Robert Baró: “La festa és un vincle amb els que ens envolten, amb els que hi eren i amb els que vindran”

RAMON BASSAS –CR Amb un llarg aplaudiment, com si estiguéssim en una nit memorable del Liceu, va acabar la conferència de Robert Baró “La Missa de les Santes: 175 anys d'un patrimoni cultural immaterial d'excepció” que va es va celebrar dimecres passat al saló de sessions de l’ajuntament de la capital del Maresme. De fet, el Liceu feia just un any que s’havia inaugurat quan va estrenar-se aquesta peça, almenys les seves parts inicials, per part d’un joveníssim Manuel Blanch, sacerdot i mestre de capella a Santa Maria de Mataró. “L’única festa d’aquestes característiques que encara se celebra al lloc d’origen”, segons va dir Baró.

“El Liceu, com ho havia començat a ser el Teatre Principal de Barcelona, era el lloc on la burgesia hi traslladava la música després de segles de no haver sortit pràcticament dels murs de les esglésies”. I allà, joves inquiets com Manuel Blanch hi anaven a escoltar la “música moderna”, el bel canto operístic, que després introdueixen a la música religiosa, va recordar Robert Baró, doctor en història i arqueologia i director del Secretariat de Patrimoni Cultural de l'Arquebisbat de Barcelona. Va ser el convidat, aquest any, a “L’Estrena”, un acte ritual que des de fa uns quants anys serveix per anunciar la proximitat de la festa major de Les Santes Juliana i Semproniana, que se celebra el 27 de juliol i els dies que l’envolten. Abans que l’herald proclamés l’encàrrec, el conferenciant emocionava el públic assistent, i davant el nou Consistori que estrenava algunes cares encara una mica desubicades, contextualitzava aquesta peça musical en el seu precís moment històric i destacant-ne el valor cultural, religiós i cívic.

“Vaig conèixer l’existència de la Missa de Les Santes ja de gran, quan passava uns dies a la casa de colònies dels escolapis a Pineta i hi havia uns mataronins que en parlaven tothora. Quan vaig venir per primera vegada a concelebrar-la i vaig comprovar que només el cant de la Glòria durava tres quarts d’hora vaig pensar amb estupor: això què és?”, recordava Baró. L’amplitud de la basílica i el fervor de la gent també li van fer pensar en el Liceu i va veure que allà hi passava alguna cosa extraordinària. “Perquè la festa és molt més que la gresca, fins i tot més que la cohesió del grup: La festa és un vincle amb els que ens envolten, amb els que hi eren i amb els que vindran. L’èxit d’una festa és la que assoleix la significativitat per a la comunitat. Si la festa no diu res significatiu, es mor, i Les Santes són una gran festa major perquè diu coses. Mostren qui som i tota la ciutat s’hi fa present”, seguia Baró.

Els màrtirs ens protegeixen

El que també és canonge de la catedral va repassar quin és l’origen i el significat de les festes patronals, des que sant Paulí de Nola, al segle IV, “més o menys coincidint amb l’esplendor de l'antiga Iluro”, va apuntar, “comença a establir una teologia de vinculació amb els màrtirs: prop dels màrtirs ens sentirem protegits”. Juliana i Semproniana, diu la llegenda, eren dues joves patrícies romanes martiritzades i llançades al mar. Sí, el mateix mar ple de cadàvers també del segle XXI.

En la festa conflueixen els eixos temporal i espacial, “d’aquí els tocs d’ofici, com també feu a Mataró, o la centralitat del lloc on hi ha les relíquies que, és, de fet, on celebrem la Missa”, va apuntar. “Des d’aquest nucli, com una nina russa, la festa va afegint capes”.

“Per entendre millor la Missa de Manuel Blanch cal recordar que neix en un context històric convuls. Trenta-tres anys abans, el Congrés de Viena imposava el retorn de l'Antic Règim davant l’auge de les revolucions liberals, la mateixa tensió que desencadena les guerres carlistes a Catalunya. La tecnologia industrial s’estava desenvolupant, cosa que feu que Mataró tingués el primer tren de la península. Naixia la societat de classes i, al mateix any de la Missa, Marx i Engels publicaven el Manifest Comunista. I naixia el moviment romàntic: tot això també hi és, a la Missa”, deia Baró.

“En alguns períodes la continuïtat de la Missa ha perillat en diverses ocasions. L’última, cap a mitjans dels seixanta del segle passat. Va enregistrar-se una versió en disc perquè tothom creia que desapareixeria, amb els nous temps, però un esclat popular a principis dels setanta, arran d’una crida del pintor i músic Jordi Arenas, va reviscolar”, diu. “Ara, el moment més crític va venir per Roma, per la decisió de Puis X d’abolir el que no considerava propi de la música sacra. També la insistència mataronina va aconseguir un privilegi papal el 1906”. Perquè “el patrimoni cultural és volgut: mentre els mataronins vulguin, la festa major s’anirà reinventant cada any, i la Missa de les Santes perviurà”.

Divendres 27, el gran dia

De moment, després d’una feinada fantàstica de la comissió organitzadora, aquest any amb 150 cantaires, l’orquestra i solistes, el gran esdeveniment singular de música i fe, de tradició i passió, us espera el proper divendres dia 27 de juliol a les 10 del matí a la Basílica de Santa Maria. L’ofici de festa major, que retransmetrà TV Mataró (en directe a La Xarxa+), serà presidit enguany per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas. I, encabat, després d’una petita processó de les relíquies (que l’any passat va fer 250 anys que una enorme festa barroca les va dur a la ciutat des de Sant Cugat del Vallès), els mataronins us esperem per cantar els goigs. Com li passa a mossèn Baró, no ho oblidareu.