Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Les entitats socials d’Església fa quatre anys s’han constituït en xarxa per col·laborar entre elles, obrir horitzons nous, dinamitzar més bé la seva acció social, aprofundir en les característiques de la seva identitat, millorar la formació dels seus professionals i voluntaris, crear espais de comunió...
 
Com a entitats, la diversitat de fórmules jurídiques, dels seus orígens, de persones o col·lectius que ostenten la seva titularitat... és immensa. Fins i tot, algunes d’elles consideren que la seva estructura jurídica no ha de passar, almenys de moment, d’una fase embrionària. Els seus àmbits d’actuació són diferents. La seva mida també és diferent. Des de Càritas fins a una associació petita, amb pocs membres, però amb ganes d’incidir en benefici dels que pateixen. Moltes d’elles tenen darrere una congregació religiosa que els dóna suport. En totes, resulta important l’esperit fundacional i les finalitats del seu projecte, així com la seva vinculació a l’evangeli i a la dinàmica eclesial.
 
Com a entitats socials, els destinataris són les persones més necessitades. Siguin les que siguin. Vinguin d’on vinguin. Tinguin els papers que tinguin. Ningú que viu la filiació amb Déu no pot descuidar la fraternitat humana. Per això, els que formen part de les entitats socials adopten una mística d’ulls oberts a la realitat de l’entorn. La seva sensibilitat és capaç de detectar el sofriment, les mancances, la soledat, el dolor de tantes persones en la nostra societat. Sempre hi ha pobres, però les circumstàncies actuals, marcades per una crisi aguda, accentuen els problemes i l’angoixa dels més desfavorits. L’Església, també a través d’aquestes entitats, vol ser bàlsam per a les ferides, companyia per als solitaris, veu dels sense veu, denúncia davant dels poders sense escrúpols que privilegien a qualsevol preu la seva idolatria pels diners... No és una tasca còmoda, però és necessària, indispensable. La seva acció respon a un diagnòstic constant, perquè les necessitats canvien amb el temps. Flexibilitat i compromís són actituds exigibles als que decideixen estimar els altres fins aquest extrem, sense discriminacions.

Com a entitats socials d’Església, els equips humans tenen una mirada de fe sobre la realitat social. Tots aquells que participen d’un desig sincer de transformar el món a través de l’amor i de la justícia hi tenen cabuda. Potser no tots ells tenen la mateixa fe, però els uneix l’espiritualitat i respecten el projecte fundacional que va donar origen a l’entitat. No n’hi ha prou d’entusiasmar-se per l’acció que es realitza, sinó que també cal compartir els valors d’humanitat, estimació, respecte, lliurament, hospitalitat. En cas contrari, el projecte original es podria devaluar i perdre consistència fins a arribar a convertir-se, utilitzant la metàfora d’evangeli, en sal insípida. Un repte important en els nostres temps. Obertura i arrels.