“La llei contra el sensellarisme és una oportunitat i esperem que s'aprovi el 2023”

Càritas Barcelona "El sensellarisme crònic està orfe d'una regulació legal que se n'ocupi i les mesures administratives només tenen efectes pal·liatius". L'impulsor del text de la llei contra el sensellarisme Antoni Milian ha estat contundent per referir-se a la necessitat de garantir un espai residencial i un sostre digne per les persones que viuen involuntàriament al carrer. En aquest sentit, en l'acte que ha tingut lloc aquest dilluns al matí a la Casa de Convalescència de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha assegurat que "la proposició de llei és una oportunitat i esperem que el Parlament de Catalunya culmini amb l'aprovació de la llei durant l'any 2023".

La jornada 'Una llei catalana pels drets de les persones sense llar' ha reunit 150 persones per debatre sobre la Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme. Una proposta de text legal que va dirigir i impulsar el catedràtic de dret administratiu de la UAB Antoni Milian amb la col·laboració d'un equip acadèmic i cinc entitats socials com Càritas, Sant'Egidio o Sant Joan de Déu.

Durant la taula rodona de presentació de la llei, Milian ha celebrat la presència a la jornada de tots els grups parlamentaris que hi donen suport, destacant la transcendència que el Parlament de Catalunya tramiti una proposició de llei destinada a fer front al sensellarisme més crònic. El catedràtic de la UAB ha demanat que la llei s'aprovi l'any 2023: "Hi està en joc la vàlua moral de la nostra societat".

"Necessitem que l'administració pública hi prengui part i assumeixi el paper que li pertoca". El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets ha interpel·lat a les diferents forces polítiques presents a la jornada. Ha subratllat que la responsabilitat de què els drets fonamentals es facin efectius "recau en els poders públics". Tot i que les entitats fan de "xarxa de contenció" i acompanyen "en la mesura del possible", cal que sigui llei per "garantir un marc normatiu estable, acompanyat de polítiques públiques concretes". Volen que estableixi el context favorable per a poder acompanyar a les persones en situació de sense llar fins a la "consecució d'autonomia".

El responsable de la Comunitat de Sant Egidi a Barcelona, Jaume Castro, ha afirmat que aquesta llei parteix d’escoltar "el crit de les persones sense sostre". També, "de reconèixer els seus drets i de respondre a les inquietuds de la societat civil". Per a ell, recull els drets dels sense sostre, n’assegura el compliment perquè tinguin una vida digna i "posa els instruments adients per mitigar les dificultats que aquestes persones tenen en tots els municipis”.

El moderador de la taula i director de Sant Joan de Déu – Serveis Socials Barcelona, Salvador Maneu, ha afirmat que la llei capgira l’abordatge del sensellarisme a Catalunya en reconèixer un seguit de drets bàsics a les persones en situació de sense llar, orientant d’aquesta manera les polítiques socials públiques dels anys vinents. “Estem convençuts que la seva aprovació marcarà un punt d’inflexió històric, amb una clara voluntat d’influir en les legislacions d’altres comunitats autònomes i regionals europees”, ha dit.

Durant la taula rodona també hi ha participat la responsable de l'equip jurídic d'Arrels Beatriz Fernández, qui ha destacat la necessitat de disposar d'informació sobre quanta gent es troba actualment vivint al carrer i quina és la seva realitat. “Si poguéssim tenir una xifra exacta de quantes persones dormen als carrers i places dels municipis de Catalunya, podríem adaptar els recursos i els serveis al que necessita aquest col·lectiu", ha dit. Els recomptes i enquestes a carrer són "el millor mecanisme per recollir aquesta informació". Per aquest motiu, aquesta llei en regula la seva implementació en els municipis.

En aquest sentit, l’advocada Eva Pich ha defensat la importància d’empadronar a totes les persones que viuen en un municipi, independentment de la seva situació habitacional. Ha explicat que la inscripció en el padró "te un doble vessant". D'una banda, es tracta del primer dret de les persones sense llar: "el que els obre la porta al gaudi dels altres drets legalment reconeguts". D'altra banda, ha dit Pich, és una obligació indefugible dels Ajuntaments.

Lidia Pitarch, que ha col·laborat en l’elaboració del text legal i és professora i doctora en Seguretat Humana i dret global, ha remarcat que la llei també té en compte les dones en situació de sense llar. “Ser dona i viure al carrer entranya molts riscos a la seguretat física i sexual", ha afirmat. Aquesta llei vol promoure la detecció precoç de les dones en situació de carrer i "oferir espais residencials dignes així com serveis de baixa exigència definits amb perspectiva de gènere". Ha detallat que volen ser espais creats i pensats per les necessitats i realitats de les dones.

