Joanetes serà la seu de la primera Escola de Campaners de Catalunya

Víctor Rodríguez –CR El campanar de l’església de Sant Romà de Joanetes tornarà a tenir una vida ben activa. I és que aquesta població garrotxina de poc més de 300 ànimes acollirà la primera Escola de Campaners de Catalunya. Un projecte liderat pel professor de música i campanòleg Xavier Pallàs, tot un referent del món de les campanes a casa nostra. El projecte s’ha presentat a Joanetes aquest diumenge, després de l’eucaristia dominical.

En sortir de missa, Xavier Pallàs, acompanyat del rector de Joanetes Josep Maria Barcons, ha explicat als veïns els detalls de la futura Escola de Campaners. Ho ha fet davant l’expectació per escoltar i veure vogar les campanes recentment restaurades, fet que ha provocat una reacció entusiasta del veïnat. I és que abans de començar la missa, les campanes ja estaven totes fixes "assegudes mirant a Déu" una posició insòlita que cridava l’atenció de tothom que s’atansava al temple.

En paraules de Xavier Pallàs, “si el patrimoni no està viu, no es protegirà”. Per això, la missió de l’escola és doble: “La d’ensenyar a tocar i la d’ensenyar a conservar les campanes, perquè és necessari que cada campanar tingui el seu campaner”.

La celebració ha reunit zeladores i fidels de les sis capelletes domiciliàries de la Mare de Déu de Fàtima que corren per les llars del poble.

L’escola, una realitat aquest 2023

El projecte de fundar l’Escola de Campaners comença l’any 2020 quan Xavier Pallàs contacta amb l’alcalde de la Vall d’en Bas i li exposa el projecte, atret per la singularitat del campanar de Joanetes. “No tots els campanars tenen quatre campanes com aquest, que és ideal per fer un curs tant pel nombre de campanes com pel seu estat de conservació”, motiva Pallàs.

Constatat l’interès del consistori, calia també el permís del bisbat de Girona per a fer-ho possible. Aconseguit el permís, pròximament se signarà el conveni de col·laboració entre Ajuntament, Bisbat i la Confraria de campaners i carillonistes de Catalunya, a la qual pertany Xavier Pallàs.

Durant les pròximes setmanes s’enllestiran els darrers serrells de les obres de manteniment del campanar, que s’han sufragat en bona part amb una subvenció de la Diputació de Girona. Aquests darrers mesos s’han millorat i restaurat les quatre campanes, s’ha reforçat l’agulla del campanar, s’hi ha creat una nova finestra i pròximament s’instal·laran baranes a les escales per accedir-hi amb tota seguretat.

Si tot va bé, està previst que les classes comencin aquesta tardor un dissabte al mes i durant un any, que serà la durada d’un curs. La part pràctica es durà a terme al campanar mentre que les sessions teòriques seran al local de l’Associació de veïns de Joanetes. Xavier Pallàs -que en serà el principal instructor- basarà les sessions tant en la tècnica dels tocs manuals com en el manteniment i funcionament de les campanes. Les persones interessades en disposar de més informació del curs poden contactar al correu escoladecampaners@gmail.com.

Un llibre com a antecedent

La Garrotxa és una de les poques comarques de Catalunya que té totes les campanes de les seves esglésies, monestirs i ermites inventariades en un llibre. Publicat el 2019 per l’editorial El Bassegoda i amb un tiratge de 800 exemplars Campanes i campanars de la Garrotxa recull una investigació exhaustiva de les 213 campanes garrotxines feta per Xavier Pallàs. En aquesta línia, el llibre té per a cada campana, a part de la informació històrica i material, un codi QR que permet escoltar amb el telèfon mòbil com sona cada campana.

“Les campanes són un llenguatge universal, però cadascuna parla un idioma diferent”, explica Pallàs. Subratlla que, a Catalunya, la manera de tocar “és molt pròpia i singular, però s’ha perdut en bona part i cal recuperar-la”. És el cas del ‘Toc de bateig’ de Joanetes, que Pallàs va poder-lo aprendre del darrer campaner local, Llorenç Llongarriu, traspassat fa poc. Per això aquest campanòleg ha anat recollint durant els darrers anys tocs manuals de diverses poblacions perquè no es perdin.

El toc manual, un patrimoni protegit per la UNESCO

El fet campaner té un doble vessant. En primer lloc, el material, ja que les campanes són un patrimoni artístic molt important. Malgrat que moltes varen ser foses durant la Guerra civil per fer material bèl·lic, se’n conserven de molt antigues, algunes fins i tot són d’època medieval amb un alt valor patrimonial i històric. D’altra banda, la part immaterial es basa en els tocs manuals que durant segles han estat el mitjà de comunicació local diari per anunciar festes, guerres, batejos, misses i defuncions. Per aquest motiu, amb la creació de l’Escola tant es pretén salvaguardar les campanes en sí com transmetre l’art de saber-les repicar, traspassant els coneixements necessaris per saber-les fer parlar bé.

Com tot ofici en vies de desaparició, hi ha tot un vocabulari al darrere que cal conèixer i salvar de l’oblit. “Vogar les campanes” és giravoltar-les; “tocar el tritllo” és un repic intens; o “asseure una campana, posant-la mirant a Déu” que significa voltar-la i fixar-la del revés, com si d’un recipient es tractés. I és que estudiant una campana en podem conèixer l’any de fosa i el fonedor, les seves inscripcions, el seu nom, la mida i qualitat o la seva afinació.

Conscients del ric patrimoni que suposa el repic manual arreu del món, cal no oblidar que l’any 2022 la UNESCO va inscriure el toc manual de campanes a la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, fet que eleva encara més l’interès i la necessitat de crear escola, mai millor dit.

I és que Josep Maria de Sagarra ja ho va dir al poema La campana de Sant Honorat: “Si sou catalans hi ha alguna cosa que us farà germans, aquest so i aquest plor de la campana”.