Roger Vilaclara –CR L'informe PISA ha marcat l'actualitat educativa de la darrera setmana. Hi ha hagut molta polèmica i s'ha qüestionat la metodologia educativa, la inclusió escolar i també la professionalitat dels educadors. Amb el temps tot es veu més clar i les reflexions es fan amb més perspectiva. Una setmana després de la publicació de l'informe en parlem amb tres representants de diferents xarxes de l'Escola Cristiana de Catalunya: Manel Salas, responsable de l'Àrea de Pedagogia i Innovació de les escoles Vedruna de Catalunya; Maria Àngels Laparte, responsable de l'àmbit de pedagogia de La Salle de Catalunya; i Modest Jou, director general de les escoles FEDAC.
"L'Informe PISA és una alerta, però cal contextualitzar-lo". Des de La Salle, expliquen que amb la publicació de les dades s'ha de fer una anàlisi de les variables que han pogut portar a aquestes xifres. Un exercici que Laparte ha fet com a responsable de l'àmbit de pedagogia i que emmarca en el context de la Covid-19 en què es van fer aquestes proves o la situació complicada que viu el català avui amb un retrocés per culpa, entre d'altres, "del consum digital en castellà dels infants i joves".
Una valoració similar en fa Manel Salas que recalca que es tracta d'un estudi amb una mostra molt petita de centres que, per a les escoles Vedruna, "no és suficient".
Tant Salas com Jou coincideixen en la diferència dels resultats entre l'escola pública i la d'iniciativa social. Una diferència que també va subratllar l'Escola Cristiana després de la publicació de les dades la setmana passada destacant que els seus resultats estaven per sobre la mitjana europea de l'informe. I per què aquesta diferència? Per a Jou la diferència rau en les jornades de sis hores de la concertada i, per sobre de tot, "el marc d'educació competencial en el que l'escola d'iniciativa social ha cregut des de fa molt temps". L'Informe PISA avalua el nivell competencial dels alumnes en certes matèries i "potser a les escoles d'iniciativa social es fa un treball molt més en aquesta línia que no pas en el sistema públic, on les ciències i les llengües encara es fan de manera molt academicista", assegura Jou.
També es refereix a aquesta diferència de resultats Manel Salas, que parla de la importància de tenir direccions amb projectes clars, autonomia, equips docents estables i cohesionats, i temps per acompanyar els alumnes. Per al responsable de l'Àrea de Pedagogia i Innovació de les escoles Vedruna de Catalunya també és clau, per a la millora de resultats, l'estabilitat legislativa, la reducció i agilització de la burocràcia i que l'administració garanteixi recursos a les escoles d'iniciativa social.
Un dels grans arguments que s'han sentit aquests dies arran dels mals resultats generals a Catalunya és que la nova educació no funciona. Hi ha qui ha apel·lat aspectes com l'esforç, la memòria i el treball individual o qui ha reclamat tornar a les classes magistrals. Són, per a Manel Salas, "maneres de buscar culpables".
D'una banda, perquè l'Informe PISA ja avalua les competències dels alumnes i no els coneixements acadèmics concrets en llengua o matemàtiques. A l'examen PISA no s'hi fa ús de la memòria o no es fan operacions algebraiques. "A la prova PISA has d'entendre una situació ordinària i has d'aplicar unes respostes a partir d'una situació quotidiana", expliquen els educadors.
D'altra banda, Salas també recalca que l'informe TALIS, que també elabora l'OCDE i valora la feina del professorat, en la darrera actualització exposava que el 90% dels professors treballen en format de classes magistrals. La innovació pedagògica és minoria i, en cas que afectes negativament els resultats, no marcaria una diferència tan gran.
Una altra dels "culpables" que s'ha intentat buscar per atribuir els mals resultats ha estat la immigració. Per lluitar contra aquest argument, Manel Salas destaca el cas de l'Escola Vedruna Àngels, al barri del Raval de Barcelona. Es tracta d'un centre amb un alumnat majoritàriament no-catalanoparlant i amb necessitats diverses. "Al Raval hem fet un procés de transformació educativa i és un cas d'èxit", assegura Salas. I la clau d'aquest èxit, per a les escoles Vedruna, és "tenir un projecte concret i clar, creure en l'autonomia i tenir mecanismes propis per anar avaluant".
Més enllà de les incoherències amb la recerca de culpables pels mals resultats, des de les escoles FEDAC es qüestionen: "Ens hem de preocupar per uns resultats d'un informe que no segueix el model vinculat a la nostra essència?". "Les escoles cristianes busquem l'educació integral dels nostres alumnes", diu Jou. I, en aquest sentit, l'Informe PISA valida "un discurs molt tendenciós".
Es refereix a les competències a l'accés al món del treball que marca l'informe: matemàtiques, llengua o escriptura. "L'informe busca mà d'obra productiva pel sistema econòmic capitalista actual i porta cap a un model explotador de la persona", assegura. Per a ell, cal treballar per un model "que empoderi persones i en el qual les competències en matemàtiques siguin igual d'importants que la creativitat musical o la plàstica". Jou explica que PISA pot servir per fer una anàlisi de com va el nivell acadèmic, però no per avaluar si el sistema educatiu forma un perfil de persones "com el que vol el nostre país". "El que ens diu PISA és que el qui és fuster és un desgraciat invalidant aquesta mena de feines". I afegeix: "Per FEDAC, PISA és incomplet".
Sobre les declaracions de la consellera d'Educació, Anna Simó, que va fer aquest dilluns, Modest Jou subratlla que la seva anàlisi va ser encertada, però que va oblidar mencionar que "sense una gran inversió en educació no es poden canviar els resultats". "Si ho volem tot, necessitem recursos", reclama. Uns recursos que es necessiten per a la integració dels alumnes a l'aula i l'atenció de les seves necessitats especials.
Un aprenentatge en constant evolució
Després de la publicació dels resultats i del soroll mediàtic causat pels infants, des de les escoles La Salle tenen clar que cal "analitzar els resultats per millorar-los", però continuar apostant "per un canvi de metodologia". Laparte parla d'un gir d'enfocament: "De posar èmfasi en l'aprenentatge a fer-ho en l'ensenyament". I cal fer-ho perquè "la societat d'avui ens demana altres respostes". Són canvis com la manera d'avaluar els continguts, el paper del professor com a orientador i mediador de l'aprenentatge, entre d'altres.
Una feina que a La Salle fan des de ja fa temps tirant endavant un nou projecte educatiu apostant pel treball tenint en compte l'alumne i que l'aprenentatge "no només ha de ser memorístic". "Considerem que els resultats ens posen en alerta en punts fluixos com les matemàtiques o la lectura, però que els hem de treballar amb noves pedagogies", diu. Es refereix a aprenentatges més vivencials, experiencials i on el protagonista sigui l'alumne.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.