’exercir-lo.