Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) Home de cultura, humanista i literat, el jesuïta Antoni Blanch i Xiró ha mort aquesta matinada amb gairebé noranta anys. Membre del Centre d'Estudis de Cristianisme i Justícia, va ser degà de la facultat de Comillas de Madrid durant molts anys i director del Insituto Fe y Secularidad a la mateixa ciutat. El funeral se celebrarà aquest dilluns a les dotze del migdia a Sant Cugat.

"Era un humanista, un home de cultura i d'esperit molt obert". El jesuïta Pere Borràs, que havia estat alumne d'Antoni Blanch, ha explicat a CatalunyaReligió.cat que "no pensava com la gent gran, no parlava del passat, sinó del present i del futur".

Borràs l'ha definit com "un molt bon lector" i "una persona molt educada i equilibrada", que recitava poesia en francès i anglès, unes llengües que dominava. Era especialista en Dostoievsky, en literatura espanyola del segle XIX i en literatura francesa del XVIII.

Des de Cristianisme i Justícia, Llorenç Puig ha destacat el seu paper en el diàleg fe i cultura: "era un savi, una persona de perspectiva molt àmplia". Puig s'ha referit al cicle "Llibres que marquen època", en què Antoni Blanch col·laborava i que organitzen conjuntament CiJ i la Fundació Joan Maragall.

Antoni Blanch, escriptor i teòleg

Nascut a Barcelona el 1924, Blanch va viure molts anys a Madrid, on va exercir de degà i de professor de Literatura Comparada de la Universidad Pontificia Comillas (Madrid). Llicenciat en Filosofia pel Heythorp College, de Londres, i de Teologia pel Collège d'Eegenhover, a Lovaina, es va doctorar a París (Sorbona) amb una tesi sobre La poesie pure espagnole: ses rapports avec la culture française.

El jesuïta havia fet també de crític de la literatura i de la cultura a diverses publicacions periòdiques, com les revistes Razón y Fe. Revista latinoamericana de cultura i altres. Entre les seves obres cal esmentar El hombre imaginario. Una antropología literaria (1995) i El espíritu de la letra. Acercamiento creyente a la Literatura (2002).

Quan va tornar a Catalunya, va dirigir el centre Borja de Sant Cugat entre l'any 2007 i el 2010, època en la qual també va fer de superior d'aquella comunitat.

Blanch havia publicat recentment “El hombre imaginario: Una antropología literaria” (1995) i “El espíritu de la letra. Acercamiento creyente a la Literatura” (2002). A Cristianisme i Justícia hi va publicar els quaderns “Nostàlgia d'una Justícia Major” (quadern 132, març 2005) i Lleó Tolstoi, un profeta polític i evangèlic, en què parlava de la figura revolucionària i espiritual d'aquest escriptor rus.

El mes de febrer, a la llibreria Claret, presentava amb Xavier Alegre el Diccionario de la Biblia de les editorials Sal Terrae i  Mensajero. Entre les publicacions de l'estudiós també hi trobem el quadern Poesia i transcendència. Lectura de les elegies de Bierville de Carles Riba, publicat per la Fundació Joan Maragall.

En un vídeo a Televisió de Sant Cugat va recomanar la lectura de La muntanya màgica de Thomas Mann. També en recull el seu tarannà el projecte Memoro, que treballa per la memòria històrica. En concret, el vídeo que podeu veure a continuació parla de la seva vocació sacerdotal i d'escriptor.

 

 

Fotografia: Memoro.org