RAMON BASSAS –CR Una exposició, un llibre, un cicle de conferències, material didàctic i una sèrie d’activitats “per viure la Missa de les Santes a la vida quotidiana” precediran l’edició d’enguany d’aquest esdeveniment musical i litúrgic, distintiu de la festa major de Mataró, que aquest 2023 fa 175 anys. Així ho ha explicat Nicolau Guanyabens, director del Museu Arxiu de la parròquia de Santa Maria de Mataró i un dels quinze integrants d’una comissió gestora creada ad hoc per a 2023 i 2024. Ho ha fet a la roda de premsa celebrada aquest dimarts al matí a la capella de les patrones de Mataró de la basílica de la ciutat.
Una comissió que no només mirarà el passat, sinó que es planteja com donar un nou impuls a aquest esdeveniment tan especial. “La Missa de Glòria de les santes Juliana i Semproniana, composta per mossèn Manuel Blanch, un jove capellà de vint-i-un anys influït per l’òpera italiana, és una relíquia monumental de la ciutat de Mataró”, ha dit Guanyabens. El cert és que no queda cap altra composició religiosa integrada en un acte litúrgic en tot el país, després del motu proprio de Pius X que, en un intent de contenció, prohibeix tot allò que no sigui el que es considerava aleshores música sacra, a principis del segle XX. Només queden les Completes de Cervera, o el Misteri de La Selva, però fora de la litúrgia. “El bel canto no encaixava”, resumeix Guanyabens, “i els mataronins van estar tres anys sense poder-la escoltar mentre feien les gestions, finalment amb èxit, perquè el papa en fes una excepció”. La Missa és Festa Patrimonial d’Interès Nacional, segons decret de la Generalitat de Catalunya del 2010.
El que la fa especialment arrelada a la ciutat, però, és la seva identificació amb la festa major i, sobretot, el fet que, poc després de recuperar-se el 1906, comencessin a integrar-se al cor persones de la ciutat alienes al clergat o a la funció d’escolans, que fins aleshores eren els que n'havien fet aquest paper. Això ha acabat amb un cor plenament popular, que es combina amb una orquestra i uns solistes.
Poques vegades s’ha deixat de cantar la Missa de les Santes de mossèn Blanch. Els tres anys esmentats, per ordre papal, la Setmana Tràgica i l’any següent, els tres anys de la Guerra Civil i per la pandèmia de 2020. A ningú se li escapava a la roda de premsa d’avui, tot i no esmentar-ho, la crisi que va suposar aquest últim esdeveniment. L’Administració de Les Santes, el tradicional organitzador de l’esdeveniment, plantejava una millora substancial de la qualitat tècnica del cor. Els cantaires, o molt bona part d’ells, s’hi van oposar tement la pèrdua del valor de la participació “del poble”, un dels elements consubstancials de la tradició. Els treballs dels dos antics rectors, Josep Rodríguez i Jordi Illa (aquest, mort fa unes setmanes), han aconseguit canalitzar les posicions amb la creació de la comissió esmentada.
“Durant tots aquests 175 anys, hi ha hagut diverses crides a la participació, amb l’objectiu explícit de salvar la Missa, com hem pogut comprovar a l’hemeroteca. El més important, cap a finals dels anys 60 del segle passat, que havia entrat en una forta decadència”, segueix Guanyabens. “El 1971, sota la direcció de Jordi Arenas, músic i pintor, i amb l’impuls de l’aleshores rector, Francesc Pou, la ciutat s’hi abocà de nou amb un model que encara dura”, segueix. “És el poble qui canta la Missa”, solia dir Arenas. Serà aquesta una nova crida a salvar-la? Ens preguntàvem els assistents a la roda de premsa. Realment, està en perill?
Participació més enllà de les creences
Per salvar-la no ho sabem, però per fer-la el millor possible, Clàudia Dubé Oranias ha tornat a ser l’encarregada de dirigir la Missa d’enguany, repetint l’experiència de l’any passat, on va convertir-se en la primera dona que ho feia. “Amb les presses (teníem encara no dos mesos), l'any passat vam fer el que vam poder, però aquest any comencem ja amb els assajos: primer les veus per separat, després tots junts i finalment, amb orquestra i solistes: ens ho prenem molt seriosament”, ha afirmat Dubé aquest dimarts. “Volem que tothom que vulgui toqui la Missa amb delicadesa”
Per la seva banda, l’administrador de la parròquia, Àlex Marzo, ha destacat el paper dels seus antecessors i ha descrit la relació de la música amb la celebració eucarística com “l'ànima i el cos”. La directora i Marzo han fet una crida pública perquè tots els mataronins que vulguin s’apuntin al cor popular, que començarà els assajos aquest dijous dia 9, “siguin quines siguin les seves creences”, apuntava Guanyabens. Doncs que sigui el que les Santes vulguin.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.