Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri –CR) Si un bon periodista sempre ha de tenir una punta d’escepticisme, Joaquim Gomis la tenia en la mesura de saber prendre la distància justa per ser el millor observador i analista de l’actualitat religiosa que hi havia a Catalunya. Ha mort sobtadament aquest dissabte al matí amb 82 anys al seu domicili de Sant Just Desvern. El funeral se celebrarà aquest dilluns a les 10'30h. a la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just Desvern i la capella ardent està instal·lada en el tanatori de la mateixa població.  

Sacerdot secularitzat als anys 90, s’ha mantingut actiu fins el darrer dia. Actualment era editor de la revista Foc Nou i col·laborador de El Ciervo. Són dues revistes en les que va estar implicat en la seva fundació, juntament amb el seus germans Joan Gomis i Llorenç Gomis, i la seva cunyada Roser Bofill.

Joaquim Gomis Sanahuja va néixer a Barcelona. Es va formar al Seminari de Barcelona i va estudiar teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la Universitat Gregoriana de Roma. Va ser determinant que el seu pas per Roma coincidís amb la celebració del Vaticà II, que va marcar tota seva vida i pensament.

A partir dels anys 60, la seva trajectòria es va desplegar en dues cases: a el Centre de Pastoral Litúrgica, i a El Ciervo liderat per la família Gomis. Al CPL va ser-ne el gerent i va fundar i dirigir una de les iniciatives que ha tingut més ressò i que va incidir més en la renovació litúrgica postconciliar a Catalunya: la publicació Missa Dominical. Una publicació que va dirigir durant 20 anys i que facilita les monicions, pregàries i orientacions per a la homilia de cada diumenge i que utilitzen centenars de parròquies. Com altres publicacions del CPL, en la versió castellana també ha tingut una notable incidència a Llatinoamèrica.

La seva vessant periodística l’ha va desenvolupar principalment a les revistes El Ciervo i Foc Nou, especialment els darrers anys. Però també va ser determinant la seva col·laboració amb Joan Llopis en la informació religiosa dels primers anys del diari Avui, o la revista Vida Nueva amb la secció “Amb ulls catalans”.

Recentment, la revista El Ciervo ha aplegat en un volum les seves cròniques dels anys del Vaticà II. Sempre va mantenir un estil planer, gens eclesiàstic, crític i respectuós. I mai hi faltava un punt d’ironia. Amb els seus coneixements del món eclesiàstics, això el convertia en el millor observador i cronista de l'actualitat religiosa que han tingut Catalunya en els darrers anys.

Aquí podeu escoltar una breu entrevista a que li van fer aquest any a la Cadena Ser.

Alguns dels seus llibres són Carta a set joves (1964), La espiritualidad cristiana, siglo XX (1967), ¿Qué pasa en la Iglesia? (1970), o Sobre Déu, Crist i altres coses (1973). També va escriure breus relats de divulgació de la vida de Santa Marta, sant Marc i Sant Pau i va col·laborar en revistes de referència com Qüestions de Vida Cristiana o Phase