Pel que fa al debat dels grups parlamentaris, Jesús Ruiz, director d’Assís Centre d’Acollida ha volgut agrair-los el seu compromís, contribuint i fent possible que aquesta proposició de llei continuï endavant. “Parlem de drets i oportunitats, drets i oportunitats que canviaran vides. Comptem amb vosaltres”, els ha dit.

En el debat dels representants dels partits polítics moderat pel periodista Xavier Grasset, els parlamentaris has agraït la feina feta a les entitats, destacant que aquesta sigui una llei que prové de la societat civil. Així mateix, han incidit en la necessitat de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments, a l’hora de desplegar algunes de les mesures recollides a la llei.

Pel que fa al nomenament dels nous consellers, les entitats confien que hi hagi continuïtat en les polítiques socials que s’estan duent a terme al departament de drets socials, i que el nou conseller, molt vinculat al tercer sector durant els darrers anys, actuï amb celeritat per mitigar la pobresa i l’exclusió social que afecta una part de la població catalana.

En la clausura de l'acte, el rector de la UAB, Javier Lafuente, ha explicat que, en l’última dècada, la universitat ha redefinit el seu paper "per convertir-se en un motor de canvi social, on la transferència de coneixement ha deixat de ser unidireccional de l’acadèmia cap als ciutadans per ser bidireccional". Una universitat on les necessitats i els reptes socials "es converteixen en objectiu de recerca i formació”, ha conclòs.

Els organitzadors també han recordat que la llei s’adreça a donar una resposta a aquelles persones que pateixen una situació de sensellarime més crònic. Per aquest motiu, el text elaborat pretén fer front a aquelles situacions que es corresponen en bona part a les dues primeres categories conceptuals de la classificació europea ETHOS. Concretament, es tracta de les persones que a Catalunya viuen al carrer, o que hi dormirien si no fos que una administració pública o una entitat social els facilita un sostre on pernoctar. Aquesta tria dona resposta a les situacions més greus, i permet un tractament legal homogeni i integral de la problemàtica.

L’any 2016 s’estimava que gairebé 10.000 persones vivien en situació de sense llar (subcategories ETHOS 1,2 i 3): 2.855 vivien en un espai públic o a la intempèrie, 4.120 pernoctaven en un alberg, forçades a passar la resta del dia en un espai públic, i 2.982 vivien en centres o albergs per a persones sense llar/allotjament temporal. Les entitats promotores de la iniciativa consideren que la xifra ha augmentat exponencialment durant aquests sis anys, i estimen que 18.000 persones es troben actualment en aquesta situació, un 80% més amb relació a l’any 2016.

El text legal incideix en la importància de garantir un espai residencial digne per a totes les persones que es troben en les tres primeres subcategories operatives de la classificació europea ETHOS en el termini de dos anys. La proposició de llei crea l’espai residencial digne. A través d’aquesta figura, es garanteix "un sostre a totes les persones que viuen involuntàriament al carrer", ha explicat Milian. L’espai residencial digne s’articula com a dret subjectiu i, per tant, com a servei que es pot exigir en el cas que l’administració no el presti. La proposició, a més de garantir un sostre digne, "fomenta l’accés a un habitatge".

Fins ara, el sensellarisme crònic no disposa de cap llei que se n’ocupi: "Cal omplir aquest buit.”, ha indicat Milian. La llei també vetlla per l’obligació de l’empadronament a tots els municipis encara que la persona visqui al carrer, garantint l’accés al sistema públic de serveis socials, a l’assistència sanitària i "fomentant l’exercici del dret a la prestació de la renda garantida de ciutadania o a ser beneficiàries de l’ingrés mínim vital".

Finalment, la llei també atorga a les entitats i organitzacions legalment reconegudes un paper cabdal en la defensa dels drets de les persones que es troben en situació de carrer, i més enllà de la seva tasca d'acompanyament social individual, reconeix el paper de les entitats com a part interessada en processos de defensa i reivindicació d'interessos col·lectius. Així, en aquells casos en els quals resultin vulnerat drets de les persones en situació de carrer, no solament l'afectat, a títol individual, sinó les entitats legalment reconegudes, podran intervenir en els processos administratius que se segueixin.

La Proposta de text legal de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme va entrar el 25 de gener per registre al Parlament de Catalunya com a proposició de llei, i va ser signada per la majoria dels partits de l’arc parlamentari: grups parlamentaris Socialista i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d'Unitat Popular - Un Nou Cicle per Guanyar, En Comú Podem, Ciutadans i el Grup Mixt. A més, el text compta amb el suport de 35 entitats de primer, segon i tercer nivell de l'àmbit social i de 5 col·legis professionals.