Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri -CR) "L'església pobra i pels pobres no vindrà per un Motu Proprio, vindrà per una dinàmica testimonial". Així ho explica Dario E. Viganò, el sacerdot milanès que des d'aquest mes de juny és el màxim responsable de comunicació de la Santa Seu. El papa Francesc li ha confiant la Secretaria per la Comunicació, el nou dicasteri que aplega tots els departaments i mitjans de difusió del Vaticà. Aquest dijous ha participat en el quart Simposi Internacional sobre el Vaticà II organitzat per la Facultat de Teologia de Catalunya a Barcelona coincidint amb els 50 anys del Concili.

Primer com a director del Centre Televisiu Vaticà i ara com a prefecte del nou dicasteri, Viganò és una de les persones que ha pogut observar i interpretar més de prop els gestos quotidians del papa Francesc. I el que veu és un papa que no reformarà l'Església amb decrets. La proximitat i l'autenticitat són la clau i permeten que "el papa arribi sense filtres". Perquè "Francesc no porta un auricular a l'orella que li diu què ha de fer". Ell és així. I amb això construeix una comunicació que actua en "la lògica contraria a la que tenim avui". De la mateixa manera que Jesús va néixer en una menjadora, el papa està dient que "el món canvia amb gestos concrets i petits".

En la llista d'exemples hi ha des del primer gest d'anar a viure a Santa Marta, fins al recent viatge a l'Àfrica en el que, sense estar previst, va convidar a un imam a pujar al papamòbil: "un gest que modifica l'ordre simbòlic".

Aquest canvi comunicatiu està estretament vinculat a "una irresistible revolució, sense que sigui necessariament un punt de ruptura" que ha propiciat Francesc. Havien tingut molta força "els famosos valors no negociables, amb una batalla cultural permanent que ens han portat a un aïllament". I ara "Francesc ha tornat a posar el primat de Pere en el circuït de l'Església com a ferment, i no només com a referència fundant". Així, és un papat que "funciona per irradiació".

Com a mostra va citar la imatge que utilitza el cardenal Tauran: "Les persones venien a Roma a veure a Joan Pau II, venien a escoltar a Benet XVI i ara vénen a trobar-se amb Francesc".

Un text sense profit

Viganò va fer aquest balanç comunicatiu del papa en la seva intervenció sobre els Inter mirifica, el decret conciliar sobre els mitjans de comunicació social. Probablement, és l'únic participant que va posar l'accent en les limitacions del text conciliar que afecta al seu àmbit. Un decret que en el seu moment ja va recollir molts vots en contra per tenir poc nivell, i que ha estat qualificat de "banal, estèril i poc obert al paper dels laics". Un text que "passa sense dolor, però sense profit".

Però tot i això, "el decret Inter mirifica, i amb ell tot el Concili, han tingut una posteritat més fecunda del que podien prometre". El decret va deixar "inexplorada la profunditat cultural, antropològica i espiritual de la comunicació social". Principalment perquè únicament conté "una visió instrumental de la comunicació", en el que "la comunicació és procés unidireccional", com quan es parlava només des dels púlpits. Ara, l'entorn és "una xarxa de subjectes interactius", no només de receptors passius.

De fet, encara avui "no tota l'església ha superat aquesta visió instrumental de la comunicació". Encara no tothom ha entès que "no es pot distingir forma i contingut" i que "s'ha de superar la idea que el mitjà no condiciona el missatge".

Tot això, altres textos doctrinals i el magisteri pontifici han anat fent el pas "d'una visió instrumental a una visió de la complexitat" que ara es visualitza amb dinàmica comunicativa de Francesc. Un pontificat que ha fet visible que "comunicar la veritat teològica sobre l'home només es possible mitjançant una àmplia obertura antropològica sobre el món". Un "nou estil dialogal" que enllaça plenament amb el Vaticà II.

La intervenció de Dario E. Vigano va tancar el quart Simposi Internacional sobre el Vaticà II organitzat per la Facultat de Teologia de Catalunya de l'Ateneu Universitari Sant Pacià. Coincidint amb els 50 anys de l'obertura i de la clausura del Concili (1962-1965) des del 2012 s'ha celebrat cada any una sessió del Simposi sobre els textos aprovats.