×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Centre de Pastoral LitúrgicaL’any 1958, un grup de capellans joves preocupats per la litúrgia i que havien begut de les fonts del moviment litúrgic que des de fèia dècades es vivia a tot Europa van publicar un llibre que va tenir un èxit immediat. Es deia Monicions i pregàries per a la Santa Missa, i va sortir en català i castellà. Entre aquells capellans hi havia Pere Tena, Pere Farnés, Joan Bellavista i altres. I així, amb aquell llibre, va prendre carta de naturalesa pública el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, conegut des del començament per les seves sigles CPL.

Pere Tena, a qui hem acomiadat aquest dimarts, ha estat, des de sempre, el punt de referència més visible i reconegut del CPL. Amb el seu gran coneixement de la litúrgia com a vivència d’Església, amb la seva capacitat pedagògica, amb el seu respecte per les iniciatives dels altres, i amb la seva profunda estimació a la gent, ha estat capaç de fer créixer arreu per on ha passat l’interès per aquest element central del ser cristià.

La litúrgia en la vida dels creients

I juntament amb la fundació del CPL, cal destacar també el seu paper decisiu en la posada en marxa de la primera revista que el Centre va publicar: la revista Phase, que va néixer amb el nom de 'Boletín de Pastoral Litúrgica'. En ella, ja des de l’any 1961, es va ajudar, sobretot als capellans, a preparar el que seria la renovació litúrgica del Vaticà II, i després, a posar-la en pràctica. Posteriorment, la revista, encara sota la seva direcció, i responent a noves necessitats, va derivar més cap al camp de la reflexió. Però sempre amb el mateix objectiu: donar a la litúrgia el seu paper central en la vida dels creients.

Amb els anys, la seva presència i activitat en el CPL ha anat disminuint. Però mai no ha deixat de ser-ne punt referència: aconsellant, suggerint, a vegades dissentint però sense voler imposar mai. I tot, sempre, amb una gran proximitat i una gran estimació.