Vés al contingut
Catalunya Religió dc. 27/07/2022
Les Santes Mataro 2022
Galeria d'imatges

Ramon Bassas/Jordi Llisterri CR | Almenys una vegada a la vida s’ha de participar a la Missa de les Santes de Mataró. Aquest any encara amb més motiu, perquè ha coincidit amb el 250 aniversari de l’arribada a la ciutat de les relíquies de les Santes Juliana i Semproniana, procedents de Sant Cugat del Vallès.

Aquest dimecres al matí s’ha celebrat a la basílica de Santa Maria de Mataró la tradicional Missa de les Santes. Gairebé tres hores de celebració litúrgica sostinguda per la composició amb tons operístics de mossèn Manuel Blanch estrenada el 1848. En la Festa Major de les patrones de la ciutat, la Missa és un element central i tradicional per la interpretació amb cor, orquestra i solistes que només es pot escoltar en aquesta ocasió. 

L’element popular també li dona la interpretació amb una gran coral formada per voluntaris que es reuneixen expressament per aquesta la celebració. També es pot veure com molts fidels que coneixen l'obra van seguint amb els llavis l’audició. 

La tradició atribueix a Juliana i Semproniana, verges i màrtirs, la condició de deixebles de sant Cugat, un dels introductors del cristianisme a la Tarraconense romana del segle III. Amb sant Cugat les dues dones van compartir el martiri i una gran devoció popular des dels primers segles del cristianisme. Una mostra de com es manté viva la tradició és que el dia de la Festa Major molts mataronins no et saluden dient “Bon dia”, sinó amb un “Glòria a les Santes”.

Retrobament de les relíquies

Mataró celebra el culte a les santes Juliana i Semproniana, popularment les Santes, des del segle XVII, quan el naixement de les quals fou atribuït sense cap rigor històric a la Iluro romana, ara Mataró. L’existència de relíquies d’aquestes dues santes al monestir de Sant Cugat del Vallès, en un context històric que considerava aquests elements altament protectors de la salut i l’economia, van promoure el culte a la ciutat. Per aquesta devoció, el 1772, ara fa 250 anys, foren traslladades fins a l’actual ubicació a Santa Maria de Mataró.

En la celebració d’aquesta efemèride s’han retrobat les relíquies de les Santes i les de Sant Cugat, actualment a Santa Maria de Mar de Barcelona després de la desamortizació del monestir del Vallès. Han estat exposades al culte conjuntament en les seves urnes a l’altar de la Basílica presidint la celebració.

En la festa extraordinària que es va organitzar per la recepció de les relíquies fa 250 anys, típicament barroca, podem trobar-hi els orígens de l’actual Festa Major de la capital del Maresme. Les santes Juliana i Semproniana esdevingueren patrones de la ciutat el 1852, després d’una consulta als caps de família, esquivant els recels del papat pels requeriments més selectius respecte els orígens dels sants instituïts després del Concili de Trento.

La celebració s’han iniciat com cada any amb l’arribada de les autoritats civils que han sortit amb un seguici popular des de l’Ajuntament. El bisbe auxiliar de Barcelona Javier Vilanova i el rector, Josep Rodríguez, han donat la benvinguda a l’alcalde, David Bote, tota la corporació municipal i la vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés

El bisbe Vilanova ha presidit la celebració per un impediment de darrera hora de l’arquebisbe primat Joan Planelles. També ha estat acompanyat dels vicari general de Sant Feliu, Josep M. Domingo, i el vicari episcopal de Barcelona Enric Termes, i de capellans vinculats a la ciutat.

En la benvinguda, el rector de la Basílica ha recordat que són més de deu generacions de veneració, amb un cor popular “que és el Poble de Mataró que canta a les Santes”. En l’homilia el bisbe auxiliar ha remarcat que les patrones van esdevenir màrtirs “morint per la fe en Jesucrist”. També que avui ens ensenyen com “en el martiri no van perdre mai l’esperança” que és precisament “el que hem demanat més durant la pandèmia: no perdre l’esperança”. 

Manuel Blanch, un jove mestre de cambra

La Missa de les Santes se celebra des de l’any següent a l’arribada de les relíquies, el 1773. Uns anys abans de fer-les patrones, el 1848 -el mateix any que la ciutat protagonitzés el primer viatge en tren de la península- un jove mestre de cambra de la basílica, mossèn Manuel Blanch, estrena la peça musical. Amb comptades excepcions, s’ha interpretat cada any fins avui, deixant enrere les que s’havien anat interpretant fins aquell moment. Es fa amb el privilegi pontifici que va permetre obviar el “motu proprio” promulgat per Pius X a principis del segle XX que impedia músiques “modernes” a les misses i actes litúrgics.

La Missa de Blanch desenvolupa els principals fragments de la celebració eucarística seguint l’estil operístic belcantista. Malgrat la seva extensió, això la converteix en una obra molt efectista i popular, seguida amb emotivitat pels fidels.

Consta de quatre solistes, una orquestra i un cor de més de cent voluntaris, formació que només es crea per cada ocasió, el 27 de juliol de cada any. Enguany és el primer que l'ha dirigit una dona, Clàudia Dubé. El 1971, després d’uns anys de crisi, el músic i pintor Jordi Arenas organitza una autèntica mobilització popular per salvar la representació, actualitzar-la i integrar-la del tot en el corpus festiu que s’estava gestant per ser desplegat plenament en època democràtica. 

Cada any és presidida per alguna autoritat eclesiàstica o per algun clergue d’origen mataroní, acompanyat de desenes de concelebrants, i hi assisteixen les autoritats locals, que hi entren en comitiva acompanyats fins a la porta per les figures festives, que després els recullen per tornar a l’ajuntament, unes hores més tard. Tot just acabar la Missa, com cada any, mentre es canten els goigs, s’ha fet una petita processó de les relíquies al voltant de la basílica i han rebut els honors del seguici popular..

La Missa orquestral està organitzada per l’Administració de les Santes que treballa tot any per la seva celebració, que han rebut l’agraïment final amb grans aplaudiments a qui han fet possible la celebració dels 250 anys. La Missa també s'emet en directe per la televisió local i és un dels programes més seguits de l'any. 

 

 

 

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.