Torralba perfila la façana de la Glòria de la Sagrada Família

Jordi Llisterri –CR No sabem com serà, però sí què explicarà i com ho explicarà. El teòleg i filòsof Francesc Torralba forma part de la comissió teològica que ha creat la Junta Constructora de la Sagrada Família per estudiar el projecte de la façana de la Glòria. La façana del carrer Mallorca serà la principal, la més monumental i la que resumeix el sentit de tot el temple expiatori.

Una part d’aquest estudi ara es pot llegir en l’obra La façana de la Glòria de la Sagrada Família. Fonts espirituals i teològiques de l’escatologia d’Antoni Gaudí, editat per l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP). Recull el treball enciclopèdic de Francesc Torralba de la tesi doctoral que va defensar al juny i del que s’ha fet diverses presentacions, la darrera la setmana passada a l’AUSP. L’estudi teològic de la façana de la Glòria a partir de les indicacions d’Antoni Gaudí és el que permetrà definir el projecte arquitectònic i artístic. Tot en 800 pàgines.

Torralba explica que en la Façana de la Glòria hi ha molta teologia i que “la pregunta que planteja és què podem esperar després de la mort”. I “la resposta de Gaudí és: esperança”. Convida a preguntar-se com podem arribar al cel. Per això Gaudí inclou la representació de l’infern, el purgatori i el cel, però “el que ocupa principalment la façana és el cel i la transició pel purgatori, però no l’infern”.

Un dels reptes de projectar la darrera façana de la Sagrada Família és la poca documentació precisa disponible: “Gaudí era un socràtic: parlava i construïa, però escrivia poc”. Per tant, pràcticament tot s’ha de basar en dibuixos i maquetes i en el que van recollir per escrit els seus deixebles. El que Gaudí volia era que la gent quan s’acosti a la porta del temple i vegi el cel es pregunti “Què he de fer per pujar allà dalt? Com he de viure?”; no el temor del judici que inspirava les catedrals medievals.

Gaudí “com a cristià, sap que l’amor transcendeix a la llei i que la supera”. Potser per això Torralba apunta que Gaudí no hi va posar la llei dels deu manaments, sinó que hi mostra les virtuts, les obres de misericòrdia, les benaurances, el Credo o el Parenostre. Sants i àngels també hi seran representants. Tot allò que assenyala “no només cap a on vaig, sinó cap a on anem com a comunitat”.

Aquest relat Gaudí el volia a la façana de la Glòria perquè, explica Torralba, “és la que està orientada al mar i la veurien els vaixells que arriben a Barcelona”. Ara el vaixell ja no és el mitjà de transport dominant, excepte pels creueristes, però també és la façana que es veu des dels avions que s’acosten a l’aeroport del Prat.

La comissió teològica de la façana de la Glòria, a més de Torralba, està formada pels teòlegs Armand Puig i Joan Torra de l’AUSP i l’arquitecte Jordi Faulí. És l’equip que ha de marcar la iconografia i els elements de la façana. Per la immensitat de l’obra, Torralba apunta que difícilment la realització es podrà encarregar a un sol artista com es va fer amb Subirachs per la façana de la Passió. Això també generarà un “debat enorme” sobre els estils creatius, com la solució final de l’escala que ha de passar per sobre del carrer Mallorca, però això ja són decisions que haurà d’anar prenent la Junta Constructora els pròxims anys. “Representar el que ningú ha vist mai no serà fàcil”.

En la presentació a l’AUSP, Armand Puig va explicar que el llibre és el primer volum que s’edita de la col·lecció 'Studia Gaudiniana' promoguda pel Centre Internacional d’Estudis Avançats Antoni Gaudí i els seus col·laboradors, que es va crear el 2020. La directora del centre, Rosa Ribas, va presentar el llibre de Torralba com “una obra fonamental”. A més de la descripció exhaustiva dels elements teològics que Gaudí vol incorporar en la façana i que ha de servir de guia a artistes i arquitectes, una de les aportacions principals és l’estudi dels autors i fonts espirituals que marquen Antoni Gaudí. I d’aquestes destaca l’estudi sobre el catecisme del bisbe Josep Domènec Costa i Borràs. Aprofundir en la seva obra permet comprendre millor que era el que realment volia transmetre Gaudí i fer-ne una actualització al llenguatge i a la teologia del nostre temps. Perquè de la seva visió del temple també queda clar que Gaudí deixava aquest repte en mans de les següents generacions.