Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) Fa deu anys que les escoles Vedruna van replantejar els materials per treballar a les aules el fet religiós. Ho van fer per donar resposta a un canvi sociològic a Catalunya, així com per respondre millor a la diversitat d'alumnat a les seves aules. Aquest dijous la Fundació Vedruna Catalunya Educació ha presentat a l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura els materials de cultura religiosa de la xarxa de centres Vedruna.

Un itinerari que neix del que són, ha afirmat Manel Salas, responsable de l’Àrea de Pedagogia i Innovació de Vedruna Catalunya Educació, "escoles cristianes convençudes que el que ens uneix a les altres confessions religioses és molt més del que ens separa". Uns materials destinats a descobrir el fet religiós des dels tres anys fins als divuit.

Ramon Rial, director de l’Escorial Vic , membre de l’equip de formació de Fundació Vedruna Catalunya Educació i coordinador de tot el projecte, ha estat l'encarregat de presentar els materials. "No presentem res de nou", ha afirmat, "sinó que volem mostrar un recorregut que les escoles Vedruna hem fet al llarg de deu anys".

Per a Rial, la cultura religiosa és un tema de debat avui a Catalunya. Fa anys que es viu un canvi sociològic i calia donar resposta. I la resposta des de Vedruna s'ha fet en format camí, responent a la pregunta 'des que un nen entra a Vedruna, quin camí hauria de fer en cultura religiosa?'. "Més que respostes plantegem preguntes als alumnes", ha afirmat Rial. Proposen una metodologia concreta, que parteix sempre de l'experiència de l'alumne, "no volem iniciar el tema amb una distància". Es basen en el mètode de  l'experiència - valor - transcendència.

I el canvi més gran és el canvi en el to i en la mirada. Rial ha posat el focus en com s'ensenya ara el fet religiós en comparació a trenta anys abans. Rial creu que el currículum actual de la conferència episcopal espanyola aplica un to catequètic, i des de Vedruna pensen que l'escola "no ha de tenir aquest to", sinó presentar el fet religiós i sobretot "entendre un llenguatge".

"Donem a l'Àrea de Cultura Religiosa el mateix pes que l'Àrea de Llengua, Medi o Matemàtiques", ha remarcat Rial, ja que pensen que "treballar cultura religiosa a l'aula és clau per assolir múltiples competències". Competències com la lingüística, la social-cívica, la cultural i artística, o l'aprendre a aprendre. "La cultura religiosa fa una aportació a les competències dels alumnes", ha reafirmat.

Així a les escoles Vedruna, l'alumnat de 3 a 6 anys utilitza una titella, la 'Duna'. A 1r de primària la titella explica uns valors; a 2n s'explica el calendari propi; a 3r es coneixen les grans històries de la Bíblia; a 4rt es treballen les Paràboles; a 5è es presenta la figura de Jesús; a 6è s'explica el llenguatge simbòlic; a l'ESO es repeteix el mateix amb un to més elevat i s'explica l'Església a Catalunya; i a Batxillerat s'encamina l'alumnat cap al servei de la societat. "Volem fer ciutadans competents del segle XXI". I després de deu anys impartint cultura religiosa des de Vedruna assenyalen que "cap alumne ha deixat l'aula per fer cultura religiosa".

La presentació dels materials de cultura religiosa ha comptat amb una taula rodona sobre “Educació i cultura religiosa en la Catalunya del segle XXI”, conduïda per la periodista Míriam Díez, directora de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, i amb la presència i debat de Josep-Lluís Carod Rovira i Francesc Torradeflot.

A la qüestió sobre si la societat entén que la cultura religiosa és un dret, Carod Rovira ha afirmat que "s'està pagant el monopoli del nacional catolicisme". Catalunya viu una reacció social negativa davant el fet religiós, que fa que quedi molt camí per recórrer. "Tenim una profunda ignorància sobre el fet religiós", ha explicat el polític. El gran encert de Vedruna, segons Carod Rovira, "és presentar la cultura religiosa més enllà de la cultura només, i afegir la transcendència, la 'dimensió desconeguda'".

Per a Francesc Torradeflot, director de l'Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós, el fet religiós s'ha fet cada vegada més complex i ric, cosa que porta la necessitat encara de "definir també el concepte de cultura religiosa". Torradeflot advoca per afegir una educació en diàleg interreligiós i interconviccional, ja que cal una definició de religió més matisada. "El fet religiós no pertany a les institucions religioses", ha assenyalat, i ha apuntat un dels reptes actuals com a societat, el desafiament del conflicte entre la high religion, "aquella que ensenya a matar", i la soft religion, "la que ensenya a estimar".