CR Tarragona celebra, del 15 al 24 de setembre, la seva Festa Major, la festa de Santa Tecla. Tot i que la major part del programa de les festes de Santa Tecla estigui format per activitats de caire popular, pels tarragonins, però, aquesta celebració no estaria complerta sense la seva vessant més religiosa, que els fa reflexionar i els porta a trobar la comunió entre el poble.
Una de les tradicions que més els ajuda en la cerca d’aquest moment d’intimitat és el Retaule de Santa Tecla, una creació coreogràfica que explica la vida, conversió i martiri de Santa Tecla. Aquesta actuació es pot veure només el 20 de setembre, i té lloc a la catedral de la ciutat, on precisament hi ha el retaule amb les escenes de la vida i martiri de la patrona de Tarragona, fet per l’escultor Pere Joan el segle XV.
L’esbart responsable de representar-lo és l’Esbart Santa Tecla de Tarragona, que l’any 1991, de la mà de Jaume Guasch, autor de la coreografia, i Francesc Cassú, compositor de la música, van adaptar aquesta “llegenda àuria” a l’estil característic de les Moixigangues pròpies de les comarques de Catalunya: “Jaume Guasch volia donar a conèixer la vida de Santa Tecla a la gent, i de la única manera que podíem fer-ho era amb la dansa, perquè era el nostre món. Amb l’ajuda de l’historiador Josep Maria Sabaté Bosch, que va trobar documentació d’una antiga Moixiganga que es feia a Tarragona, es va crear el Retaule, que està basat en la “llegenda àuria” i en els episodis de la vida de la santa que apareixen al retaule de Pere Joan”, explica Rosa Llorach, presidenta de l’esbart.
Un moment d’intimitat previ a la disbauxa
Com explica la presidenta, a Tarragona no hi ha cap altre esbart que representi la conversió i la glorificació de Santa Tecla. Això fa que el Retaule sigui una actuació única pel poble tarragoní, que veu els 24 minuts que dura com un moment d’intimitat previ a la festa. “És un moment de comunió amb tots nosaltres, i a partir d’aquí després tot ja és festa i disbauxa”, reconeix Llorach.
D'aquesta manera, cada any, tant els dansaires com els espectadors, viuen el Retaule amb l’emoció a flor de pell, siguin o no creients. “Com a tarragonins, estem molt contents perquè la ciutat s’ha fet seva el Retaule. Sempre omplim la catedral, on hi caben un miler de persones. Venen a veure la representació i després ja van a participar de les activitats populars. Hi ha gent que hi va cada any, d’altres que hi van per primera vegada, o que porten amics d’altres poblacions.. però tothom hi és benvingut”, diu la presidenta de l’esbart.
El Retaule ajuda a entendre la profunda relació entre els tarragonins i Santa Tecla, que Lloranch defineix amb aquesta frase: “sempre diem que ningú ens toqui Santa Tecla, perquè tots ens sentim molt orgullosos de la nostra patrona”.
El futur del Retaule, assegurat
L’encarregat de fer possible que cada any es representi el Retaule de Santa Tecla a la perfecció és el Lluís Calduch, el seu director. Com explica, tots els membres de l’equip que participen del Retaule son voluntaris, i un gran gruix està format pels joves, que estan molt implicats amb el projecte: “El futur està assegurat, fins i tot a vegades hem de dir a la gent que no pot participar-hi, perquè tenim una gran llista d’espera. Això és una sort, perquè tenim un equip molt complert, entre els tècnics, els regidors, els 21 dansaires que el representen… tots hi estan molt implicats”, reconeix.
El treball dels membres de l’esbart, que com a la resta dels esbarts del país està format per gent amateur amb un rigor professional molt alt, fa que només sigui necessari un mes de preparació per assajar la coreografia del Retaule. Això permet als dansaires preparar-se per altres actuacions, com son les rondalles de Sant Magí, una festa propera a Santa Tecla. “Comencem a l’agost, perquè tenim molts balls per assajar, però per nosaltres el del Retaule és el més místic”, explica el director.
La complexitat de la posada en escena del Retaule, que es representa al creuer de la catedral, on hi ha el retaule de Pere Joan, fa que tant Calduch com la presidenta de l’esbart, Rosa Llorach, no es plantegin portar aquesta coreografia fora de la catedral, que és el seu espai idoni: “Si surt podria perdre la màgia, perquè és una actuació molt específica, i el muntatge és realment costós, a nivell econòmic i de treball”. No obstant, en la seva història el Retaule ha tingut tres representacions extraordinàries. Una, amb motiu del 900è aniversari de la catedral de Tarragona, on es va fer fora del context de Santa Tecla, una altra amb motiu del centenari de l’esbart, on es va representar al monestir de Poblet, i una altra on es va fer una col·laboració amb el Misteri d’Elx.
D’altra banda, la coreografia de la Moixiganga no ha canviat des del 1991, ja que com diu el director, no tindria cap sentit modificar la idea original de Jaume Guasch: “el ball no canvia, i aquesta és la màgia. Passa el temps, passen les persones, però la dansa queda, i esperem que pugui continuar durant molts anys més”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.