Vés al contingut
Catalunya Religió
Galeria d'imatges

(CR) “No em digui perquè és”. Aquesta és la resposta que rebien dels capellans quan durant el franquisme l’oposició democràtica demanava un local parroquial per poder fer una reunió o una assemblea. Capellans que obrien les portes de la parròquia sense preguntar gaire, perquè en la clandestinitat quantes menys coses se sabien, millor.

És un dels exemples que posava aquest dimecres l’advocada Magda Oranich en la taula rodona sobre ‘Les parròquies de portes obertes’ a les Cotxeres de Sants de Barcelona dins dels actes del centenari de mossèn Josep M. Vidal i Aunós. Juntament amb Oranich hi van participar el director del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro, l’historiador Josep Cruanyes, la teresiana Viqui Molins i el capellà i exrector de Sant Medir Enric Subirà. Vidal va ser rector de Sant Medir durant el franquisme, vicari episcopal en el mandat del cardenal Narcís Jubany i rector de Sant Maria del Pi els darrers anys de la seva vida.

En una mirada cap endarrere es va coincidir en què “no es pot entendre què va passar aquells anys sense aquests capellans i aquestes parròquies obertes”, com deia Cruanyes. Oranich afegia que “hi havia moltes església que ho feien, més del que la gent es pensa”. No van ser l’únic factor que va possibilitar l’arribada de la democràcia, però va ser un factor determinant.

Villatoro va remarcar que en el context històric, aquests capellans i parròquies que donaven suport als grups opositors al franquisme “eren una bomba de rellotgeria pel relat del franquisme”. Feia a miques la idea que el règim havia vingut a protegir l’Església i els valors cristians i, per tant, “no podia integrar en el relat una manifestació de capellans”. Cruanyes va explicar que els capellans fitxats per la policia, com mossèn Vidal, eren catalogats com a “traïdors” per “catalanoprogressistes”.

Oranich va destacar algunes paradoxes d’aquella època, com que a la seva escola “els progrés de l’escola no eren els professors, eren els caputxins”. I que quan va sortir la Pacem in Terris o la Mater et Magistra de Joan XXIII, l’ensenyament de les encícliques papals va caure del currículum acadèmic. O que a molts llocs només es podia sentir el català en públic a missa.

Viqui Molins va relatar en primera persona com en aquella època molts van fer una procés de transformació, “d’una església que parlava només dels manaments a l’església de les benaurances”. Acostant-se al present, va remarcar la motivació de fons que va portar mossèn Vidal i Aunós a obrir sempre les portes, com va fer el 2001 amb els immigrants sense papers a la parròquia del Pi. “Un ha de mirar sempre el qui ve com si fos Jesús”, deia sempre mossèn Vidal. Això és el que volen mantenir avui, obrint-se a tot allò que és humà, i que inspira realitats com el treball a l’Hospital de Campanya de la Parròquia de Santa Anna.

Sobre el paper actual de les parròquies, hi va haver acord en la necessitat d’atendre la dimensió social i defensa dels drets de les persones, que inclou aspectes com la immigració, la pobresa o els drets nacionals. “Implicar-se on hi ha sofriment”, va resumir mossèn Subirà per tancar la taula rodona, que enllaça amb el que va motivar a mossèns com Vidal i Aunós a obrir les portes de les parròquies.

L’acte s’inclou dins del programa del centenari del naixement de Mossèn Vidal i Aunós que, entre altres entitats, organitzen les parròquies de Sant Medir i de Santa Maria del Pi de Barcelona. La taula rodona va estar moderada pel director de la Fundació Catalunya Religio, Jordi Llisterri. Els actes continuen fins el mes de maig. El 5 de març es farà el Concert Centenari de Mn. Vidal a Sant Medir i el 22 d'abril un homenage al Saló de Plens del Districte de Sants-Montjuïc. A la Basílica de Santa Maria del Pi el 19 de març es representa el retaule de Sant Josep Oriol i el 8 de maig es tanquen els actes amb una missa. Queda pendent de fixar data a l'estrena d'una obra de teatre Grup Escènic Sant Medir i la celebració d'un trofeu organitzat pel Bàsquet Proa-Sant Medir

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.