Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri –CR) "L'espai també parla del que volem transmetre". Amb aquesta premissa les religioses de la Companyia de Maria han afrontat la reforma de l'Església del Col·legi Lestonnac del carrer Aragó de Barcelona que es va inaugurar aquest dijous. L'església s'ha convertit en un espai més lluminós, acollidor i multifuncional.  

Abans d'iniciar l'eucaristia per celebrar la reforma de l'Església, diversos parlaments van explicar el rerefons d'un projecte que va més enllà de pintar les parets o de moure els bancs de lloc. La germana provincial, Mariña Ríos, va remarcar la transcendència de reformar un espai com l'església, que és el centre: "Toca tot el que som". L'església es troba al carrer, on té l'entrada principal, i uneix el Col·legi Major i el Col·legi Lestonnac que compateixen edifici. Per tant, connecta tres espais "on el Senyor és el centre" i on s'ha de fer "un diàleg permanent entre les nostres arrels i la gent d'avui".

També la superiora general, a través d'una carta, va expressar l'esperit que hi ha darrera les obres. M. Rita Calvo recordava que ja la fundadora, Santa Joana de Lestonnac, deia que la casa i els espais no només han de ser bonics, sinó també còmodes i proporcionats, al servei a les persones. Que cal "educar en tot l'ambient perquè també l'espai parla del que volem transmetre". En aquest cas, l'Església ha ser un espai perquè les persones "puguin trobar-se amb elles mateixes i amb el Déu de la vida".

Actualitzar l'espai sacre

L'església continua sent un temple i manté la seva unitat com a lloc de culte però permet crear diversos ambients i utilitzar-la en diversos moments pastorals. Eloi Aran, arquitecte i professor del Col·legi Lestonnac, va explicar la reforma que ha dissenyat amb els companys de T113-Taller d'Arquitectura, Giuseppe Giacalone i Maria del Mar Viladot. Una reforma amb "la voluntat d'adequació i actualització de l'espai sacre; la creació de diferents àmbits pel treball pastoral; i, finalment, per donar visibilitat al carisma propi de la titularitat del centre educatiu".

El canvi més visible ha estat avançar la posició de l'altar cap al centre de l'església, perquè els qui participin en les celebracions puguin envoltar l'altar: un "espai central" amb forma assemblea litúgica. Per reforçar aquesta nova centralitat s'ha col·locat un baldaquí circular suspès, que és "cel obert", amb un dels textos que Déu adreça al seu poble: "Aquest és el meu fill estimat, escolteu-lo". De baldaquí penja el crucifix, el mateix que hi havia al final del temple i que ara és al centre de l'església.

En la tarima de fusta, queden disposats en forma triangular els tres elements de mobiliari litúrgic: la seu on se situen els celebrants, l'ambó i l'altar –s'ha conservat el que ja hi havia. Tots els elements estan unificats a través dels materials de fusta que hi dominen.

Espai obert, pastoral i multifuncional

Una de les singularitats del projecte és que la grada de fusta situada darrera l'altar es pot desplaçar al llarg de tota la tarima. Això permet crear un altre ambient més reduït al peu del Santíssim, situat al final de l'església. Un espai més recollit de pregària o per celebracions amb menys participants.

Els canvis també afecten l'entrada de l'església. L'antic cancell de fusta de l'entrada s'ha substituït per un de vidre que ara ofereix la visió del temple des del carrer quan les portes són obertes. A més, el nou cancell dona accés directe a l'antic cor a través d'unes escales. El cor queda com a espai diàfan; dins del mateix recinte de culte s'hi poden fer altres activitats d'interioritat.

La reforma es completa amb els elements decoratius. En les parets domina el blanc; però en les capelles laterals s'han creat uns mobles que actuen com a retaules mòbils de colors càlids. D'una banda hi ha uns vinils de mosaics de llapis de colors, un material ben escolar. Recullen motius institucionals de la Companyia de Maria sobre la silueta urbana de Barcelona i paisatges bíblics.

Els mateixos retaules amb rodes es poden girar i utilitzar els panells com a grans pissarres per activitats educatives o pastorals. Alhora, es poden fer servir de separadors entre diversos espais dins de la mateixa església. Aquests retaules mòbils permeten també diferents composicions entre ells per crear altres ambients dins de l'església.

Una església de la Companyia de Maria

Finalment, la reforma inclou altres elements distintius de carisma de la Companyia de Maria, com una imatge restaurada de Santa Joana de Lestonnac. També un mural amb el paisatge de vinyes vinculat a la història de congregació, el Chateau de Landiràs de Bordeus, i a la paràbola del cep i les sarments (Jn 15).

Alhora, la restauració ha aportat sorpreses i s'ha descobert l'únic element decoratiu original que quedava de l'església després de ser cremada el 1936. És un mosaic amb l'emblema de l'orde i del que remotament se'n pot suposar el coneixement de l'Antoni Gaudí estudiant i deixeble de l'arquitecte Joan Martorell.  

Dues pantalles completen els elements tecnològics per facilitar les celebracions.

Vivificar

La primera celebració eucarística en l'espai reformat que es va fer aquest dijous al vespre la va presidir el jesuïta Enric Puig, secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. Hi van participar més de dos-cents membres de la comunitat educativa: alumnes, residents del Col·legi Major, familiars, docents i germanes de la Companyia de Maria.

Enllaçant amb la voluntat de fons de la reforma, Puig va remarcar que aquest espai ha de servir per ajudar a "vivificar el nostre esperit des del reflexió, la pregària i la celebració". I que això ha de portar a "vivificar el nostre esperit per estimar, perquè l'amor és l'únic del que ens examinaran el darrer dia".

Tres segles i mig a Barcelona

La reforma de l'església és una nou pas en la presència centenària de Lestonnac a Catalunya.  La Companyia de Maria, fundada el 1607 a Bordeus, va arribar el 1650 a Barcelona. Va ser la primera fundació fora de França i la primera escola per a noies de la ciutat. Des d'aquí es va expandir a tot l'Estat. Més de 350 anys de presència a Barcelona només interrompuda per la desamortització i les bullangues del segle XIX i per la Guerra Civil.

En la inauguració el responsable de pastoral de l'escola, Josep Salvà, va recórrer la història d'aquesta presència a Barcelona que es va iniciar al carrer de l'Ensenyança. Quan es va obrir el carrer Ferran, l'obra educativa es va traslladar a l'actual ubicació, al carrer Aragó de Barcelona. El temple actual, de 1875, és obra de l'arquitecte Joan Martorell; però va ser totalment cremat el 1936 i no es poder reobrir fins el 1942. Ara, l'església pren una nova vida.