ermita

notícies relacionades

Santuari de la Mare de Déu de la Muntanya, protectora de ramats i pastors

(Josep Gordi –CR) Des de temps molt reculats, un gran nombre de muntanyes atresoren valors espirituals. Per aquest motiu, al peu o al bell mig d’un vessant, s’hi han construït santuaris i temples que atreuen pelegrins. Pelegrins que van a pregar o senzillament vilatans propers, que s’hi reuneixen en un aplec i fan festa tot recordant la seva història i canten els goigs dedicats als sants o les verges de les ermites.

A la Mare de Déu de la Roca, la més desconeguda

(Ramon Bassas - CR) Meritxell Ruiz va ser durant un any i mig consellera d’Ensenyament i ara dirigeix l’Escola Pia a Vilanova i la Geltrú. Però és de Reus, «i això no es perd mai», sentencia. Així que la seva proposta per aquest estiu és la d’anar a conèixer diferents ermites del Baix Camp, la majoria vinculades al pelegrinatge en festivitats marianes.

Els sants Metges moderns de Sarral

(Ramon Bassas –CR) El dia que van batejar en Damià Amorós van servir el convit a l’ermita de Sant Cosme i Sant Damià de Sarral i troba que precisament aquest lloc ha de ser el que ens recomani per visitar-lo en aquesta secció d’estiu. També hi té records d’algun Dijous Gras, “quan als alumnes del col·legi Salvador Ninot de Sarral ens portaven a dinar a l’ermita”.

Ventura Puigdomènech: “L’Església a Algèria és social i espiritual”

(Laura Mor – CR/Els Hostalets de Balenyà) Menys litúrgia i més acompanyar les persones. Així entén com ha de caminar l'Església Ventura Puigdomènech Boix. És capellà i viu des de fa vint-i-dos anys en un desert de pedra, a Tamanrasset, a Algèria. Té 63 anys i és un dels voluntaris que va anar al monestir de Tibhirine després de l’assassinat d’un grup de monjos el 1996. Fins fa poc ha estat el responsable de la congregació dels Germans de Jesús a la regió del Magreb, a l’Àfrica del nord.

Tàrrega celebra sant Magí a l'ermita de sant Eloi

(Bisbat de Solsona) La tradició de sant Magí comença de bon matí a Tàrrega fent traguets d'aigua beneïda a la font que la ciutat li té dedicada al sant, dins el parc de sant Eloi. Un costum que es remunta al segle XVIII i que encara perviu actualment gràcies a un col·lectiu de ciutadans que duen el nom del sant.

La tècnica dels frares caputxins per descobrir aigua

(Valentí Serra –Caputxins) Els frares caputxins per tal de mantenir la terra ben assaonada procuraven aprofitar l’aigua de la pluja, maldant per retenint-la en unes rases anomenades mulladura, les quals, a poc a poc, anaven filtrant en les hortes conventuals les aigües pluvials. Des de l’arribada dels caputxins a Catalunya l’any 1578, alguns religiosos es mostraren uns experts saurins en la recerca i canalització d’aigües subterrànies.

Les coques de Nadal i el solstici d'hivern

(Valentí Serra –Caputxins) La festa de la nativitat de Nostre Senyor Jesucrist, el Nadal, coincideix amb els solstici hivernal quan el sol arriba a la seva alçada mínima en el zenit i, per tant, quan l’astre es fa menys visible i escalfa més poc. Aquest moment marcava, i marca encara, una fita notable en els afers propis de les tasques rurals de pagesos i ramaders.

De Santa Maria de Cervelló en deien “la salvadora de vaixells”

(Valentí Serra –Caputxins) Aquest dissabte se celebra la festivitat de Santa Maria de Cervelló (1230-1290). Nascuda al palau dels Cervelló, al carrer Montcada de Barcelona, fou batejada a la veïna parròquia de Santa Maria del Mar. Després de la mort del seu pare, Guillem de Montcada, vengué el palau familiar i, amb el recolzament de la seva mare projectà de fundar una comunitat religiosa. Fou per aquest motiu que anà a viure en una casa del carrer Ample situada molt a prop de l’església dels mercedaris.