Vés al contingut
Catalunya Religió dg. 26/06/2022

(Josep Gordi –CR) Des de temps molt reculats, un gran nombre de muntanyes atresoren valors espirituals. Per aquest motiu, al peu o al bell mig d’un vessant, s’hi han construït santuaris i temples que atreuen pelegrins. Pelegrins que van a pregar o senzillament vilatans propers, que s’hi reuneixen en un aplec i fan festa tot recordant la seva història i canten els goigs dedicats als sants o les verges de les ermites.

A la vall d’Àssua, dins la comarca del Pallars Sobirà, ens apareix un santuari senzill situat en un espaiós replà a mitja muntanya. Es tracta d’un espai lligat a la ramaderia i al costat d’un camí que connecta valls i persones. Es tracta del Santuari de la Mare de Déu de la Muntanya. Una nova descoberta de la col·lecció Santuaris naturals que publiquem a Catalunya Religió.

Per arribar-hi, si venim de les terres de ponent, prendrem la carretera C-13 en direcció Rialp i un cop passem aquesta localitat, ens desviarem cap els nuclis de Escàs i Caregue, per una estreta i tortuosa carretera asfaltada que s’enfila per la muntanya. Quan siguem al llogaret de Caregue us recomanem continuar amunt a peu ja que només manquen tres quilòmetres per al Santuari i així podrem gaudir, tot seguint una còmoda pista forestal, dels cims, les carenes i els vessants d’aquestes muntanyes pirinenques i dels seus boscos i pastures.

La imatge trobada li indicava el lloc on l’havia de deixar

La història d’aquest santuari segueix el fil narratiu d’altres tantes verges trobades. Un pastor va observar que un bou que pasturava per aquells prats es va quedar quiet de cop i volta i es posà a escarbar amb insistència un lloc concret del pla. El pastor s’hi acostà, escarbà ell al seu torn i, finalment, aparegué la imatge d’una verge. Intentà transportar-la a Caregue, però una força que el dominava no el deixà descendir i, per tant, va comprendre que la imatge trobada li indicava el lloc on l’havia de deixar, allà mateix, envoltada arreu per les muntanyes.

Aquesta és la història popular i fou per aquesta narració transmesa oralment primer que els qui poblaven la vall d’Àssua van fer-la patrona i aixecaren l’ermita primitiva que acollí la imatge de la verge.

Ermita i imatge són del segle XIII i van mantenir-se juntes fins a mitjans del segle XX moment en que la talla va ser traslladada al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell. Un artista local, anomenat el Terrisses, va esculpir-ne una rèplica.A l’època moderna, un ramader, davant d’una gran tempesta, va fer la prometença que si se salvava el bestiar aixecaria un nou santuari. Feta la promesa, tots els animals es van reunir al voltant de la vella ermita i es van salvar. El ramader va complir la seva promesa i va aixecar un nou edifici que és l’actual i, al mateix temps, va fer-se el retaule barroc al llarg del segle XVI. A partir d’aquest moment el santuari va viure una època esplendorosa i al seu voltant van instal·lar-se diferents ermitans. A mitjans del segle XIX va marxar-ne el darrer ermità per l’abandó en el qual es trobava el petit conjunt de dependències. A meitats del segle XX la referen i els habitants dels pobles d’aquesta vall, els quals s’hi segueixen reunint el cap de setmana de la Segona Pasqua i el 16 d’agost, canten els goigs de la Mare de Déu i fan festa al seu voltant.

Podem llegir alguns fragments d’aquests goigs:

 

Quan tornem a terra baixa,

vostra imatge dintre el pit,

us veurem a la muntanya

com un grèvol tot florit,

 

i us direm plens d'enyorança:

les muntanyes abaixeu,

que la vida ens és amarga

lluny de Vós, Mare de Déu.

 

Prat florit de la vall d'Àssua,

pelló blanc, bresca de mel,

que, veient-vos a la cara,

no ens caldria cap més cel.

 

Abans de refer el camí, podem aturar-nos una estona a l’ombra d’un bell arbre i contemplar aquest bell mosaic de paisatge de muntanya pirinenca: pastures i boscos i, en l’endemig, aquest amable i robust santuari que vol oferir pau i concòrdia a tots els pastors i els seus ramats, als caminants que es belluguen pels colls i la mitja muntanya i a tots els pelegrins que volen retornar cap a la terra baixa amb la serena llum de la Mare de Déu dins seu.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.