(CR) Com a membres de la Xarxa per la Justícia Climàtica, Justícia i Pau ha anunciat que se suma a la campanya #RepsolHazteCargo. Una iniciativa que neix com a resposta al desastre ecològic produït pel vessament de petroli de la refineria de Repsol a Ventanilla, al Perú. Demanen que Repsol "assumeixi immediatament les accions de reparació, contenció i compensació" i reclamen "sancions administratives i accions civils o penals segons correspongui".
En el mateix comunicat, la Xarxa per la Justícia Climàtica reclama que l'estat espanyol faci complir a Repsol amb les seves responsabilitats i a les institucions catalanes que "s'implementi sense més dilacions la llei sobre empreses i drets humans". També es demana que "l'ecocidi" sigui reconegut com "un delicte universal i que es posi fi a aquesta situació d'impunitat corporativa".
A continuació, podeu llegir el manifest sencer que ha fet públic la Xarxa per la Justícia Climàtica:
#RepsolHazteCargo
El vessament de petroli de la refineria de Repsol a Ventanilla, a l'àrea metropolitana de Lima, ja ha estat descrit com el desastre ecològic més greu de la història al Perú.
A pesar de la primera reacció de l'empresa intentant minimitzar-ne l'impacte, comunicant que només s'havia produït un "vessament limitat" de 0,16 barrils (uns 25 litres) en un espai de 2,5 metres quadrats, ara ja es calcula que en realitat van ser uns 11.900 barrils. El primer balanç mostra una afectació sobre 1,8 km² de 21 platges, de 5 municipis i prop de 7 km² de mar; sobre dues zones naturals protegides, sobre totes les espècies de plantes i animals d'aquests ecosistemes i sobre els llocs de treball d'unes 3.000 famílies pescadores i milers d'altres que vivien del comerç i els serveis a les platges i als balnearis d'Ancón.
Com és abastament conegut, aquest nou desastre és un més de la llarga llista d'ecocidis provocats pel cicle d'extracció, refinat i distribució de la indústria petroliera des de fa dècades i en tots els continents. Sense anar més lluny la setmana passada s'ha produït un altre vessament a l'Amazònia equatoriana per una ruptura en l'Oleoducte de Crus Pesants que transporta el petroli de la selva fins a la costa del Pacífic, afectant 21.000 m² del Parc Nacional Cayambe Coca i els rius Coca i Napo. Cal deixar-ne constància perquè, encara que no transcendeixen tant a l'opinió pública els incidents i vessaments petroliers a l'Amazònia són constants.
No existeix la indústria petroliera segura. És una indústria amb alts riscos i contaminants en tot el seu cicle. És una de les principals responsables de l'emergència climàtica. Per això el millor petroli és el que es queda al seu lloc, als seus jaciments.
Segons el darrer informe de l'Observatori de la Sostenibilitat, Repsol és l'empresa principal emissora de gasos d'efecte hivernacle de l'Estat espanyol. Com la resta d'empreses de l'IBEX35, Repsol ha comptat durant dècades del suport incondicional de tot l'aparell de la diplomàcia espanyola -des de la corona fins al personal de les ambaixades- per estendre internacionalment les seves inversions, maximitzant beneficis i gaudint d'impunitat. La mateixa refineria de Ventanilla responsable d'aquest vessament es va ampliar recentment amb un crèdit assegurat per la Companyia Espanyola d'Assegurances de Crèdit a l'Exportació (CESCE), empresa amb majoria de capital públic. És a dir, que totes nosaltres hem avalat la inversió en aquest desastre.
A més, en el context actual de gran concentració del poder econòmic global, Repsol és una empresa amb seu a Madrid, però els seus principals accionistes són -per aquest ordre- JP Morgan, Black Rock, Amundi, Sacyr, Banco de Santander i Norges Bank.
El Consell de drets humans de l'ONU porta des de juny de 2014 negociant l'elaboració d'un tractat vinculant per les empreses transnacionals. Aquest tractat hauria d'omplir un buit legal que avui permet a aquestes empreses eludir les seves obligacions en matèria de drets humans i ambientals, i gaudir en la pràctica d'impunitat. Tanmateix les delegacions dels EUA i la UE han seguit una estratègia constant per eternitzar el debat i tractar de rebaixar-ne els continguts.
La Unió Europea va iniciar els tràmits per l'aprovació d'una llei europea sobre "debuda diligència" atesa la pressió social creixent en aquest mateix sentit. Així i tot, en una dinàmica sense precedents en les institucions europees, el tràmit de la llei s'ha aturat des de setembre de l'any passat.
L'estat espanyol és l'únic de la part occidental de la UE en el que encara no s'ha engegat el tràmit parlamentari per aprovar una llei sobre empreses i drets humans. I a Catalunya, a pesar que en el Parlament s'ha aprovat fins a tres vegades des de 2016, a proposta del Grup d'empresa i drets humans de Lafede.cat i amb el suport de 8.000 entitats, encara no tenim notícies de la creació d'un organisme d'avaluació de l'impacte sobre els drets humans de les empreses que operen a Catalunya i a l'exterior.
En el context de l'emergència climàtica, ecològica i energètica en què ens trobem, cada cop més gent reclama que l'ecocidi ha de ser reconegut com un delicte universal i que es posi fi a aquesta situació d'impunitat corporativa.
Des de Barcelona sortim avui al carrer solidaritzant-nos amb les més de 300 organitzacions peruanes que avui exigeixen justícia ambiental als governs i "que Repsol assumeixi immediatament les accions de reparació, contenció i compensació", i que reclamen "sancions administratives, multes, exclusió de la contractació pública, denegació d'atorgament de mesures de suport públic, i accions civils o penals segons correspongui".
Reclamem que l'estat espanyol que faci complir a Repsol amb les seves responsabilitats i a les institucions catalanes que s'implementi sense més dilacions la llei sobre empreses i drets humans.
Xarxa per la Justícia Climàtica
Barcelona, 2 de febrer de 2022
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.