Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Coincidint amb els 50 anys de la seva mort, finalment arriba la canonització de Joan XXIII, el papa que va promoure i convocar el Concili Vaticà II. Aquest dilluns el papa Francesc ha anunciat oficialment que el proper 27 d’abril seran proclamats sants dos dels darrers papes: Joan XXIII (1958-1963) i Joan Pau II (1978-2005). Serà la primera vegada que dos papes són canonitzats el mateix dia.

La data del 27 d’abril -festivitat de la Mare de Déu de Montserrat- s'ha triat per la coincidència amb el diumenge de la Divina Misericòrdia, una celebració que precisament va establir Joan Pau II pel diumenge següent al diumenge de Pasqua. Joan Pau II serà proclamat sant nou anys després de la seva mort, i tres anys després de la seva beatificació el 2011. En el moment de la seva mort ja va donar la volta al món la petició de la seva ràpida canonització (Santo Subito) i Benet XVI va autoritzar que s’acceleressin els tràmits dispensant els cinc anys que han de passar des la mort fins a l’inici de l’obertura d'un procés de beatificació.

L’altra coincidència és que Joan Pau II va ser el papa que va beatificar Joan XXIII durant el jubileu de l’any 2000. Des de llavors, les despulles del papa Roncalli es poden venerar a la basílica de Sant Pere del Vaticà a prop de l’altar major. Ara, el papa Francesc ha decidit ajuntar en una mateixa celebració les dues canonitzacions. Joan XXIII ja va compartir la beatificació del 2000 –el pas previ per poder ser declarat sant- amb el papa Pius IX.

La celebració ajuntarà la memòria de dos dels papes amb més relleu durant el segle XX. El llarg pontificat de Joan Pau II (28 anys) va marcar profundament la dinàmica eclesial i també el món polític per la seva intervenció en esdeveniments claus com la caiguda del mur de Berlín o la contundent oposició a la guerra del Golf i la invasió d’Iraq. Joan Pau II va visitar Catalunya el 1982 dins d’un llarg viatge per tot Espanya que va incloure Barcelona i Montserrat.

Joan XXIII ha estat un dels papes amb més reconeixement i estima a Catalunya. La indubtable transcendència que va tenir la convocatòria conciliar i el seu caràcter afable i proper el va fer molt popular arreu. Però, a més, a Catalunya va tenir una gran transcendència la obertura que va representar el Concili davant de l’ofec del nacionalcatolicisme, que va veure com les seves tesis eren desautoritzades per l’Església romana. També diversos textos del Joan XXIII, com les encícliques Mater et Magistra o Pacem in Terris van ser uns textos amb gran difusió a Catalunya per la contraposició que tenien amb el discurs oficial del règim franquista.

Aquest testimoni ha quedat recollit en la sèrie d’entrevistes publicades a CatalunyaReligió.cat sobre la recepció del Concili a Catalunya i sobre Joan XXIII coincidint amb els 50 anys de la seva convocatòria i de la mort del papa. També aquest estiu, el monjo de Montserrat Bernabé Dalmau, ha publicat a CatalunyaReligió.cat una guia per la lectura de la Pacem in Terris.