Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Jordi Llisterri-CR) Ha mort un dels capellans de Girona amb més implicació en les institucions interdiocesanes de Catalunya. Joan Busquets ha mort aquest dimarts a la residència sacerdotal "Bisbe Sivilla" de Girona als 84 anys. El funeral tindrà lloc aquest dimecres 14 de novembre, a les 4 de la tarda, a l'església parroquial de santa Susanna del Mercadal de Girona.

A més de diverses responsabilitats al seu bisbat, Busquets va ser degà de la Facultat de Teologia de Catalunya del 1994 al 2000. Abans, el 1988 al 1999, també va ser rector del Seminari Major Interdiocesà amb seu a Barcelona, on es formen els capellans de la majoria dels bisbats catalans.

Home conciliar

Durant aquests anys, va coincidir amb celebració del Concili Provincial Tarraconense en el que es va implicar a fons. Busquets hi va tenir una participació destacada com a ponent del tema sobre “la comunió eclesial i la coordinació de les nostres Esglésies”. Allà va defensar especialment el treball conjunt dels bisbats catalans i que hi hagués una veritable unitat pastoral a Catalunya. Com a ponent, va haver d’intervenir en les propostes sobre la configuració jurídica de la unitat pastoral dels bisbats catalans, un dels temes més polèmics del Concili Provincial i que ja llavors va tenir una forta derivada política.  Busquets ha estat un dels capellans catalans que ha treballat més intensament en les inciatives conjuntes de la Tarraconense i que va portar a pràctica una visió conjunta de l’activitat de Església a Catalunya, que definia com “una qüestió d’eficàcia pastoral”.

Joan Busquets i Dalmau va néixer a Girona el 18 de febrer de 1934. Ordenat capellà diocesà de Girona el 1957, es va llicenciar en Història de l'Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en Teologia a la Universitat del Laterà. El 1966 es va llicenciar en història a la Complutense de Madrid i anys més tard va obtenir doctorat en història a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una tesi sobre Catalunya i l'Església al s. XVII. Va publicar diversos estudis històric, especialment sobre l’Església a Girona, i també es va interessar pel món ecumènic. En aquest àmbit destaca com a llibre de referència Martí Luter. Valoració actual sobre la reforma, publicat el 1986 i traduït al castellà, amb una visió oberta del protestantisme des del món catòlic.

A Girona, va implicar-se en l’Acció Catòlica juvenil, va ser rector del Seminari i del 1977 al 1982, vicari general de Pastoral amb el bisbe Jaume Camprodon. En diverses etapes també va ser membre del Col·legi de Consultors, delegat de Catequesi i Pastoral Familiar, director del Servei diocesà de Formació Permanent del Laïcat i director del Full parroquial. Alhora, a més de la docència a la Facultat de Teologia de Catalunya, va ser professor d'Història de l'Església de l'Institut de Teologia i de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Girona.