L’iftar és molt més que un àpat calòric

(Miquel Codolar –CR) Exultant. Així estava aquest dimarts al vespre el president del centre cultural islàmic Al-Tauba de Cornellà de Llobregat, Larbi Cherki Zair. Estava a la porta de la mesquita, saludant els qui anaven arribant. Dos anys després ha pogut tornar a convidar algunes personalitats per celebrar l’iftar, l’àpat comunitari amb el qual els musulmans trenquen el dejuni diari.

Al carrer, com altres dies a l’hora de la posta del sol, desenes de musulmans s’acostaven a la mesquita i es saludaven. A la porta, una dona donava el pit al seu fill. Els més petits sortien de les aules del complex on reben formació sobre la religió i la llengua.

L’iftar és un àpat calòric, molt calòric, que es fa després de la posta de sol durant els dies del mes del Ramadà, després d’hores sense menjar ni beure. Però a Cornellà es va tornar a demostrar que no només és un àpat per trencar el dejuni, sinó un espai de retrobament i una excusa per acostar la comunitat musulmana a les altres comunitats.

“La nostra trobada ve a reafirmar que la pluralitat és un fet important i inqüestionable de la comunitat musulmana a Catalunya, a Espanya i al món”, destacava en els parlaments Cherki, que també és vicepresident de la Federació Consell Islàmic de Catalunya. Va parlar de conviure, el bé comú, la pau, la humilitat, la dignitat i la fraternitat.

Moments abans havia fet de guia per mostrar el complex, un equipament amb espais per la pregària i altres activitats. Tothom, descalçats o amb bosses de plàstic als peus, li preguntava pel mínbar, la trona elevada amb escales emprada per la predicació. Cherki gaudia parlant de la fusteria noble de roure del Marroc o el mosaic de València.

“L'ànima s'ha de cultivar”

El director del GTER, Joan Hernández, després dels cants espirituals, va posar l’èmfasi en la coincidència, cada 33 anys, de la Pasqua, la Péssah i el Ramadà. “Desitjo que sigui un ramadà inspirador, purificador i transformador”. També va intervenir el cònsol general del Marroc a Barcelona, Charif Cherkaoui, i el subdelegat del govern espanyol, Carlos Prieto, que va destacar que “la diversitat ens fa millors”.

“Aquesta ciutat és una petita ONU”, va definir l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón. L’expresident de la Generalitat, José Montilla, també present, se’l mirava assentint. “Aquesta no és la ciutat que vam conèixer Montilla i jo, l’hem ajudat a fer més forta, no sé si millor, però no pitjor”, va afirmar Balmón. “Alguns no confessem cap de les tres pasqües, però l’ànima s’ha de cultivar, i la tenim, i es cultiva amb ètica, amb compromís social”, va concloure.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va valorar l’esforç del centre cultural per estar al costat de la gent en els pitjors moments de la pandèmia. També va agrair a Cornellà, una de les ciutats catalanes amb més ucraïnesos, l’esforç d’acolliment. Ciuró va destacar “la pluralitat que enriqueix” davant els “discursos feixistes” i va fer una crida “al respecte, la tolerància” i ajudar Catalunya per continuar sent “terra d’acollida, de convivència, i que entre tots siguem capaços de continuar el seu progrés”.