Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri – CR) “Jesús és l’interlocutor principal de la meva vida”. És una de les frases de l’extensa explicació que fa Teresa Forcades sobre el seu procés de fe, Jesús, la Bíblia o la teologia sobre Maria en el llibre Converses amb Teresa Forcades. Aquesta setmana s’ha presentat a Barcelona i ella mateixa explicava que d’alguns d’aquests temes “ningú no m’havia preguntat mai fora de l’àmbit religiós”. Una manera d'arribar a un públic que mai comprarà un llibre de teologia.

Converses amb Teresa Forcades recull un any d’entrevistes al Monestir de Sant Benet de Montserrat amb la periodista Eulàlia Tort. Forcades va acceptar a la proposta d’Edicions Dau perquè es no tractava d’una editorial “de les que fan llibre com qui fa patates”. Així, a més del temes més coneguts com la denuncia sobre la grip A o la popularitat mediàtica, Forcades explica el sentit del seguiment de Jesús, dels dogmes marians, i de la vida religiosa monàstica –“amb Déu n’hi ha prou”- o l’actualitat de la Bíblia. Per això, també s’inclou un apèndix de 40 pàgines amb els textos bíblics que se citen en el llibre i en el que es fonamenta l’experiència i el discurs de l’entrevista.

Sobre aquesta experiència religiosa se sustenta un altre eix transversal del llibre. Teresa Forcades fa una crida constant a actuar sense por. “Acollir la divinitat plena té a veure amb el fet d’assumir el moment que vius, no bloquejar-te, no permetre que el flux de la vida quedi retingut per les pors”, diu en l’entrevista. El relat de la seva conversió adolescent al cristianisme, el camí cap a la vida monàstica, el qüestionament de principis imposats per l’industria farmacèutica i la medicina oficial, la rebel·lia com a dona, l’anar a fons amb la pròpia vida, o l’avenç de la teologia, són alguns dels camps en el que apareix la necessitat d’actuar sense por. I una invitació sobretot a la possibilitat de “pensar les coses d’una altra manera”, com la necessitat avui de pensar una alternativa al capitalisme financer.

En la presentació del llibre, l’autora de les entrevistes, Eulàlia Tort, va remarcar el caràcter molt rigorós de Forcades en el treball, “i és des d’aquesta rigorositat que pot parlar”. Un exemple és com arran d’una pregunta que li van formular en un congrés sobre la Grip A, va dedicar dos mesos a estudiar el tema abans d’obrir boca.

Preocupada avui per les conseqüències d’una globalització financera sense ànima, Forcades va animar en el presentació del llibre a “una vegada l’expert ha parlat, com ha ciutadà he de passar el que diu pel meu criteri. Mai l’expert pot suplir el criteri de la ciutadania”. Per això, va demanar que no es perdi el control democràtic de la ciutadania que impedeixi situacions com l’especulació amb els preus dels aliments bàsics o que “encara que al món es produeixin el doble d’aliments dels que es necessiten mentre estem aquí cada sis segons mori un nen de gana”.

El llibre de converses també parla de “la necessària renovació de l’Església catòlica”. Al llarg de la conversa, Forcades remarca la seva identificació amb el catolicisme i amb la necessitat de “veritats objectives”. Però recorda que el mateix Vaticà II estableix una jerarquia de veritats i denuncia els qui busquen “una església homogènia”. En la presentació va dir que malgrat situacions “injustificades” que es produeixen en l’Església com ara la intervenció sobre l'associació de monges americanes, “més aviat sóc optimista, i penso que en el propers deu anys això es pot canviar des de baix”.

L’únic tema en el que el llibre no aporta cap reflexió nova de Forcades es l’avortament. El llibre recull dos documents publicats a la revista Foc Nou el 2009. Un d’ells és la resposta a la sol·licitud de l'anterior prefecte de la Congregació per als Religiosos demanat l’adhesió de Forcades als principis de l’Església. Un text que Forcades creu plenament compatible amb la doctrina de l’Església i que encara no ha rebut resposta des de Roma. “Es veu que és habitual”, va explicar en la presentació del llibre i que prefereix “no parlar-ne des de la por”.