Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jesuïtes) Després d’un mes i mig d’experiència, els participants del curs internacional d’immersió ignasiana d’aquest 2021 han recollit per escrit el pòsit d’aquesta experiència compartida. I li han donat forma de manifest final: “Encarem el futur amb gran ànim, sabent que el camí el fem a dos, Ell en cadascun de nosaltres i cadascun de nosaltres en Ell, i que la mirada sobre la realitat també serà cosa de tots dos. Això nostre serà cultivar una major atenció cap a l’interior, conscients que, com dèiem, el fer no pot suplantar el ser”, apunten.

I segueix així aquest recull: “Això nostre serà reprendre la missió amb una nova visió, amb una consciència més gran de l’actuar de Déu en les nostres vides, vivint amb un cor capaç de tornar a agitar-se per l’amor que Déu ens lliura. Tornem amb la confiança posada en aquest Déu que portarà a bon terme allò que ha iniciat amb cadascun de nosaltres i nosaltres. Sabem que Déu ve i torna amb cadascun de nosaltres, en cadascun de nosaltres, ja que som la seva imatge i Ell ho és tot per a nosaltres. En qualsevol cas, tornem als nostres llocs més enamorats d’Ignasi, de l’home de la Contemplació per assolir Amor, sempre obert a l’escolta de la veu de l’Esperit”.

“Deixar-nos conquerir pel pelegrí”

Els participants –en la seva majoria laics, però també jesuïtes i religioses– venien de 12 països diferents: Mèxic, Estats Units, Espanya, Colòmbia, República Dominicana, Cuba, Xile, Brasil, Argentina, Equador, Perú i Canadà. I era també divers el seu acostament a l’espiritualitat ignasiana, com expliquen al relat final de la seva experiència. “Entre nosaltres teníem diferents nivells de coneixement de l’espiritualitat ignasiana, però tots estàvem amb el cor obert per deixar-nos conquerir pel pelegrí, tots buscàvem al fons el mateix”.

Durant el curs han comptat amb l’acompanyament dels jesuïtes Xavier Melloni (curs sobre l’Autobiografia i el diari espiritual), Josep Rambla (curs sobre los Exercicis com a camí mistagògic), Josep Giménez (curs sobre teologia dels Exercicis), i Carlos Coupeau (curs sobre les Constitucions). El jesuïta Carles Marcet, director del curs, va acompanyar també els 8 dies d’Exercicis, junt amb Pilat Patís, Anna Pitarch, i els jesuïtes Josep M. Margenat, Josep Lluís Iriberri i Josep M. Agustí.

Esl participants de la desena edició defineixen el curs així: “Ha sobrepassat amb escreix les expectatives amb què veníem. Ha resultat ser una experiència capaç de donar nova estructura a tot el nostre ésser. Manresa ha estat per a cadascú un lloc de pregària des del cor, d’escolta atenta. Un lloc on adonar-se que Déu ha pelegrinat des de sempre amb nosaltres, un lloc on transitar del fer al ser, on, en definitiva, renovar i eixamplar l’ànima”. Un lloc on es respira aire fresc, que ens va atrapar des del primer minut i que va ajudar els nostres cors a tornar i tornar a bategar amb aquest amor primer, a entrar en sintonia amb aquest Déu que ens estima”. El curs s’ha celebrat entre el 3 de novembre i el 20 de desembre, recuperant així aquesta activitat, després que l’any passat es va haver de cancel·lar per la pandèmia. 

Descobrir la sobreabundància de l’amor de Déu

“Ens vam disposar a acollir tot allò que se’ns oferia: les oracions, els diàlegs, les eucaristies, els menjars, les vides dels altres en els seus testimonis, els cursos, la història d’Ignasi. L’estudi de la seva Autobiografia i el Diari Espiritual i la visita pels llocs ignasians de Manresa, ens va predisposar a entrar a l’experiència dels Exercicis de vuit dies. Després l’estudi dels Exercicis, de la seva mistagogia i teologia, de les Constitucions de la Companyia de Jesús… Tot això ens va anar ‘afectant’ per dins. L’experiència d’Ignasi ens ha ajudat a reconèixer la sobreabundància de l’amor de Déu a les nostres vides i a desitjar, en seguiment del Senyor Jesús i amb la força del seu Esperit, posar-nos al servei del món”, expliquen els participants.

Un temps que ha inclòs també visites als llocs ignasians de Loiola, Javier, Manresa i Barcelona. Com ja és habitual en aquests cursos, les persones que tenen l’oportunitat de viure aquesta experiència valoren especialment la possibilitat de compartir-la amb la resta del grup i així ho destaquen: “Ens va ajudar molt la comunió creada entre totes les persones del grup, la profunditat de les nostres converses, la confiança mútua que es va anar teixint entre nosaltres, cadascun des de la seva història, el seu carisma personal, les seves ferides. A través de les presentacions i de la convivència van anar sorgint mocions que ningú no pot actuar sol i el projecte de Déu es realitza sempre en comunitat”.

“Certament la veu de Déu ha ressonat a cadascun dels companys i companyes, professors i col·laboradors del curs. Una veu xiuxiuejant que de vegades ens ha regalat una llum pel camí, d’altres ha clamat amb força despertant companyia, d’altres s’ha sentit dolorosa a la realitat empobrida dels nostres països d’origen, que tant ens fa mal. Una veu que ens convida a viure reconciliats i a acollir allò que el Senyor ens vagi demanant, a preguntar-nos On em voleu portar Senyor?. La veu de Déu s’ha fet ressò a les caminades al riu, a Manresa, a Loiola, a Montserrat ia tot arreu i espais”, comenten en el seu relat els participants.